Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

dimarts, 26 de gener del 2016

Listeriosi: qüestió de moda o problema de salut pública?

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Una de les entrades més llegides d'aquest bloc és sobre la toxoplasmosi i les seves vies de transmissió. La vaig escriure el 2011 quan no es parlava massa sobre la listeriosi a les consultes d'Obstetrícia, i darrerament he editat el paràgraf en el qual parlo sobre el sushi. Sí, jo vaig menjar sushi durant tots dos embarassos, i de fet allò i l'esqueixada de bacallà era l'únic peix que aconseguia ficar-me al cos. Però avui dia es desaconsella que les embarassades mengin peix cru, o carn crua, o fumats, o plats precuinats que no s'hagin escalfat. I això és per l'augment del diagnòstic de casos de listeriosi en embarassades arreu del món. A banda d'haver-n'hi més, els obstetres estem cada cop més sensibilitzats amb aquest tema i el sospitem davant de quadres febrils en dones gestants.

La listeriosi és una malaltia produïda per una bactèria anomenada Listeria monocytogenes. Igual que la Toxplasmosi, pot passar totalment inadvertida, o manifestar-se en forma de símptomes gripals, febre i/o mal de panxa. És un quadre lleu per a qualsevol persona que no estigui embarassada, però el seu principal problema és que la bactèria té com una mena d’imant per a les cèl·lules de la placenta, causant infeccions fetals greus que poden originar seqüeles o fins i tot la mort en gairebé la meitat dels casos.

I el seu altre problema és que la bactèria s’adquireix a través dels aliments, i que és molt omnipresent. Els animals la poden tenir al budell sense manifestar cap símptoma, i d’aquí passa a la seva carn i a la llet. Podem trobar Listeria a gairebé tots els aliments, i per això la seva prevenció és més difícil que la del Toxoplasma. Però els productes més susceptibles són els làctics elaborats a partir de llet no pasteuritzada, els menjars precuinats o la carn i el peix sense coure (inclòs el marisc i el sushi).  Si jo fos una Listeria, on em posaria? Al típic plat de canelons que ens ha sobrat el dia de Sant Esteve i que guardem a la nevera tapat de qualsevol manera.

Què mata la Listeria?

La Listeria és una bactèria més resistent que d’altres.
Principalment la mata l’escalfor, però calen temperatures superiors a 50ºC, mentre que altres bactèries no necessiten tanta temperatura per ser eliminades. Per tant, cal escalfar els aliments precuinats o preparats a altes temperatures, fins que fumegin, i coure bé la carn i el peix per a que al seu interior assoleixin la temperatura necessària. La pasteurització també és capaç d’eliminar-la.

La congelació, en canvi, en disminueix l’agressivitat, però no la mata del tot. També és capaç de resistir altes concentracions de sal.

Com la prevenim?

Essent una bactèria present en tants llocs la seva prevenció és complicada. Qualsevol cosa que ens mengem podria tenir Listeria. Però si sabem quins són els aliments més susceptibles de ser contaminats, i que l’escalfor a altes temperatures és capaç d’eliminar-la, podem fer alguna cosa per evitar-la. Qualsevol persona que circuli amb cotxe pot tenir un accident, però si respecta els límits de velocitat i els semàfors serà menys probable oi? Amb la listeriosi passa el mateix. Així que podem tenir en compte una sèrie de precaucions, evitant els següents aliments:

· Productes làctics que no estiguin elaborats amb llet pasteuritzada o que en desconeixem l’origen. Els formatges tous com el brie o el camembert són més susceptibles. 
· Aliments precuinats (per exemple salsitxes de Frankfurt) o sobrants que no hagin estat prèviament escalfats a alta temperatura.
· Carn o peix que no tinguin una cocció completa.
· Aliments com patés o fumats que no siguin enllaunats o esterilitzats.
· Verdures o fruites que no hagin estat prèviament rentades.

A més a més és fonamental mantenir una higiene exhaustiva. Això s’hauria de fer sempre, però estant embarassada encara més. És importantíssim rentar-se bé les mans abans i després de manipular aliments, tenir molt netes les superfícies de treball de la cuina, no barrejar aliments cuits i crus, netejar la nevera amb regularitat, i evitar que passi molt temps des que obrim un producte fins que el consumim (per exemple el paquet de pernil dolç). Fent tot això el risc de patir una listeriosi durant l’embaràs no serà mai zero, però sí bastant més baix que si no vigilem.

Diagnòstic

La listeriosi és una malaltia que es diagnostica poc, tot i ser un vertader problema de salut pública en alguns països. Davant d’una dona embarassada amb febre o amb signes de corioamnionitis (infecció de la bossa i la placenta), s’ha de pensar en ella com a possible causa.
L’analítica de sang ens farà sospitar d’una infecció bacteriana, i cultivant la sang podem aconseguir detectar la Listeria. En cas d’embaràs avançat i sospita de corioamnionitis també podem realitzar una amniocentesi per a buscar-la al líquid amniòtic.

Tractament

La listeriosi, com a malaltia bacteriana que és, es tracta amb antibiòtics. El tractament és llarg i acostuma a requerir ingrés hospitalari, però la resposta és prou bona. El principal problema és que sovint no arribem al diagnòstic de listeriosi o ho fem massa tard, amb les conseqüents complicacions i/o la pèrdua de l’embaràs. Però si davant d’una sospita iniciem el tractament ràpidament, l’evolució pot ser molt bona. Per tant, una embarassada amb febre de més de 38 graus ha d’anar a l’hospital. Potser són unes simples angines, però l’han de visitar.

Per tant, totes aquestes recomenacions s'afegeixen a les que ja es tenien en compte per a la prevenció de la toxoplasmosi: evitar consumir aliments crus, rentar bé la fruita i la verdura, rentat de mans i higiene a la cuina, evitar el contacte amb excrements de gat (recalco excrements, no hi ha problema amb els gats domèstics que mengen pinso) i utilitzar guants en cas de realitzar tasques de jardineria. 

La llista sembla molt llarga però en realitat són poques coses les que hem d'evitar del tot. Ho tenim molt clar amb l'alcohol i renunciem a prendre'ns una cervesa o una copa de vi, i en canvi per a algunes dones sembla dramàtic no menjar pernil, sashimi o segons quins formatges. L'alcohol causa síndrome alcohòlic fetal amb el seu conseqüent retard mental, però la listeriosi també pot implicar seqüeles serioses per al fetus. Ho explico sense ànim d'espantar ningú, però cal donar a aquests temes la importància que es mereixen. L'embaràs dura nou mesos, i hi ha moltes altres coses que es poden menjar amb seguretat. Després, un cop hagueu parit, des del mateix hospital podeu encarregar sushi a domicili o demanar a la família que enlloc de flors us portin un entrepà d'ibèric… a mi me'l va portar la meva iaia, fa set anys i mig i encara el recordo! 



dimarts, 19 de gener del 2016

Llibre… work in progress

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Aviat farà cinc anys que vaig publicar la primera entrada en aquest blog, concretament el 22 de febrer de 2011, un mes i un dia abans de tenir el meu fill petit. En aquella entrada, que portava per títol "El perquè de tot plegat", em presentava: "Em dic Laura, tinc 30 anys i sóc metgessa especialista en Obstetrícia i Ginecologia" (qui els enganxés els 30!).

La meva idea era escriure un llibre, però volia dir moltes coses i no em veia seguint un índex. Jo volia escriure i volia fer-ho ja! La meva amiga Irene em va dir "i per què no et fas un bloc? Li podries dir Diari d'una mare ginecòloga". Al meu home li va semblar una gran idea també, així que em vaig animar a començar a omplir les pàgines d'aquest petit espai virtual… sempre dient que això seria un llibre algun dia.

Quan va néixer el nen, unes amigues molt especials que anomeno sovint, la meva tribu, em va fer un regal que em va fer moltíssima il·lusió: el meu llibre, maquetat i enquadernat, fet amb tot l'amor del món… però amb les pàgines en blanc. Una empenteta que ha estat allà al prestatge durant tot aquest temps recordant-me que anava sent hora de fer realitat aquesta idea.





















Al larg d'aquests cinc anys anat escrivint per aquí, amb més o menys regularitat segons l'època, la inspiració i els pics de feina. He creat 88 entrades (aquesta d'avui és la que fa 89), i he tingut més de 240.000 visites. He parlat sobre embaràs i part, tant normal com patològic, i també sobre postpart i lactància, maternitat, nous projectes i el que em venia de gust compartir. A més a més he creat Mater Training al costat de companyes i amigues, he fet de mare, de ginecòloga, de dona, d'amiga, de filla i de germana. Sabeu què em toca fer ara oi? Doncs sí, posar fil a l'agulla i donar forma al meu llibre adaptant els continguts d'aquest bloc i afegint-ne de nous.

Com ho faré? No descarto res: editorial, autoedició, crowdfunding, format paper, format electrònic… de moment vaig escrivint quan estic inspirada, i quan no ho estic vaig investigant sobre com treure el llibre a la llum. Tinc moltíssim material, esborranys, idees… El primer capítol, que tracta sobre l'etapa preconcepcional, ja està en mans d'una amiga lingüista que em farà un repàs ortogràfic i d'estil… sóc força freaky de l'ortografia i la gramàtica (oi Sandra i Sònia?), però segur que alguna cosa se m'escapa. No vull escriure el clàssic llibre que explica que a la setmana 8 l'embrió té manetes i peuets, i que a partir de tal mes o tal altre es comencen a notar moviments fetals. D'aquests ja n'hi ha. La meva idea és explicar l'embaràs, part i postpart de manera pràctica, traduïnt els meus coneixements mèdics i explicant el perquè de les coses amb un idioma planer i entenedor, de tu a tu, amb l'ajuda de l'experiència que em dóna el fet de ser mare i haver experimentat múltiples sensacions i emocions en primera persona. Perquè jo, gràcies als meus fills, he après un munt de coses que no surten als tractats d'Obstetrícia.

Quan sortirà a la llum? Sóc incapaç de posar una data ara mateix. Aniré fent, sense pausa, però sense pressa, sense forçar-me… si m'obligo a escriure em surten uns xurros impressionants, necessito estar inspirada. Tampoc tinc títol, "Diari d'una mare ginecòloga" és el meu bloc, per al llibre vull quelcom diferent.

El que sí que m'agradaria és il·lustrar el meu llibre amb imatges reals. En tinc dels meus embarassos, i dels de les meves amigues. Però si algú em vol cedir alguna imatge que cregui que és especial, que transmet emocions, i que vulgui compartir, jo estaré encantada. Per evitar problemes legals necessitaria que m'especifiquéssiu el vostre nom, DNI, que la imatge és de propietat vostra i que me la cediu per a la seva publicació. I també el fet de si voleu que especifiqui el vostre nom al peu de la imatge ("imatge cedida per…") o voleu conservar l'anonimat, i si us agradaria afegir alguna paraula o frase. Trobareu el meu correu electrònic a la barra lateral dreta d'aquest bloc, sota la meva foto. Gràcies per avançat!

Bé, som-hi, mans a l'obra… i prometo no abandonar aquest bloc, una cosa no treu l'altra! Perquè el que està clar és que tot això és possible gràcies a que cada dia hi ha gent que llegeix el que escric.







dimarts, 5 de gener del 2016

Urgències de lactància… S.O.S.!!

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

És freqüent estar de guàrdia i que entre les visites d’urgències ens trobem amb una mare amb problemes relacionats amb la lactància. I aquests dies, amb les festes pel mig, aquest fet és encara més habitual. Però encara són moltes les mares que es troben amb un problema d’alletament i no saben on anar. I un divendres a la tarda amb vistes al cap de setmana (o una vigília de festiu) i amb mal als mugrons la sensació de desesperació és molt gran.

Iniciar i establir una lactància materna no sempre és fàcil. Hi ha nens que neixen i s’enganxen al pit als pocs minuts de vida i donen zero problemes en aquest aspecte. Però també n’hi ha molts que els costa una mica més, ja sigui un parell de dies o un parell de mesos. He vist mares que han aguantat el que no està escrit per aconseguir una lactància exitosa, i d’altres que no ho han aconseguit. Factors com parts llargs i/o complicats, nadons prematurs o fins i tot de 37-38 setmanes (més immadurs que un de 40), boca petita, tel lingual, o mala succió en les primeres preses amb la conseqüent lesió dels mugrons, poden ser traves per a que una lactància funcioni. Però aquests obstacles amb informació, ajuda i el recolzament de l’entorn es poden superar gairebé sempre.

Avui, més que consells per solucionar determinats problemes, m’agradaria fer un recull de recursos als quals recórrer quan la lactància és dificultosa i no veiem la llum al final del túnel. Espero no deixar-me’n cap... si ho faig, els comentaris seran benvinguts! Avís: l’ordre dels factors no altera el producte.

Grup de suport a l’alletament. Jo en condueixo un els dijous a l’Hospital General de Catalunya (juntament amb la Montse Bach, llevadora) i és un dels meus moments preferits de la setmana a nivell professional. Són un bon espai per compartir experiències, resoldre dubtes i polir la tècnica a l’hora d’alletar. Són conduïts per professionals de la salut o per assessores de lactància, i el seu principal avantatge és que el temps que es pot dedicar a cada usuària és major que en una consulta mèdica. A més a més el fet de posar en contacte diverses mares i compartir vivències és molt positiu. Però el seu principal inconvenient és que tenen uns horaris establerts, i quan fan mal els mugrons a les 9 del vespre no ens ajuden gaire.

Consulta amb ginecòleg, llevadora, infermera pediàtrica o pediatre. Ofereix una atenció més personalitzada i individual que un grup de suport, però la seva durada acostuma a ser més limitada. I un altre problema és que per valorar una lactància sovint és necessari observar una presa, i si en el moment de la visita el nadó dorm no ens serveix de gaire. Però es poden fer, i alguns dels meus companys i jo en fem, encara que ens impliqui anar a deshora amb la resta de visites. A més a més a la consulta podem prescriure el tractament necessari en cas de problemes com clivelles, infeccions bacterianes del mugró, obstruccions o mastitis.

Assessora de lactància. Es tracta de dones que han dut a terme una formació teòrica i pràctica sobre lactància materna i poden donar suport en aquest aspecte. Algunes fan visites a domicili.

IBCLC. Es tracta d’un professional de la salut amb una certificació internacional per al maneig de la lactància materna. Existeix un llistat d’IBCLC’s arreu de l’Estat Espanyol, aquí teniu les de Catalunya: http://ibclc.es/ibclc-catalunya. A diferència de les assessores, per a adquirir la certificació han de ser professionals de la salut. Algunes d’elles també realitzen visites a domicili i/o a la consulta.

Telèfon d’Urgències d’Alba Lactància. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre que ofereix suport i informació a les mares al voltant de la lactància materna. Està integrada per assessores voluntàries i ofereixen suport per via telefònica o correu electrònic les 24 hores del dia. Aquí teniu com contactar-hi:  http://albalactanciamaterna.org/la-asociacion/que-hacemos-en-alba/

Visita urgent a l’hospital. Sovint és l’única opció a les quatre de la matinada d’un dissabte. Però si el problema s’ho val, val la pena anar-hi. Alguns problemes poden esperar, però dolors insuportables amb la presa que impossibiliten l’alletament, nadons irritables que no paren de plorar i la mare no sap si estan menjant, obstruccions doloroses o mastitis amb febres altes no tenen horari i cap professional es queixarà per atendre-les. Ginecologia o Pediatria? Segons qui estigui pitjor, si la mare o el nen... però tot és vàlid.

Un regal per a tota la vida, de Carlos González. A mi em va anar molt bé llegir-me’l durant el primer embaràs per a tenir clars els conceptes bàsics de la lactància, i sobre tot per a reforçar la idea de l’alletament a demanda i defensar-la en el meu entorn. Però davant de la dificultat, jo crec que l’ideal és una consulta presencial i que algú faci una ullada al nen i al pit i valori una presa.

Recursos digitals. Avui dia quan tenim un problema el primer que fem és buscar a Google. De fet una de les cerques que porta més sovint a aquest blog, segons em xiven les estadístiques de Blogspot, és “dolor mugrons” o “mal als pits lactància”, a banda de “Toxoplasma i embaràs” o “tap mucós”. I és que he parlat sobre aquests temes en més d'una ocasió, compartint també les meves experiències amb dues lactàncies d'inicis totalment diferents. Doncs bé, a la xarxa hi ha un munt de recursos pel que fa a la lactància, no els puc anomenar tots, però sí que n’hi ha uns quants que no vull deixar de citar. 

            LactApp. Es tracta d’una app per a smartphone creada per l’Alba Padró i la Maria Berruezo per a facilitar la lactància 24 hores al dia 7 dies a la setmana, sense moure’s de casa. No substitueix una consulta presencial quan realment és necessària, però sí que aporta moltíssima informació pràctica i té una sèrie de tests diagnòstics que poden ajudar a orientar determinats problemes, sempre adreçant la dona al professional de salut de referència en cas de necessitat. Trobareu més informació aquí: http://www.lactapp.es

            Pàgina web d’Alba Lactància. Hi ha multitud d’informació de molt bona qualitat sobre lactància. Aquí teniu l’enllaç sobre com superar dificultats: http://albalactanciamaterna.org/lactancia/tema-2-como-superar-dificultades/introduccion-lactancia/

            Mater Training. Sense ànim de fer propaganda, però parlant de recursos digitals al voltant de la maternitat no puc deixar d’esmentar el meu projecte personal. A més a més de parlar de lactància materna en el curs complet de preparació al part online, també tenim una Guia de Lactància Materna on recollim tota la informació necessària per a alletar i detectar i superar dificultats, tot i que l'ideal és visualitzar-la abans del part. http://www.matertraining.com/guia-de-lactancia-materna/. A més a més també hi tenim un bloc en el qual parlem, entre d’altres temes, de lactància materna, com per exemple en aquest article sobre el dolor amb la presa: http://www.matertraining.com/cuando-la-lactancia-es-dolorosa/ 

Així doncs, com veieu, la llista de recursos als quals recórrer davant de la dificultat és llarga. Les mares no esteu soles en el postpart, i heu de tenir clar que podeu demanar ajuda. Davant de la dificultat, de la urgència, del dolor, el més important és garantir l’alimentació del nadó. Si és de nit i l’únic recurs són les urgències de l’hospital i no us veieu amb cor de sortir de casa, i tampoc resistiu posar-vos el nadó al pit, podeu donar-li llet materna extreta o bé llet de fórmula amb una xeringa mentre passen les hores i busqueu una solució. Després ja curarem les clivelles, corregirem la postura, valorarem la presa... però sobre tot el nadó ha de menjar. Sempre és millor parar durant unes hores o dies que deixar-ho del tot. L’altre recurs, davant de la impossibilitat de posar el nadó al pit, és recórrer a mugroneres de manera transitòria. Segons la situació pot ser que no ajudin pas en res, però en alguns casos de mugrons molt lesionats poden permetre posar la criatura al pit mentre es curen les ferides.

I, sobre tot, cal tenir clar que gairebé tots els problemes de lactància tenen solució amb ajuda i recolzament. Els inicis poden ser dificultosos, però un cop establerta la lactància materna pot ser quelcom meravellós. Recordeu: no esteu soles!