Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

dimarts, 26 de gener de 2016

Listeriosi: qüestió de moda o problema de salut pública?

Una de les entrades més llegides d'aquest bloc és sobre la toxoplasmosi i les seves vies de transmissió. La vaig escriure el 2011 quan no es parlava massa sobre la listeriosi a les consultes d'Obstetrícia, i darrerament he editat el paràgraf en el qual parlo sobre el sushi. Sí, jo vaig menjar sushi durant tots dos embarassos, i de fet allò i l'esqueixada de bacallà era l'únic peix que aconseguia ficar-me al cos. Però avui dia es desaconsella que les embarassades mengin peix cru, o carn crua, o fumats, o plats precuinats que no s'hagin escalfat. I això és per l'augment del diagnòstic de casos de listeriosi en embarassades arreu del món. A banda d'haver-n'hi més, els obstetres estem cada cop més sensibilitzats amb aquest tema i el sospitem davant de quadres febrils en dones gestants.

La listeriosi és una malaltia produïda per una bactèria anomenada Listeria monocytogenes. Igual que la Toxplasmosi, pot passar totalment inadvertida, o manifestar-se en forma de símptomes gripals, febre i/o mal de panxa. És un quadre lleu per a qualsevol persona que no estigui embarassada, però el seu principal problema és que la bactèria té com una mena d’imant per a les cèl·lules de la placenta, causant infeccions fetals greus que poden originar seqüeles o fins i tot la mort en gairebé la meitat dels casos.

I el seu altre problema és que la bactèria s’adquireix a través dels aliments, i que és molt omnipresent. Els animals la poden tenir al budell sense manifestar cap símptoma, i d’aquí passa a la seva carn i a la llet. Podem trobar Listeria a gairebé tots els aliments, i per això la seva prevenció és més difícil que la del Toxoplasma. Però els productes més susceptibles són els làctics elaborats a partir de llet no pasteuritzada, els menjars precuinats o la carn i el peix sense coure (inclòs el marisc i el sushi).  Si jo fos una Listeria, on em posaria? Al típic plat de canelons que ens ha sobrat el dia de Sant Esteve i que guardem a la nevera tapat de qualsevol manera.

Què mata la Listeria?

La Listeria és una bactèria més resistent que d’altres.
Principalment la mata l’escalfor, però calen temperatures superiors a 50ºC, mentre que altres bactèries no necessiten tanta temperatura per ser eliminades. Per tant, cal escalfar els aliments precuinats o preparats a altes temperatures, fins que fumegin, i coure bé la carn i el peix per a que al seu interior assoleixin la temperatura necessària. La pasteurització també és capaç d’eliminar-la.

La congelació, en canvi, en disminueix l’agressivitat, però no la mata del tot. També és capaç de resistir altes concentracions de sal.

Com la prevenim?

Essent una bactèria present en tants llocs la seva prevenció és complicada. Qualsevol cosa que ens mengem podria tenir Listeria. Però si sabem quins són els aliments més susceptibles de ser contaminats, i que l’escalfor a altes temperatures és capaç d’eliminar-la, podem fer alguna cosa per evitar-la. Qualsevol persona que circuli amb cotxe pot tenir un accident, però si respecta els límits de velocitat i els semàfors serà menys probable oi? Amb la listeriosi passa el mateix. Així que podem tenir en compte una sèrie de precaucions, evitant els següents aliments:

· Productes làctics que no estiguin elaborats amb llet pasteuritzada o que en desconeixem l’origen. Els formatges tous com el brie o el camembert són més susceptibles. 
· Aliments precuinats (per exemple salsitxes de Frankfurt) o sobrants que no hagin estat prèviament escalfats a alta temperatura.
· Carn o peix que no tinguin una cocció completa.
· Aliments com patés o fumats que no siguin enllaunats o esterilitzats.
· Verdures o fruites que no hagin estat prèviament rentades.

A més a més és fonamental mantenir una higiene exhaustiva. Això s’hauria de fer sempre, però estant embarassada encara més. És importantíssim rentar-se bé les mans abans i després de manipular aliments, tenir molt netes les superfícies de treball de la cuina, no barrejar aliments cuits i crus, netejar la nevera amb regularitat, i evitar que passi molt temps des que obrim un producte fins que el consumim (per exemple el paquet de pernil dolç). Fent tot això el risc de patir una listeriosi durant l’embaràs no serà mai zero, però sí bastant més baix que si no vigilem.

Diagnòstic

La listeriosi és una malaltia que es diagnostica poc, tot i ser un vertader problema de salut pública en alguns països. Davant d’una dona embarassada amb febre o amb signes de corioamnionitis (infecció de la bossa i la placenta), s’ha de pensar en ella com a possible causa.
L’analítica de sang ens farà sospitar d’una infecció bacteriana, i cultivant la sang podem aconseguir detectar la Listeria. En cas d’embaràs avançat i sospita de corioamnionitis també podem realitzar una amniocentesi per a buscar-la al líquid amniòtic.

Tractament

La listeriosi, com a malaltia bacteriana que és, es tracta amb antibiòtics. El tractament és llarg i acostuma a requerir ingrés hospitalari, però la resposta és prou bona. El principal problema és que sovint no arribem al diagnòstic de listeriosi o ho fem massa tard, amb les conseqüents complicacions i/o la pèrdua de l’embaràs. Però si davant d’una sospita iniciem el tractament ràpidament, l’evolució pot ser molt bona. Per tant, una embarassada amb febre de més de 38 graus ha d’anar a l’hospital. Potser són unes simples angines, però l’han de visitar.

Per tant, totes aquestes recomenacions s'afegeixen a les que ja es tenien en compte per a la prevenció de la toxoplasmosi: evitar consumir aliments crus, rentar bé la fruita i la verdura, rentat de mans i higiene a la cuina, evitar el contacte amb excrements de gat (recalco excrements, no hi ha problema amb els gats domèstics que mengen pinso) i utilitzar guants en cas de realitzar tasques de jardineria. 

La llista sembla molt llarga però en realitat són poques coses les que hem d'evitar del tot. Ho tenim molt clar amb l'alcohol i renunciem a prendre'ns una cervesa o una copa de vi, i en canvi per a algunes dones sembla dramàtic no menjar pernil, sashimi o segons quins formatges. L'alcohol causa síndrome alcohòlic fetal amb el seu conseqüent retard mental, però la listeriosi també pot implicar seqüeles serioses per al fetus. Ho explico sense ànim d'espantar ningú, però cal donar a aquests temes la importància que es mereixen. L'embaràs dura nou mesos, i hi ha moltes altres coses que es poden menjar amb seguretat. Després, un cop hagueu parit, des del mateix hospital podeu encarregar sushi a domicili o demanar a la família que enlloc de flors us portin un entrepà d'ibèric… a mi me'l va portar la meva iaia, fa set anys i mig i encara el recordo! 



dimarts, 19 de gener de 2016

Llibre… work in progress

Aviat farà cinc anys que vaig publicar la primera entrada en aquest blog, concretament el 22 de febrer de 2011, un mes i un dia abans de tenir el meu fill petit. En aquella entrada, que portava per títol "El perquè de tot plegat", em presentava: "Em dic Laura, tinc 30 anys i sóc metgessa especialista en Obstetrícia i Ginecologia" (qui els enganxés els 30!).

La meva idea era escriure un llibre, però volia dir moltes coses i no em veia seguint un índex. Jo volia escriure i volia fer-ho ja! La meva amiga Irene em va dir "i per què no et fas un bloc? Li podries dir Diari d'una mare ginecòloga". Al meu home li va semblar una gran idea també, així que em vaig animar a començar a omplir les pàgines d'aquest petit espai virtual… sempre dient que això seria un llibre algun dia.

Quan va néixer el nen, unes amigues molt especials que anomeno sovint, la meva tribu, em va fer un regal que em va fer moltíssima il·lusió: el meu llibre, maquetat i enquadernat, fet amb tot l'amor del món… però amb les pàgines en blanc. Una empenteta que ha estat allà al prestatge durant tot aquest temps recordant-me que anava sent hora de fer realitat aquesta idea.





















Al larg d'aquests cinc anys anat escrivint per aquí, amb més o menys regularitat segons l'època, la inspiració i els pics de feina. He creat 88 entrades (aquesta d'avui és la que fa 89), i he tingut més de 240.000 visites. He parlat sobre embaràs i part, tant normal com patològic, i també sobre postpart i lactància, maternitat, nous projectes i el que em venia de gust compartir. A més a més he creat Mater Training al costat de companyes i amigues, he fet de mare, de ginecòloga, de dona, d'amiga, de filla i de germana. Sabeu què em toca fer ara oi? Doncs sí, posar fil a l'agulla i donar forma al meu llibre adaptant els continguts d'aquest bloc i afegint-ne de nous.

Com ho faré? No descarto res: editorial, autoedició, crowdfunding, format paper, format electrònic… de moment vaig escrivint quan estic inspirada, i quan no ho estic vaig investigant sobre com treure el llibre a la llum. Tinc moltíssim material, esborranys, idees… El primer capítol, que tracta sobre l'etapa preconcepcional, ja està en mans d'una amiga lingüista que em farà un repàs ortogràfic i d'estil… sóc força freaky de l'ortografia i la gramàtica (oi Sandra i Sònia?), però segur que alguna cosa se m'escapa. No vull escriure el clàssic llibre que explica que a la setmana 8 l'embrió té manetes i peuets, i que a partir de tal mes o tal altre es comencen a notar moviments fetals. D'aquests ja n'hi ha. La meva idea és explicar l'embaràs, part i postpart de manera pràctica, traduïnt els meus coneixements mèdics i explicant el perquè de les coses amb un idioma planer i entenedor, de tu a tu, amb l'ajuda de l'experiència que em dóna el fet de ser mare i haver experimentat múltiples sensacions i emocions en primera persona. Perquè jo, gràcies als meus fills, he après un munt de coses que no surten als tractats d'Obstetrícia.

Quan sortirà a la llum? Sóc incapaç de posar una data ara mateix. Aniré fent, sense pausa, però sense pressa, sense forçar-me… si m'obligo a escriure em surten uns xurros impressionants, necessito estar inspirada. Tampoc tinc títol, "Diari d'una mare ginecòloga" és el meu bloc, per al llibre vull quelcom diferent.

El que sí que m'agradaria és il·lustrar el meu llibre amb imatges reals. En tinc dels meus embarassos, i dels de les meves amigues. Però si algú em vol cedir alguna imatge que cregui que és especial, que transmet emocions, i que vulgui compartir, jo estaré encantada. Per evitar problemes legals necessitaria que m'especifiquéssiu el vostre nom, DNI, que la imatge és de propietat vostra i que me la cediu per a la seva publicació. I també el fet de si voleu que especifiqui el vostre nom al peu de la imatge ("imatge cedida per…") o voleu conservar l'anonimat, i si us agradaria afegir alguna paraula o frase. Trobareu el meu correu electrònic a la barra lateral dreta d'aquest bloc, sota la meva foto. Gràcies per avançat!

Bé, som-hi, mans a l'obra… i prometo no abandonar aquest bloc, una cosa no treu l'altra! Perquè el que està clar és que tot això és possible gràcies a que cada dia hi ha gent que llegeix el que escric.







dimarts, 5 de gener de 2016

Urgències de lactància… S.O.S.!!

És freqüent estar de guàrdia i que entre les visites d’urgències ens trobem amb una mare amb problemes relacionats amb la lactància. I aquests dies, amb les festes pel mig, aquest fet és encara més habitual. Però encara són moltes les mares que es troben amb un problema d’alletament i no saben on anar. I un divendres a la tarda amb vistes al cap de setmana (o una vigília de festiu) i amb mal als mugrons la sensació de desesperació és molt gran.

Iniciar i establir una lactància materna no sempre és fàcil. Hi ha nens que neixen i s’enganxen al pit als pocs minuts de vida i donen zero problemes en aquest aspecte. Però també n’hi ha molts que els costa una mica més, ja sigui un parell de dies o un parell de mesos. He vist mares que han aguantat el que no està escrit per aconseguir una lactància exitosa, i d’altres que no ho han aconseguit. Factors com parts llargs i/o complicats, nadons prematurs o fins i tot de 37-38 setmanes (més immadurs que un de 40), boca petita, tel lingual, o mala succió en les primeres preses amb la conseqüent lesió dels mugrons, poden ser traves per a que una lactància funcioni. Però aquests obstacles amb informació, ajuda i el recolzament de l’entorn es poden superar gairebé sempre.

Avui, més que consells per solucionar determinats problemes, m’agradaria fer un recull de recursos als quals recórrer quan la lactància és dificultosa i no veiem la llum al final del túnel. Espero no deixar-me’n cap... si ho faig, els comentaris seran benvinguts! Avís: l’ordre dels factors no altera el producte.

Grup de suport a l’alletament. Jo en condueixo un els dijous a l’Hospital General de Catalunya (juntament amb la Montse Bach, llevadora) i és un dels meus moments preferits de la setmana a nivell professional. Són un bon espai per compartir experiències, resoldre dubtes i polir la tècnica a l’hora d’alletar. Són conduïts per professionals de la salut o per assessores de lactància, i el seu principal avantatge és que el temps que es pot dedicar a cada usuària és major que en una consulta mèdica. A més a més el fet de posar en contacte diverses mares i compartir vivències és molt positiu. Però el seu principal inconvenient és que tenen uns horaris establerts, i quan fan mal els mugrons a les 9 del vespre no ens ajuden gaire.

Consulta amb ginecòleg, llevadora, infermera pediàtrica o pediatre. Ofereix una atenció més personalitzada i individual que un grup de suport, però la seva durada acostuma a ser més limitada. I un altre problema és que per valorar una lactància sovint és necessari observar una presa, i si en el moment de la visita el nadó dorm no ens serveix de gaire. Però es poden fer, i alguns dels meus companys i jo en fem, encara que ens impliqui anar a deshora amb la resta de visites. A més a més a la consulta podem prescriure el tractament necessari en cas de problemes com clivelles, infeccions bacterianes del mugró, obstruccions o mastitis.

Assessora de lactància. Es tracta de dones que han dut a terme una formació teòrica i pràctica sobre lactància materna i poden donar suport en aquest aspecte. Algunes fan visites a domicili.

IBCLC. Es tracta d’un professional de la salut amb una certificació internacional per al maneig de la lactància materna. Existeix un llistat d’IBCLC’s arreu de l’Estat Espanyol, aquí teniu les de Catalunya: http://ibclc.es/ibclc-catalunya. A diferència de les assessores, per a adquirir la certificació han de ser professionals de la salut. Algunes d’elles també realitzen visites a domicili i/o a la consulta.

Telèfon d’Urgències d’Alba Lactància. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre que ofereix suport i informació a les mares al voltant de la lactància materna. Està integrada per assessores voluntàries i ofereixen suport per via telefònica o correu electrònic les 24 hores del dia. Aquí teniu com contactar-hi:  http://albalactanciamaterna.org/la-asociacion/que-hacemos-en-alba/

Visita urgent a l’hospital. Sovint és l’única opció a les quatre de la matinada d’un dissabte. Però si el problema s’ho val, val la pena anar-hi. Alguns problemes poden esperar, però dolors insuportables amb la presa que impossibiliten l’alletament, nadons irritables que no paren de plorar i la mare no sap si estan menjant, obstruccions doloroses o mastitis amb febres altes no tenen horari i cap professional es queixarà per atendre-les. Ginecologia o Pediatria? Segons qui estigui pitjor, si la mare o el nen... però tot és vàlid.

Un regal per a tota la vida, de Carlos González. A mi em va anar molt bé llegir-me’l durant el primer embaràs per a tenir clars els conceptes bàsics de la lactància, i sobre tot per a reforçar la idea de l’alletament a demanda i defensar-la en el meu entorn. Però davant de la dificultat, jo crec que l’ideal és una consulta presencial i que algú faci una ullada al nen i al pit i valori una presa.

Recursos digitals. Avui dia quan tenim un problema el primer que fem és buscar a Google. De fet una de les cerques que porta més sovint a aquest blog, segons em xiven les estadístiques de Blogspot, és “dolor mugrons” o “mal als pits lactància”, a banda de “Toxoplasma i embaràs” o “tap mucós”. I és que he parlat sobre aquests temes en més d'una ocasió, compartint també les meves experiències amb dues lactàncies d'inicis totalment diferents. Doncs bé, a la xarxa hi ha un munt de recursos pel que fa a la lactància, no els puc anomenar tots, però sí que n’hi ha uns quants que no vull deixar de citar. 

            LactApp. Es tracta d’una app per a smartphone creada per l’Alba Padró i la Maria Berruezo per a facilitar la lactància 24 hores al dia 7 dies a la setmana, sense moure’s de casa. No substitueix una consulta presencial quan realment és necessària, però sí que aporta moltíssima informació pràctica i té una sèrie de tests diagnòstics que poden ajudar a orientar determinats problemes, sempre adreçant la dona al professional de salut de referència en cas de necessitat. Trobareu més informació aquí: http://www.lactapp.es

            Pàgina web d’Alba Lactància. Hi ha multitud d’informació de molt bona qualitat sobre lactància. Aquí teniu l’enllaç sobre com superar dificultats: http://albalactanciamaterna.org/lactancia/tema-2-como-superar-dificultades/introduccion-lactancia/

            Mater Training. Sense ànim de fer propaganda, però parlant de recursos digitals al voltant de la maternitat no puc deixar d’esmentar el meu projecte personal. A més a més de parlar de lactància materna en el curs complet de preparació al part online, també tenim una Guia de Lactància Materna on recollim tota la informació necessària per a alletar i detectar i superar dificultats, tot i que l'ideal és visualitzar-la abans del part. http://www.matertraining.com/guia-de-lactancia-materna/. A més a més també hi tenim un bloc en el qual parlem, entre d’altres temes, de lactància materna, com per exemple en aquest article sobre el dolor amb la presa: http://www.matertraining.com/cuando-la-lactancia-es-dolorosa/ 

Així doncs, com veieu, la llista de recursos als quals recórrer davant de la dificultat és llarga. Les mares no esteu soles en el postpart, i heu de tenir clar que podeu demanar ajuda. Davant de la dificultat, de la urgència, del dolor, el més important és garantir l’alimentació del nadó. Si és de nit i l’únic recurs són les urgències de l’hospital i no us veieu amb cor de sortir de casa, i tampoc resistiu posar-vos el nadó al pit, podeu donar-li llet materna extreta o bé llet de fórmula amb una xeringa mentre passen les hores i busqueu una solució. Després ja curarem les clivelles, corregirem la postura, valorarem la presa... però sobre tot el nadó ha de menjar. Sempre és millor parar durant unes hores o dies que deixar-ho del tot. L’altre recurs, davant de la impossibilitat de posar el nadó al pit, és recórrer a mugroneres de manera transitòria. Segons la situació pot ser que no ajudin pas en res, però en alguns casos de mugrons molt lesionats poden permetre posar la criatura al pit mentre es curen les ferides.

I, sobre tot, cal tenir clar que gairebé tots els problemes de lactància tenen solució amb ajuda i recolzament. Els inicis poden ser dificultosos, però un cop establerta la lactància materna pot ser quelcom meravellós. Recordeu: no esteu soles!

 





diumenge, 29 de novembre de 2015

Reestrenant web… aventures digitals

Molts ja coneixeu el projecte digital que comparteixo amb vàries amigues i companyes. I és que un migdia del mes de juliol de 2012, mentre sortia de l'hospital i em dirigia cap al cotxe, vaig tenir una idea: per què no convertir les clàssiques classes de preparació al part en un mètode online que em permetés transmetre tota la informació que volgués, sense límit de temps?

Què em va portar fins aquí? D'entrada el fet de veure tots els dubtes que em transmetien les pacients a la consulta. Que moltes s'esperaven a la següent visita amb els dubtes a la butxaca, o ho buscaven a Google, i no sempre trobaven informació contrastada i veraç. Després, veure que un cop fetes 7 sessions de preparació al part continuaven havent molts interrogants a l'aire. I és que aquestes sessions, que sovint no comencen fins al setè mes d'embaràs, moltes vegades es queden curtes, perquè els timings són els timings. I, alhora, tenia ganes de fer alguna cosa en el món virtual, més enllà d'aquest blog.

Doncs bé, aquell juliol vaig tenir la idea, i vaig decidir guardar-me-la a la butxaca fins que trobés la manera de dur-la a terme. I a la tardor la vaig compartir amb les meves amigues i companyes de l'hospital, la Sònia Sànchez i la Sandra Gómez, que van pujar al carro de seguida. Necessitàvem algú que no fos metge per a la part més logística i administrativa, i jo tenia la persona ideal: la meva amiga Carolina Cortés. Ara ens feia falta una llevadora, i la Núria Armengol ens va dir que sí a la primera. I a dia d'avui, a més a més, comptem amb el talent de la Txell Perramon, la millor dissenyadora gràfica del món mundial. A la idea inicial totesvam posar el nostre ingredient, el nostre toc personal, i de la barreja de tot i amb molta il·lusió va sortir a la llum Mater Training. Que no seria igual sense els dolços dibuixos de la Sònia Gonzàlez, coneguda com "La Cuchu".



Quan ets metge i no economista tot això de constituir una empresa, crear una web, donar forma a unes classes per a que es puguin visualitzar online, etc, sona molt a xino. Ens han ajudat i assessorat amics i familiars, també ens van donar un cop de mà des de l'OSE de Rubí, hem anat aprenent, veient mil tutorials i anant a cursos, caient, aixecant-nos, fent i desfent i tornant a fer millor. Sovint hem pensat "en quin merder ens hem ficat", però estem molt contentes del fillet que hem parit totes juntes i que seguim cuidant a base d'entrades de blog, millores, xarxes socials…

Treballar de cara al públic et permet conèixer gent molt diversa. I un dia, a la consulta, després de llegir aquest blog, van arribar la Xènia i el Roger, buscant algú que portés al món la seva petita. I xerrant xerrant els vaig explicar el projecte de Mater Training, que teníem una web però no ho acabàvem de veure clar, que ens faltaven hores i coneixements per fer un bon màrketing… i resulta que ells tenien Social Mirror i es dedicaven a la comunicació i al màrketing digital. Així que vam acabar fent la web de nou amb ells. I, uns mesos més tard, després de veure els punts forts i febles, i fer brainstormings al seu despatx de St Sadurní, ens vam posar tots a treballar en una sèrie de millores. Així, una nova web ha vist la llum aquesta setmana.



I què és Mater Training? Resumint-ho, es tracta d'una guia virtual que vol acompanyar les dones al llarg de l'embaràs, part i postpart. Explicant l'anatomia i fisiologia de tot el procés, el perquè de cada cosa, i què se sent en cada moment. Tant quan tot és normal com en el cas de problemes. D'aquesta manera, amb la informació a la butxaca, cada dona es pot fer una idea del que es pot trobar en cada moment i construir el seu propi procés, implicant la seva parella, i decidint quines són les seves expectatives i els seus desitjos. Per què virtual? Per ser-hi a qualsevol hora i a qualsevol lloc, i per poder fer arribar la informació a més persones del que ens permetria un mètode presencial. Com ho fem? Mitjançant una sèrie de videos explicatius que contenen il·lustracions, imatges i gravacions de situacions reals.

  











A Mater Training també hi ha un blog que actualitzem cada setmana. Allà hi escrivim totes, i déu n'hi do les lectures que té, però hi ha tres articles que destaquen per sobre dels altres des de fa mesos, i que s'han compartit arreu del món. Són aquests:

http://www.matertraining.com/no-quiero-un-forceps/

http://www.matertraining.com/maniobra-de-hamilton-y-tactos-al-final-del-embarazo/

http://www.matertraining.com/el-tapon-mucoso/

Doncs bé, si algú s'anima a pujar al tren de Mater Training, aquest cap de setmana estem de promoció com pràcticament tots els comerços físics i virtuals del planeta. Això del negre no va gaire amb nosaltres, així que hem preferit batejar-ho com a Pink Friday.



Espero que us agradi la nova web i us animo a sumar-vos a l'aventura digital de Mater Training! Si teniu embarassades al voltant, pot ser un bon regal de Nadal ;)




dijous, 26 de novembre de 2015

Petits Grans Herois

Avui vull parlar d'uns nens molt petits, però que estan fets uns guerrers: són els nens prematurs, nascuts abans d'hora, i decidits a lluitar per créixer i anar superant obstacles. I ho faig presentant una associació que em fa moltíssima il·lusió que existeixi: Petits Grans Herois.

El Bernat i la Sandra són pares de dos nens prematurs (a banda d'un nen més gran nascut a terme): un nascut a les 32 setmanes i un altre que va haver de treure el cap amb tan sols 27 setmanetes i poc més de 800 grams. Aquesta maternitat i paternitat "diferents", a molta distància de l'experiència somiada de les parelles que arriben de part a les 40 setmanes i pugen a l'habitació amb el seu nadó els braços, els ha fet passar moltes, moltíssimes hores a la Unitat de Cures Intensives Neonatals. Moltes hores de mètode cangur, de xerrades llargues amb el personal sanitari, de compartir experiències amb altres pares, de superar els obstacles de la muntanya russa que significa la prematuritat.

I, un cop a casa amb la seva família nombrosa, van posar fil a l'agulla per fer que la seva experiència pogués ser útil per a altres famílies que havien de passar per la mateixa situació. I d'aquí va néixer Petits Grans Herois. El seu objectiu és donar suport emocional i logístic als pares de nens prematurs nascuts a l'Hospital General de Catalunya. En definitiva, una mà amiga a la qual agafar-te, un igual, que ha passat pel mateix, i que no porta bata blanca. Perquè per molt recolzament que puguem donar els professionals, ningú et pot entendre millor que una altra mare o un altre pare que ha viscut la mateixa situació… i que se n'ha sortit!

El passat 17 de novembre es va celebrar el Dia Internacional del Prematur. Petits Grans Herois va participar el diumenge 15 a la Festa del Prematur que va tenir lloc al Cosmocaixa, i el mateix dia 17 es va presentar de manera oficial a l’hospital. A partir d’aquí... mans a l’obra! Si remeneu per la seva web o per la seva pàgina de Facebook veureu quines creacions més maques estan fent per aconseguir fons per dur a terme els seus projectes: bufs, pitets, barrets, bossetes de roba...

Per sort, avui dia néixer abans d’hora no és el mateix que fa un parell de dècades. Les cures intensives neonatals han evolucionat moltíssim, i segueixen fent-ho cada dia, aconseguint cada cop millors resultats pel que fa a supervivència global i a supervivència lliure de seqüeles. I també les millores en l’atenció obstètrica ens permeten poder portar aquests petits al món en les millors condicions possibles, oferint-los tractaments quan encara són dins la panxa de la mare per millorar el seu pronòstic.

Els meus fills han nascut a terme, i per tant em puc imaginar vagament com se senten els pares d’un nadó que ha de néixer prematur, però només vagament, perquè ho visc des de l’altra banda. I els neonatòlegs també ho veuen des del seu punt de vista: atendre el nen o nena. Sí que puc dir que si la mare està acompanyada per la seva parella l'angoixa no és tan gran, no té aquella sensació de solitud i fredor, i el pare està més integrat en tot el procés que quan se'l deixa en un passadís esperant, i veu el seu fill just néixer i no de camí a la UCI. Ja que han de viure una de les experiències més dures de la seva vida… quin motiu tenim per, a sobre, separar-los? El que sí que us puc explicar com es viu el naixement d’un prematur des dels ulls d’un obstetra. I és que a nosaltres, els obstetres, ens toca el paper de “policia dolent”. Som els que fem el diagnòstic i donem la mala notícia que aquell embaràs no pot continuar endavant, ja sigui perquè el petit ha decidit sortir abans d’hora o perquè hi ha una patologia en ell o en la mare que fa necessari que neixi (per exemple un retard de creixement intrauterí o una preeclàmpsia). Som els que trenquem, de cop, uns plans, un somni... passem de l’escenari de happy family a l’habitació a la UCI Neonatal, i amb unes quantes setmanes d’antelació. 

Per nosaltres hi ha dos moments angoixants en el naixement d’un prematur: en primer lloc, com naixerà? La primera impressió és molt important, hi ha nens que neixen amb ganes de viure, i ploren i criden o com a mínim ho intenten per molt petits que siguin, i d’altres que no mostren tant ímpetu. Si tot va bé, esperem fins a un minut per pinçar el cordó i li entreguem el petit al neonatòleg. I aquí ve el moment tens: estem atenent la mare, i sobre tot si estem fent una cesària no podem treure l’ull del que estem fent. Hem de mantenir el cap fred i seguir. Però de reüll veiem que els pediatres van fent coses, que van demanant estris, el saturador pita, sovint intuben... i des d’on som no sabem si la cosa va bé o malament. De fet recordo passar aquests moments eterns quan va néixer el petit de la Sandra i el Bernat, fins que la Dra Guirado va dir les paraules màgiques: “Sandra, és igual que el Roger!”. Aquella frase va ser el començament de molts ensurts que va donar el noiet, i també de moltes alegries... i de Petits Grans Herois.


Felicitats parella per la feina que feu!

Podeu conèixer les històries d'aquest parell de petits GRANS herois aquí:

http://www.granpetit.com/los-pequenos-grandes-heroes/

http://www.granpetit.com/los-pequenos-grandes-heroes-ii/

També els podeu seguir a Facebook, i a la seva web.

dimecres, 16 de setembre de 2015

Cesària en família, en imatges

Fa temps que vaig parlant sobre donar un toc més humà i familiar a les cesàries. Partim de la base que una parella té en general  un, dos o tres fills (i per tant no viuran molts naixements), i que el que pràcticament tothom espera és un part vaginal. Per tant, una cesària no és el pla ideal per a la majoria de dones. Així doncs, hem d’intentar fer-los el camí fàcil.

Tot i ser una intervenció quirúrgica que té lloc en un quiròfan i que requereix una monitorització de la mare i mantenir en tot moment la seguretat, hi ha detalls que fan que la mare (i el pare) la visquin amb menys angoixa i puguin gaudir del naixement del seu fill (o fills).

Doncs bé, fins ara disposava de poques imatges i no les podia difondre a la xarxa, però aquest estiu uns pares m’han cedit les imatges del naixement dels seus bessons per a que pugui il·lustrar aquest concepte.

Cal dir que aquest tipus de naixement per cesària, amb contacte visual i pell amb pell immediat, no és possible sempre, i s'han de donar una sèrie de circumstàncies: que no es tracti d'una urgència, absència de complicacions, fetus en presentació cefàlica, líquid amniòtic clar i personal disposat. Si no es pot fer tot això, s'intenta fer tot el que es pot segons la situació.  



Naixement del primer bessó. A la mare se li ha baixat el teló estèril que la separa de la panxa, podent veure el naixement dels seus nens tant ella com la seva parella, que està al seu costat. Com veieu no es veu sang, així que no mareja ni fa impressió.


El primer bessó ja és fora, s'esperen 30-60 segons abans de pinçar el cordó si no hi ha cap punt de sagnat actiu.



Mentre el primer bessó ja és amb la seva mare, en contacte directe amb ella, els pares no es perden el naixement del segon bessó.



Extracció lenta del segon bessó, donant temps a que els seus pulmons expulsin tot el líquid amniòtic que contenien fins ara.



Els dos nadons ja són amb la seva mare. El neonatòleg és al costat, comprovant que tots dos estan bé, i entre ell, la llevadora i els pares els subjecten per a que no puguin caure (el vèrmix, el greix que recobreix el cos dels nadons quan neixen, rellisca molt!).


Un cop pesats, si la mare no pot agafar-los pel motiu que sigui (mareig, tremolor, etc), el pare s'encarrega de fer pell amb pell (o pèls amb pell) amb ells.


No hi ha separació mare-nadons durant el postoperatori immediat. D'aquesta manera la lactància es pot iniciar de manera precoç, fet especialment important en nadons per sota dels 3000 grams.  
Recordem que la succió fa que la mare produeixi oxitocina, la qual afavoreix la contractilitat de l'úter i per tant ajuda a prevenir les hemorràgies (les quals, en bessonades, pel fet de tenir un úter més gran, són més probables que en gestacions úniques). 
Aquests nens, a la visita postpart de la quarantena, estaven fent lactància materna exclusiva… i és que amb dos també es pot!

Sobre tot, vull agrair a aquesta família (no especifico noms) per haver-me enviat aquestes imatges i haver-me donat permís per difondre-les. I per la confiança dipositada també! Gràcies! He de dir que va ser un plaer.



Podeu trobar més informació sobre aquest tema als següents enllaços: