Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

dimecres, 23 de febrer del 2011

El segon és diferent?

Doncs sí, el que diuen és veritat: el segon embaràs és absolutament diferent.

Físicament, el cos ja s'ha adaptat una vegada a tots els canvis que implica un embaràs, i per tant ho farà abans i de manera més brusca. Si a tot això afegim el cansament físic (i no parlem de l'espiritual) que s'arrossega tenint ja una criatura a casa, per molt que tinguis un sant per marit, tots els símptomes que amb el primer fan fins i tot il·lusió amb el segon es toleren pitjor en general.

Durant el primer embaràs, tot i treballar dins i fora de casa, la gent acostuma a posar-se cremetes vàries, des d'antiestries fins a olis diversos, i qui pot s'apunta a natació, classes de ioga, cursets de preparació al part... tot acompanyat d'una extensa bilbiografia a base de llibres, revistes i altres fonts d'informació. Un cop acabada la jornada laboral, hi ha temps de sobres per al descans, la recerca de cotxets i la seva comparativa per Internet, triar els colors de la paret... i si no et fas el sopar te'l fan.

Quan l'anomenat "el segon" s'instal·la dins la panxa i comença a donar senyals de vida, tot canvia: d'entrada, el test d'embaràs amb dues ratlletes (o una cara somrient, si et va la modernitat dels tests digitals, els quals els ginecòlegs odiem perquè la gent se'n refia més que de nosaltres) fa més por. Amb el primer fa por i il·lusió, i aquesta vegada sí, fa il·lusió, però també tens la barreja de sentiments de "pobret fill meu que se li acaba el xollo" i "ara com ens ho farem" per allà al mig.

A banda d'això, físicament ja hem comentat que en general un segon embaràs es tolera pitjor, i alhora et trobis com et trobis tens un petit o petita que et necessita i vol que la seva mama l'agafi a coll, el banyi i es tiri per terra a jugar com sempre. Sí, hi ha el papa, però la mama és la mama.
Jo a la meva filla sempre li he venut que "la mama té mal d'esquena", però no cola massa, i un dia em va dir que em treia el germanet de la panxa i així no tenia la panxa grossa ni mal d'esquena... tontos no són.

Les cremetes passen a la història, no hi ha temps material, sí que et dediques a posar-ne al teu fill o filla, però tu si te'n poses un cop per setmana ja pots estar ben contenta. I ja no parlem de iogues, piscines i classes vàries... i llegir, per què? Se suposa que ja t'ho saps, però precisament per això estàs més escagarrinada que mai. Cotxets? Ja el tens, uns dies abans es neteja i es torna a muntar. Algú t'ha preguntat què necessites? Si ja ho tens tot! Com a molt si tens una nena i tot és rosa i ara ve un nen, compraràs algun conjuntet (tot i que els pijames roses es reciclen a les millors famílies, mentre en tinguis un de decent per si has d'anar a Urgències a la nit, la resta tant és). El color de la paret? Tal i com són les vivendes actuals, molts germans comparteixen habitació.

A mida que van passant les setmanes, la panxa va pesant. Les hormones són diferents que les del primer trimestre, ja no tens aquella son espectacular per la maleïda i alhora imprescindible progesterona, però fa mal l'esquena, la pelvis fa "crec-crec", i moltes vegades portes dos nens incorporats: el de dins que ja comença a ser una personeta i el de fora que sembla que mengi pedres i cada dia pesa més. El segon trimestre passa més o menys dignament, i el tercer ja comences a tenir complexe d'elefant. I el dia que et cedeixen el seient en algun espai públic et mires la panxa i veus que allò comença a anar en sèrio.

Quan s'apropa el moment del part, et preocupa més la logística de com t'ho faràs amb l'altre nen si tens contraccions a les 3 de la matinada que no pas tenir la bossa de l'hospital a punt. Amb el primer ho tens tot net i polit i planxat i empaquetat en una bossa nova de trinca, i amb el segon acabes tirant 4 bodies en una bossa entre contracció i contracció, i si ho prepares abans ho fas a estonetes quan l'altre no mira, que si no es vol emprovar tota la robeta de talla 0. Aquesta vegada has de fer una bossa més: la del germà gran, que probablement passarà dos o tres dies a casa dels avis o dels tiets.

I no sé si a altres els passa, però la meva sensació ara mateix és que en breu marxaré a un hospital a passar 2 o 3 dies amb un nen que encara no conec, mentre que la meva nena, la que més estimo en aquest món (a banda del seu pare), vindrà de visita. A ella l'estimo amb bogeria, en canvi el nen és com si fos un desconegut, no me'l sé imaginar, només conec el seus moviments (que no són pocs). Tindré amor per a tots dos? El meu sentit comú em diu que sí, les meves amigues que en tenen dos també em diuen que sí, i les meves pacients quan vénen a parir el segon estan igual de contentes que amb el primer... així que ens haurem de treure aquests pensaments del cap.

Algun altre avantatge ha de tenir el segon: estadísticament, el segon part és més ràpid i més fàcil que el primer. No és un mite, hi ha dades escrites sobre el tema. Poden haver-hi excepcions, però en general és així.

I bé, aquí deixo aquesta entrada, que no és plan d'avorrir el personal el segon dia.

12 comentaris:

  1. Quanta raó Laura!! Jo aquests dies estic ben apenada pensant en què marxaré a l'hospital i estaré sense la meva princesa durant 2 o 3 dies. Em cau la llagrimeta i tot. Segurament no será per tant i el temps passa rápid i de seguida estarem a casona tots 4, pero donar-li voltes al cap no és gens bo!

    ResponElimina
  2. Noies, ànims!!

    Laura, et dono la raó en tot el què has dit i us asseguro que l'amor pels fills es multiplica, tot i que a cada un te l'estimes d'una manera diferent.

    Fa un mes que vaig tenir el Bernat i us puc ben dir que va ser així des del primer dia!!

    ResponElimina
  3. Laura, m'encanta, m'ha encantat!! Ja tinc la llagrimeta als ulls, jo també penso a veure com ens ho farem quan arribi el dia, amb la Joana. Realment és aquest sentiment d'alegria, però por per tot plegat. I la por sobretot a com s'ho prendrà l'altre.

    Enhorabona pel bloc, simplement genial!

    ResponElimina
  4. Hola!
    Volia aportar el meu punt de vista, què és un xic diferent.
    Totalment d'acord amb el tema físic: mal d'esquena, jugar tota l'estona amb el nostre petardo de 2 anyets...
    Psicològicament ho porto diferent. Tinc unes ganes boges de que siguin 2 (ens queden 9 setmanes!), de que el gran descobreixi el significat més literal de la paraula compartir (fins i tot compartiran lactància) i de que tingui per fi el seu company/a incondicional i fidel, que sempre estarà disponible i disposat per tot, inclòs el barallar-se (no com nosaltres que, si no hem d'estendre, hem de fer el dinar o marcar els límits que pertoquin).
    En quant a com ho portarà el gran... La nostra experiència ens ha demostrat sempre que si tu portes bé un canvi ells ho portaran igualment bé... Com va anar quan vau començar a treballar? I quan va començar l'alimentació complementària? I quan va començar el cole? I quan... el que volgueu? Viure-ho amb tranquilitat, empatia i afecte, res més.
    Perdoneu el rotllo, només ho volia compartir per si a algú li pot servir una miqueta.
    Una abraçada i fins la següent! :D

    ResponElimina
  5. Gràcies Allo per compartir la teva experiència! Evidentment tots aquests aspectes que comentes són tremendament positius, i és el que ens porta a decidir tenir un altre fill/a.

    ResponElimina
  6. Emn sento molt identificada amb moltes de les coses, sobre tot el voler estar pel fill i no poder, els símptomes abans, la por que el fill que ja tens i tant t'estimes ho passi malament, que faràs amb ell durant el part...
    I penses que quan el segon surti, ja podràs fer com sempre... però no, aleshores tens una criatureta que vol xumar a totes hores.

    Però tot passa i arriba un moment que pots tornar a gaudir del teu estimat fill gran. I el petit, si l'amor maternal no et surt quan li veus els ullets, se l'anirà guanyant. Aviat no sabràs viure sense ell.

    Anims que aviat ja el tindràs aquí!!

    ResponElimina
  7. És ben cert que el segon embaràs és ben diferent!! Jo de vegades me n'oblidava que estava embarassada, no recordava de quina semana estava, quan em tocava visita...era un desastre! El pitjor és que semblava que els demés tampoc s'adonessin que duies un bombo, un nen agafat a coll, la bossa del nen, el bolso...i no et diguessin... nena!!! que estàs embarassada, com vas tan carregada?!?! Doncs no. Has de ser tu que diguis (amb la mala llet que diuen que caracteritza a les embarassades): Què no veus que estic prenyada?!!!!!

    ResponElimina
  8. Ostres... m'has fet riure molt mentre llegia els primers paràgafs, però a l'arribar a l'últim...quina emoció (per dir-ho d'alguna manera) veure que les pors que tinc respecte a tenir un segon fill no són només meves, sinó compartides per altres dones! veure que és normal patir per certs temes i sentiments m'ha transmès certa tranquil.litat. Ara ja ha nascut el teu segon fill?com es porta?

    ResponElimina
  9. Perdó, m'explico: la pregunta final em refereixo a com es porta el tema, en general, com el porteu els pares, i la germana gran :)

    ResponElimina
  10. I tant que l'estimaràs amb "el nou", igual que a la gran. Tal i com va passar amb ella: l'estimaràs amb totes les teves forces desde el moment que el vegis :)
    En tindràs per tots dos, no ho dubtis!!

    El tema logístic no cal preocuparse gaire: sobre la marxa! al final tu saps millor que ningú que això és imprevisible!! jeje

    ResponElimina
  11. uau... ja se que aquest nen ja ha nascut, pero jo acabo de trobar el teu blog i nomes fa 5 dies que he vist les temudes dues ratlletes del test. Es el meu segon embaras i m'he identificat totalment fins el tercer paragraf.
    Ja ho hem pait (be, encara ho estem paint) pero se'ns ha fet una muntanya enorme en un tres i no res. En el fons se que anira be, pero ja veig que es completament diferent del primer embaras. No he pogut evitar sentir-me culpable per no sentir la mateixa il.lusio. I ara veig que es normal.
    Moltes gracies, m'agrada molt el teu blog i crec que m'ajudara moltissim durant aquest embaras.
    M'has fet riure amb aixo de l'extensa bibliografia, el ioga, les mil cremetes... ho has ben clavat!amb prou feines recordava lo de l'acid folic! Ho tenia tot classificat sota "OBLIDAT"... mare meva... torno a comenc,ar.

    ResponElimina
  12. Hola!
    Acabo de trobar aquest bloc després de buscar al Google "segon fill" i he trobat en aquest post i en els comentaris el que buscava: saber que no sóc l'única a qui li passen tots aquests pensaments al cap. Fa poc que hem sabut que estic embarassada i tinc tota la il·lusió del món però també tota la por, especialment per com ho portarà el gran i la "maleïda" logística del dia a dia, que és el que ho fa tot complicat. Gràcies per compartir-ho; jo també tinc un tinc un petit bloc on hi aboco les "neures" de mare primerenca! :)

    ResponElimina