Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Pit o biberó?


Els nadons, quan neixen, s’alimenten de llet. És per això que reben el nom de lactants. Però no prenen llet de vaca de tetra brik com nosaltres, sinó una llet especial: la del pit de la seva mare, o bé una llet de fórmula artificial.

Mentre una dona està embarassada sovint familiars i amics li pregunten “li donaràs el pit?”. També li pregunten a les visites obstètriques, i el dia del part. I és que això no és una cosa que es decideixi a cara o creu a la Sala de Parts, sinó que la dona, el dia del part, ja arriba amb la decisió presa. I per a prendre aquesta decisió és fonamental:

-       Estar informada dels avantatges i inconvenients d’ambdós tipus de lactància. És per això que en les classes de preparació al part es parla del tema. També és molt recomenable visitar, abans del part, un grup de suport a l'alletament, així com llegir llibres sobre el tema (molt recomenables el pediatre Carlos González i la ginecòloga Gro Nylander). 
-       Individualitzar cada cas: situació personal i familiar, salut, feina, satisfacció, etcètera.

Tots sabem, i està científicament demostrat, que la llet materna és la millor en tots els aspectes. Això no és discutible avui dia. Pel que fa a composició, cap llet de fórmula la supera. Conté immunoglobulines (defenses), és digestiva, és gratuïta, i sempre està disponible i a la temperatura idònia. Si començo a enumerar els seus avantatges, no acabaríem mai. I quan funciona i és satisfactòria, és una experiència indescriptible.

Però no sempre es pot o es vol donar el pit. Algú pot pensar “com una mare pot no voler donar el pit quan és el millor?”. Hi ha molts motius, tots ells vàlids, i ningú té dret a jutjar les mares que decideixen alimentar els seus fills d’una altra manera... dediquem-nos a jutjar les que fumen mentre passegen el nen amb el cotxet, per exemple. La lactància materna no és un camí de roses. Requereix una dedicació exclusiva per part de la mare, poden aparèixer dificultats (clivelles, dolor, mastitis, etcètera), i el fet de no veure el que està menjant el nadó pot generar ansietat. A banda d’això, hi ha mil motius més: per exemple, hi ha mares que tenen altres nens molt demandants i no es veuen amb cor de donar el pit, i veuen en el biberó una sortida per a que algú altre els pugui donar un cop de mà. O hi ha mares autònomes que treballen des de les poques setmanes de vida del nadó, i no poden extreure’s tota la llet que necessita el seu fill.

Després hi ha situacions en què la mare, per molt que vulgui, no pot donar el pit. Un exemple són les mares amb el virus de la immunodeficiència humana, en què es desaconsella la lactància materna per risc de transmissió de la malaltia al nadó (excepte en països on hi ha un alt risc de mortalitat per desnutrició i diarrees, on la balança s’inclina a favor de la lactància).

Altres obstacles que ens podem trobar són els medicaments. I no sempre els mateixos medicaments, sinó els metges que els prescriuen. No fa gaire va venir una noia a Urgències per a retirar-se la llet. Li vaig preguntar el motiu, i em va dir que havia de prendre una medicació molt forta... concretament azitromicina, un antibiòtic que els pediatres fan servir moltíssim per a les infeccions respiratòries dels nens, i que el meu fill, que mama, ha pres en més d’una ocasió. Va marxar ben contenta quan va veure que no feia falta deixar la lactància. 
Per a consultes sobre medicaments durant la lactància, us recomano la següent pàgina, elaborada per pediatres i eina de consulta de nombrosos professionals: www.e-lactancia.org

En alguns casos, la mare vol donar el pit, comença a fer-ho i passats uns dies o unes setmanes decideix deixar la lactància materna. Això, per a algunes dones és un alleujament, i d’altres ho viuen com un autèntic drama i fins i tot passen un període de dol. Què ha fallat? Acostuma a ser un cúmul de circumstàncies: desinformació, poc suport durant l’estada a l’hospital, mala tècnica... i de vegades no sabem què ha passat.

Tant el pit com el biberó es donen a demanda del nadó. Sembla que la idea de la lactància materna a demanda està molt estesa (tot i que encara sento la típica frase “és que no m’aguanta tres hores!”), però la gent encara es pensa que el biberó es dóna cada tres hores. Per què un nen de pit menja quan vol i un de biberó s’ha d’esperar? És totalment absurd. Alhora, igual que quan un nen pren pit està en contacte proper amb la mare, durant l’alimentació amb biberó també hem de tenir aquest contacte, aquesta pau, aquesta tranquil·litat...  I si estem relaxats a casa, no hi ha res més còmode i agradable que posar-se el nadó a sobre, sense roba, amb la seva pell en contacte amb la nostra.

Com a conclusió, vull transmetre que la decisió d’alimentar el nadó amb pit o amb biberó l’ha de prendre la mare, amb la informació sobre la taula, sense pressió, i sense sentir-se jutjada ni obligada. Ningú s’ha de veure coaccionat a donar el pit, ni a continuar endavant una lactància materna quan pensa “això no està fet per a mi”. I que consti que no sóc defensora del biberó, sinó que jo mateixa he donat i dono el pit i intento donar suport a totes les mares que es troben entrebancs en la seva lactància. Simplement no vull que cap mare plori ni li passi pel cap la idea que no és prou bona mare perquè ha decidit no donar el pit. Tot i amb això, si decideix donar el pit i tot va sobre rodes, millor que millor. 

10 comentaris:

  1. Comparteixo la teva visió del tema al cent per cent. Un tema que encara em cou és que la pediatra em recomanés donar el pit cada tres hores: "No pel nen, sino per tú". En fi, suposo que encara falta per deixar enrera certs mites...
    Salut!

    ResponElimina
  2. Estic embarassada de gairebé cinc mesos i tinc decidit donar el pit al meu fill.

    Ara bé, hem de ser realistes i reconèixer que avui dia hi ha una pressió molt forta per part del personal mèdic perquè les mares alletin les criatures. Realment, n'hi ha que, si no ho volen, se senten molt malament.

    Crec que s'hauria de fer una mica de pedagogia i no coaccionar les mares d'aquesta manera (tot i que pensin que és el millor per a la canalla).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic amb tu i per això he escrit sobre el tema. Tots sabem que la llet maetrna és qualitativament millor, però la mare que decideix no donar el pit té els seus motius i són tan vàlids com qualsevol argument a favor de la lactància materna.

      Elimina
  3. Com veus que es desperti a la força un nen que porta tres o quatre hores dormint i se li obligui a menjar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs dependrà del nen, i és el pediatre qui ho ha d'aconsellar. Nens que van bé de pes poden permetre's el luxe de fer dormides llargues, però quan van justets de pes se'ls ha d'insistir una mica per a que mengin. De vegades entren en un cercle viciós de menjar poc, engreixar-se poc, i dormir molt perquè estan més apagadets, i llavors encara mengen menys i dormen més.

      Elimina
  4. Seré un xic critic amb l'entrada, si semprem estem d'acord no quedar espai per debatre. Quan la vaig llegir vaig pensar molt politicament correcte però alguna cosa hem feia barrinar. I el comentari de la pressió m'ha fet saltar la xispa. Intentaré explixar.me bé que el medi escrit es molt traidor per coses sensibles. Diem que hi ha presió pro lactància pero ara extrapolem'ho a un altre exemple que a casa nostre s'enten millor la inmersió linguistica. Quan parles d'ella fora d'espanya tothom acaba dient que la gent trii i ja esta l'idioma que vol. O com a molt algu més profreisita diu 50 % en cada idioma i punt. Aqui encanvi gairabe tothom entenem que els nens viuen majoritariament en un context castella ( Tele, carrer , majoria de llibres , majoria de pelicules) i que sino fos per la inmersió seria molt dificil que el català fos assumit per la majoria de la població. Quins inputs hem rebut la majoria respecte la lactancia, quantes series hi ha amb lactancia i quantes amb bibero, contes ? joguines? anuncis? etc.. etc... Penso que la majoria de personal sanitari intenta fer una mica d'imersió pro lactancia perque la majoria de coses que senten i viu la gent sont molt cap al biberó , clar que aixo concentrat en l'etapa de la gestació vs tota una vida es pot percebre com a presió. Per aixo he trobat l'entrada massa voler ser politicament correcte.
    Que en penseu?

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord, Urko. Està molt bé ser políticament correcte i fer que tothom se senti comprès, que cap mare se senti jutjada... Però, ai, on és el límit? Amb la informació a les mans encara hi ha molta gent que es pensa que les mares que donem el pit són 'tontes' (quines ganes d'esclavitzar-te), 'masclistes' (ho deixes 'tot' per ocupar-te dels fills), 'hippies' (sempre 'escandalitzant' amb les tetes enlaire i abanderades de la 'natura') i 'modernes' (està de moda donar el pit, ah si? Resulta que ha estat la manera de criar la humanitat des de temps immemorials, bé, fins fa un segle, clar).

    Llegint estic d'acord amb tot, però com a dona i com a mare em costa mossegar-me la llengua. Com a metge, suposo, hom es veu amb l'obligació de no jutjar o no fer sentir malament a ningú (que també és discutible, perquè als fumadors avui en dia se'ls canta la canya i ben fet que es fa, eh?), però jo puc parlar com a 'mortal', així que si a algú li pica... doncs que es rasqui o que miri per què li pica. Donar el pit hauria de ser l'opció per defecte, Sança, no és una 'opció' és la 'millor opció' si no hi ha cap criteri mèdic que t'ho impedeixi. Evidentment que els metges han de ser pro-lactància i han de pressionar la gent que, per manca d'informació, creu que tant és donar pit com biberó i que els fa por i mandra l'aventura de l'alletament bàsicament per la por a no controlar què passa (per manca d'informació, repeteixo). Igual que s'ha de pressionar la gent que fuma per tal que deixi de fer-ho, s'ha de fer campanya a favor de l'alletament, per desfer tots els mites que, en qüestió d'un segle, s'han creat, falsament al voltant d'aquest tema, fent-nos creure que 'alletar' és una opció, que 'no és necessari'. Al revés, el que no és necessari és donar biberons, la llet artificial és pels casos greus en què alletar de forma natural no és possible.

    Últimament estic molt sensible a la qüestió de com el capitalisme ens han fet creure en falsedats que després s'han desmuntat: fumar una mica era fins i tot bo en temps dels meus avis, estimulava el cervell, deien. I a les dones les feia més 'atractives'. La llet artificial 'atipa', 'alimenta més' (es pren 'gras' com a sinònim de 'ben alimentat'... I així podríem seguir amb tot de mites al voltant de molts temes que l'únic que han fet ha estat potenciar el consumisme i la maternitat i l'alletament no se n'han escapat. No sé si m'he explicat.

    Enhorabona pel bloc, et vaig senguint, Laura!

    ResponElimina
  6. Hola Laura,
    Fa dies que llegeixo el teu blog, posts recents i posts antics i he de dir que m'agrada força!
    Tant de bo haguéssis estat la meva gine durant el meu primer part. No tinc res a dir de la llevadora que em va fer el seguiment, que és un encant (i em fa el seguiment del meu segon embaràs), però tinc moltes coses a dir del personal mèdic (pediatre, llevadores d e guardia i infermeres de l'hospital) que vaig tenir durant l¡estada a l'hospital després del part.
    Em vaig trobar lluitat tota sola (amb el meu marit, es clar) amb tothom. Se'm va qüestionar, criticar i inclús voler convèncer quan vaig dir que no volia donar el pit a la meva filla. Tot i que ningú em va preguntar el motiu, vaig haver de sentir-me de tot! Sort que jo ho tenia molt clar i sóc del morro fort. No vaig decaure i vaig seguir amb el que haviem parlat tant amb el meu home i que teniem clar.
    Ara estic a una setmana de sortir de comptes de la meva segona filla. Altra vegada he passat tot l'embaràs sentint comentaris de tota mena sobre el tema de l'alletament artificial (i curiosament ningú m'ha preguntat encara el motiu pel qual no vull donar el pit). Avui encara he hagut de dir a una llevadora que em feia el control amb monitors que siusplau respectés les meves decisions, que s'han passat 9 mesos dient que respectarabn el procés natural del part, que m'ho consultaran tot, que no induiran el part si no es necessari.... però què passa quan una mare demana una cosa diferent? A mi de moment no em respecten que demani una inducció del part a la setmana 40, quan la meva criatura té una probabilitat del 90% de pesar 4kg (avui encara m'han dit que si s'ha d'induir serà a la 42!), i haure de tornar a lluitar a que em portin la pastilla per aturar la pujada de la llet (en el primer part em van fer esperar a l'endemà d'haver parit perquè volien veure si el pediatre em podia convèncer!)... Espero que aquesta vegada no em senti tant malament com en el primer part, que tenia unes ganes boges d'anar cap a casa i fer les coses a la meva manera, que no vegis!

    M'ha agradat llegir el teu post, perquè veig que hi ha gent que encara s'atura a pensar que les persones que tenim clara una opinió o un aposició que és diferent de la resta, també ho hem meditat i pensat molt i segur que tenim motius per haver pres aquesta decisió i ningú no ens l'ha de criticar!

    Gràcies, de debó!

    ResponElimina
  7. Gràcies per la informació.
    La meva nena d'un mes no dorm més de 50 min seguits. He pensat començar amb el biberó ja que el pit li genera una obsessió tal que no és capaç d'adormir-se si no te un pit a prop o a la boca. Porto nits horribles, em trobo fatal de no descansar.
    Penses que això pot ajudar a que quedi tipa i deixi de necessitar estar mamant per descansar? Tinc dos fills més als quals em costa molt poder atendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Kettel. El concepte de biberó = nen tip = nen que dorm és absolutament erroni. Caldria saber si la teva nena fa pipis i caques i augmenta de pes, si la resposta és sí et diria que està menjant el que li toca. El pit no tan sols és aliment, també és consol, sensació de seguretat, contacte amb la mare… hi ha molts tipus de nadons i uns són més dependents i demandants que d'altres. Si va bé de pes i simplement és d'alta demanda, pots provar de portejar-la (l'ideal és un fular elàstic), i així et deixarà les mans més lliures per atendre els altres nens. Molts ànims!!

      Elimina