Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

dilluns, 25 febrer de 2013

Avui "toca"!


Avui deixo de banda l'embaràs, el part i el postpart per anar a l'inici de tot plegat: la cerca d'embaràs, un tema divertit per a alguns però estressant i angoixant per a altres. Compartiré aquí el darrer article que he escrit per a Creixem Junts. 

Tots sabem que els nens no vénen de París, i també sabem com es fan. La majoria de les parelles, quan decideixen ser pares, es posen mans a l'obra i tenen relacions sexuals sense protecció. Normalment, en menys d'un any arriba el moment més esperat: el test d'embaràs surt positiu i delata que la dona té una nova vida al seu interior.

Això que sembla tan fàcil, en el fons, és un procés ben complicat. Per a fabricar un nou ésser humà necessitem un òvul i un espermatozou, que aquests es trobin i donin lloc a un embrió, i que aquest s'implanti al lloc correcte sense que li passi res pel camí. Tan normal és tenir el test d'embaràs positiu el primer mes com trigar un any en aconseguir el nostre somni. Hi ha gent que s'ho pren amb calma i gaudeix de la cerca, però també hi ha qui necessita tenir el control de la situació, saber el dia exacte de la concepció i no trigar massa en veure les dues ratlles al test. De la mateixa manera que hi ha qui espera pacientment i qui el tercer mes de cerca porta uns nervis a sobre que ja ni tan sols gaudeix del moment.

Suposem que la parella no té cap problema que els disminueixi la fertilitat. Per tant, ja tenim òvul i espermatozou i tot l'escenari. Com es troben? Tenint relacions sexuals els dies propers a l'ovulació. Aquí sorgeixen totes les preguntes de moltes parelles que busquen embaràs: Jo ovulo? Quan ovulo? Com sé que ovulo? Quan estic ovulant, quina és la freqüència ideal per a tenir relacions? El meu cicle és normal? Doncs avui intentaré respondre aquestes preguntes que sovint em fan les pacients a la consulta.

Entenem com a cicle menstrual el període que transcorre des que ve la regla fins que ve la següent, comptant el primer dia de la menstruació com a primer dia del cicle. La durada del cicle pot ser variable d'una dona a l'altra, i també pot variar en una mateixa dona d'un mes a l'altre. Tan normal és tenir cicles regulars de 21 dies, de 28, de 35, o bé de durada variable (coneguts com "irregulars"). És a dir, que ser irregular vol dir que un cicle potser et dura 21 dies i el proper 32, i el següent 29. L'altre tema és que els cicles siguin curts (21-22 dies) o llargs (35), tot i ser regulars.

Una dona que menstrua generalment ovula (dic generalment perquè de vegades podem trobar cicles anovulatoris). L'ovulació sempre té lloc 14 dies abans de la següent menstruació, independentment de la durada del cicle. Aquesta segona fase del cicle (des de l'ovulació fins la propera menstruació) és fixa. El dia de l'ovulació depèn de la durada del cicle: si tenim un cicle de 28 dies, ovulem el dia 14, i si el nostre cicle és de 35 dies ovulem el dia 21. Per tant, la millor manera de saber quan ovulem és conèixer el nostre cicle.


Si no tenim cicles regulars, o bé no recordem el dia de la darrera menstruació, hi ha altres maneres de detectar l'ovulació. Algunes dones (però no totes) noten un petit dolor al ventre, semblant al menstrual, coincidint amb l'ovulació. També podem reconèixer el moment gràcies al moc ovulatori: es tracta d'un flux vaginal transparent, força líquid i molt semblant a una clara d'ou, que permet el pas dels espermatozous a través del coll de l'úter per a que puguin anar a trobar l'òvul. Algunes dones noten molt el moc ovulatori, i d'altres pràcticament no observen diferències. A més a més, unes hores abans de l'ovulació augmenta molt una hormona anomenada LH (hormona luteinitzant), i aquesta es pot detectar en orina. En això es basen els tests d'ovulació que es comercialitzen en farmàcies i parafarmàcies, amb marques comercials i preus molt variables.

Cal fer-se tests d'ovulació? Jo no ho considero necessari d'entrada. El meu consell és tenir relacions sexuals amb la freqüència, sense pressions de calendaris i sense presses. Gaudiu del moment i de la vostra parella. Si no hi ha cap problema mèdic, no cal tenir-ho tot controlat. Sí que dic a les meves pacients que es facin tests d'ovulació quan estan angoixades i porten gairebé un any de cerca d'embaràs, per exemple. Però no com a norma. 

Quan estem ovulant, quina és la freqüència ideal per a tenir relacions sexuals? No hi ha un màxim ni un mínim, però l'aconsellable és deixar 36-48 hores entre coit i coit per a assegurar una qualitat òptima dels espermatozous. Això no vol dir que si tenim relacions cada dia o dos cops al dia no aconseguim embaràs, cada parella és un món. L'ideal és tenir relacions sexuals quan se'n tinguin ganes, independentment del dia del cicle i dels dies que fa que no en tenim. 

Els espermatozous tenen una vida mitjana de 72 hores, mentre que els òvuls viuen tan sols unes 24 hores (màxim 48). Per tant, l’ideal per a quedar-se embarassada si estem comptant dies fèrtils és tenir relacions a dies alterns començant 3-4 dies abans de la suposada ovulació, i fins 3-4 dies després d’aquesta. Però clar... realment hem de caure en el joc de “avui toca”? O és millor trigar una mica més i gaudir del viatge?

Quin és el moment de fer el test d’embaràs? Quan veiem que ens falta la menstruació. Abans, encara que hi hagi embaràs ens pot sortir el test negatiu, i acabarem entrant en un estat d'angoixa i incertesa cada mes. Si el test és positiu, hi ha embaràs, però no podem saber si va bé o no. Farem la primera visita d'embaràs entre les 6 i les 8 setmanes des de la darrera menstruació. El test simplement detecta l'hormona de l'embaràs en orina. I, si és negatiu, pot ser que encara sigui massa aviat o que realment no hi hagi embaràs. Si fem el test en sang ho sabrem abans? Les xifres de l'hormona de l'embaràs hauran augmentat molt poquet, i potser estarem generant falses esperances o desil·lusions, així que si no hi ha cap motiu mèdic jo no ho aconsello. Gaudiu del moment, de la sorpresa. La incertesa pot ser bonica si ens la prenem amb il·lusió... oi que ens agrada obrir un regal sense saber què hi ha dins del paquet?

Sovint visito dones que busquen embaràs i abans de fer-se el test expliquen nàusees, mals de panxa, hiperòsmia (percepció augmentada de les olors), mal gust de boca, més gana, inflor de pits, i un llarg etcètera. Realment aquests símptomes són d’embaràs? També poden ser premenstruals. Són reals? O tenen un origen més mental? Sovint són suggestions, és a dir, que percebem sensacions que sabem que podem notar, i ens les acabem creient. Són símptomes tan subjectius i tan poc específics que costa convertir-los en norma, i alhora és difícil dir “ui, no, segur que això no ho notes”. Està clar que qui diu que té aquests símptomes no se’ls inventa, però la ment hi juga un paper important.
 
L'altra pregunta que em fan sovint és: "Puc fer vida normal mentre busco embaràs?" La meva resposta és la següent: "Sí, mentre no et droguis". Mentre busquem embaràs hem de dur a terme una vida NORMAL. Podem fer esport, prendre un medicament si el necessitem, prendre'ns una cervesa o un mojito i volar en avió. Només cal que canviem els preservatius o els anticonceptius per un preparat d'àcid fòlic per a carregar els nostres dipòsits d'aquest element necessari per al desenvolupament del tub neural del nostre futur embrió. I que si fumem ho anem deixant (després pot costar més).

Com a conclusió, si busqueu embaràs, fins 12 mesos entren dins de la normalitat. No mireu calendaris ni rellotges i gaudiu del “fer nens” amb la vostra parella. El tic-tac ja vindrà després.


1 comentari:

  1. Muy interesante el post. La verdad que yo misma estoy inmersa en la búsqueda del segundo y se me está haciendo la mar de larga y mentalmente agotadora pues soy de ese segundo grupo :(
    Todo llega eso está claro.
    Me quedo por tu blog.

    ResponElimina