Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

dimecres, 4 de setembre del 2013

Tornem-hi!


Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Doncs sí, les vacances s'acaben, i tornem a la rutina. Fa pena deixar enrere els dies de llibertat d'horaris i fer allò que més t'agrada, però el que més greu em sap és no veure els meus nens tant com m'agradaria. Malgrat això, em prenc l'inici del curs escolar com una nova aventura. Ens esperen mesos de feina, matinar, rutines, fred... però també de moltes novetats, aprenentatges, creixement, projectes personals i professionals, etcètera.

L'estiu que ve els meus fills tindran un any mes. Què aprendran durant el proper any? Com seran físicament? Com evolucionaran? Tot plegat em fascina i friso per viure aquest procés al seu costat. Cadascun d'ells al seu nivell i al seu ritme, d'acord amb la seva edat, descobriran infinitat de coses al llarg del seu dia a dia. Petites coses que, sumades, els faran grans.

I jo, com seré? Físicament ja sabem que assolim la plenitud a la trentena i després ja envellim amb més o menys gràcia... però personalment encara hem de créixer, i molt. Personalment i professionalment. Aquestes vacances ansiades, necessitades, i crec que també merescudes, m'han servit per carregar piles i agafar aire. Aire i energia per a nous projectes, noves fites, nous reptes.

Sabem que la Medicina evoluciona constantment. La Societat també, a marxes forçades. Néixer és Medicina i és Societat, i per tant és un tema calent a l'aigüera. Els professionals que ens hi dediquem hem de ser conscients d'aquesta constant evolució i n'hem d'estar molt pendents, i donar resposta a les necessitats de la Societat i sobre tot de les persones que han decidit confiar en nosaltres. Quan jo era resident de primer any parlar de parts no intervinguts era anecdòtic, i avui dia és el més normal del món... qui sap si d'aquí dues dècades no s'ho plantejarà ningú, però ara el present és aquest. La meva mare va passar per tot un treball de part de natges (que va acabar en cesària urgent), més endavant es van començar a fer cesàries a totes les primípares amb nadons en podàlica, i ara es torna a debatre el tema.
En definitiva, es tracta d'adaptar-se al present, de la mateixa manera que Olivetti va deixar de fer màquines d'escriure per fabricar cartutxos d'impressora. Però per adaptar-nos al present, hi hem de creure i n'hem de tenir ganes, i no només fer-ho amb "finalitats comercials".

Us desitjo un molt bon inici de curs, que es compleixin els vostres somnis i que gaudiu de tots els vostres aprenentatges i els dels vostres petits/es. Ben aviat espero poder-vos explicar un somni fet realitat (que no és un tercer nen).


2 comentaris:

  1. M'agrada veure't amb tantes ganes! I m'ha fet gràcia la darrera frase, amb el pertinent aclariment, jajajaja! Sort amb els teus somnis!
    Petons!

    ResponElimina
  2. Hola! Acabo de descobrir el teu blog i m'ha encantat!!!! Ojalà t'hagués conegut quan estava embarassada ;)

    T'aniré seguint. Jo soc mama d'un nen de 19 mesos i educadora d'escola bressol i des de gener que també escric un blog...

    T'aniré seguint! Gràcies per tots els consells que dones! Petons!

    ResponElimina