Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

diumenge, 12 de gener de 2014

Part respectat, cesària respectada.


Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Aquesta setmana hem presentat a l'hospital una sessió general sobre el NAIXEMENT RESPECTAT dirigida a tots els especialistes (traumatòlegs, cirurgians, intensivistes...). La idea era transmetre als nostres companys com ha canviat la manera de néixer a la nostra societat els darrers anys. La Sala de Parts és una àrea absolutament diferent de la resta de l'hospital: nosaltres tenim en general dones sanes, no pacients malaltes, i hi està implicada tota la unitat familiar. A banda d'això, el component emocional que hi ha al darrera és important i intens. I així com una apendicitis t'agafa d'avui per demà, el part és un fet esperat des de fa mesos, de manera que la dona té temps per llegir, informar-se, preparar-se... i saber què vol i què no vol.

No sé si recordeu el curtmetratge "Por tu bien", d'Icíar Bollaín i protagonitzat per Luis Tosar, que data de l'any 2006 (el podreu trobar a Youtube). En ell un noi arriba a l'hospital de part i li diuen de tot menys guapo. Doncs avui dia, per sort, aquest curtmetratge està obsolet, perquè el que s'hi denuncia ha passat a la història als centres sanitaris catalans (o a la pràctica majoria). Malgrat aquesta evolució, queda feina per fer, i fites per assolir.

Tornem al tema del naixement respectat, que és un concepte que moltes dones busquen de cara a decidir-se pel lloc on tenir el seu nadó. Què és un part respectat?

RESPECTE és...

La dona, la seva parella i el seu nadó són els protagonistes. Per tant no comentarem els nostres plans per al cap de setmana, ni discutirem què fem amb les bradicàrdies de la dona de la sala del costat. 

Escoltar les expectatives de la dona. El que espera una dona no té per què tenir res a veure amb els desitjos d'una altra. Petits detalls que no ens costen res poden ser molt importants. Un exemple: disposar d'un mirall en l'expulsiu per veure com va baixant i com surt el cap. A algunes dones els encanta i els va genial, i a d'altres els horroritza la idea.  

Respectar els ritmes fisiològics del procés del part quan no hi ha complicacions. El part és un procés fisiològic, necessita les seves hores. 

Intervencions mèdiques necessàries i/o molt ben explicades. Una intervenció mèdica és tot allò que fem els professionals a banda d'observar: estimular contraccions, trencar la bossa de les aigües, analgèsia epidural, antibiòtic, una episiotomia, una cesària... Això s'ha de fer quan hi ha una necessitat, o bé quan tot i no ser estrictament necessari la dona hi està d'acord després d'haver-li explicat tot molt bé. Per exemple, l'analgèsia peridural és una intervenció i es pot parir sense ella. O és la dona la que demana una inducció pel motiu que sigui (no entrarem en la conveniència o no d'això, cada cas és un món).  

Informació adequada en tot moment. Hem d'explicar el que fem, i per què, i alhora hem d'informar sobre l'evolució del part. I per suposat hem de resoldre els dubtes que puguin sorgir.

Acompanyament emocional per part dels professionals. Una dona de part és una dona sana, que potser no ha estat mai en un hospital. Alhora en un part hi ha dolor, un còctel d'emocions, de vegades hi ha moments d'angoixa... i els professionals hem de cuidar emocionalment la dona i la seva parella. Per molt que "vagi tot bé", si se senten ben acompanyats tindran millor record de tot plegat. 

Llibertat de moviments. La dona de part necessita moure's, i hi ha postures més còmodes que d'altres en cada moment. També és important trobar una postura còmoda per a l'expulsiu.

Tranquil·litat (dilatació, expulsiu i postpart immediat). Com s'ha demostrat, l'adrenalina, segregada en moments d'estrès, té un efecte de bloqueig sobre l'oxitocina. Els animals, a la selva, no pareixen si detecten amenaces. La dona de part necessita tranquil·litat i intimitat. I no només quan dilata, sino també en el moment de l'expulsiu, i en un moment tan sagrat com és el postpart immediat (mai entendré per què esperen famílies senceres a la sala d'espera durant hores i després del part, a les tantes de la matinada, pugen en tropa a l'ascensor i es queden a l'habitació amb els nous pares una bona estona). 

Contacte pell a pell immediat des del naixement. No es tracta només d'un capritxet o d'un moment tendre, ja que els seus avantatges estan més que científicament demostrats i avalats per totes les societats científiques del sector. 

No separar la mare i el nadó si no és mèdicament indispensable. On estarà millor aquest nadó, si no necessita anar a la UCI? Amb la seva mare o, si ella pel que sigui té algun problema mèdic, amb el seu pare. Jo vaig tenir la primera nena quan era resident, en un hospital diferent del meu. On jo feia la residència els nens estaven amb els pares tota l'estona, i no m'imaginava una altra cosa... doncs on vaig parir es van endur la meva nena a la nurserie una bona estona (no sé dir si van ser 30 minuts o una hora, però se'm va fer etern i estrany), i encara espero que m'expliquin per què. Ens van robar el nostre moment. 

Facilitar l’inici precoç de la lactància materna. Els dos punts anteriors estan relacionats amb aquest. Si facilitem el contacte pell a pell immediat, l'estona que faci falta, i no separem aquesta unitat mare-nadó, ja estem facilitant l'inici precoç de l'alletament. I si alhora algú dóna un copet de mà a aquesta mare si no se'n surt, encara millor. Els nadons, just néixer, entren en el que anomenem "període sensitiu", que és un estat d'alerta tranquil·la ideal per buscar el mugró i fer la primera presa. Després, passada una estona, els entra son i s'adormen per recuperar-se de l'estrès del part. No hem d'oblidar que durant la presa la mare segrega oxitocina, la qual ajuda la contracció de l'úter i per tant disminueix el sagnat. Per tant, els beneficis són dobles (tot i que les dones que opten per lactància artificial no moren dessagnades, no patiu). 

Recolzament en el postpart. El postpart és una muntanya russa. La mare i el nadó s'han de conèixer, i tenen moltes coses a aprendre. Poden sorgir mil dubtes, i els professionals encarregats de l'assistència durant el postpart han d'estar a l'alçada de la situació, i per suposat han de tenir la formació adequada. 

Suport després de l’alta hospitalària. Et signen l'alta i marxes a casa... ai ai ai. Ara què? Aquella nova família ha de saber que continuem sent allà, han de saber on poden trucar si tenen algun dubte, quan ens poden venir a veure, etcètera. En definitiva, no han de tenir la sensació que els deixem sols. En aquest aspecte, el part s'acaba un mes després. És típic aquest diàleg a la visita de quarantena: "Què tal esteu?" "Uf, ara bé, però les hem passat de tots colors!". On érem nosaltres? Després de sentir això moltes vegades vaig decidir citar moltes de les noves mares, sobre tot amb primers fills, als pocs dies de l'alta. 

Tornem a aquest punt: "Intervencions mèdiques necessàries i/o molt ben explicades". Pot ser respectat un part intervingut? I una cesària? Sí, i tant. Perquè no és el mateix un part natural, també conegut com normal, no intervingut o fisiològic, que un part respectat. En un part natural no es fa cap intervenció. Però només per això és respectat? Doncs no. Moltes dones diuen que volen tenir un part natural i el que realment volen és que sigui respectat, i per tant cal tenir clars els dos conceptes. Hi ha parts naturals no respectats, en què la dona no és tractada com es mereix, o per exemple no la deixen adoptar la postura que vol. 

I les cesàries? Com són les cesàries respectades?

Cesària NECESSÀRIA. Punt important i bàsic. 

Informació adequada en tot moment. Per què fem la cesària? Per què la fem ara? Què farem a continuació? Què passarà després? 

Calidesa humana. Som en un quiròfan, les parets són d'un color asèptic, de vegades fa fred... La dona potser no s'ha operat mai, i segur que està espantada. L'hem d'acompanyar, estar per ella, parlar amb ella. 

Els protagonistes són la parella i el seu fill. Per tant, més val no dir res que parlar de temes banals, del que vam veure ahir a la tele o del restaurant tan bo que hem descobert. També podem parlar amb ells, i transmetre'ls seguretat i tranquil·litat. 

Acompanyant present a quiròfan. Tenim res a amagar? Fem un fòrceps davant del pare i en canvi en cas de cesària no el deixem veure com neix el seu fill? Qui millor per acompanyar la dona. No he vist caure mai cap pare a terra en una cesària, i en parts vaginals sí. I ells agraeixen ser-hi, i la dona està infinitament més tranquil·la i feliç. 

Contacte pell a pell des del naixement. Amb una mica de voluntat es pot aconseguir, si tant la mare com el nadó es troben bé. És una de les coses que fa menys traumàtica la cesària, a banda de tots els beneficis científicament demostrats que hem comentat abans. Si la mare no es troba del tot bé i el punt anterior es compleix (acompanyant a quiròfan), el pare pot fer pell a pell amb el nadó. Si el pediatre ha de valorar el nadó, es pot apropar. 

No separació mare-nadó. Després d'una cesària la mare ha de ser vigilada durant una estona. És ideal que la infraestructura de l'hospital permeti fer això sense separar la mare del nadó, si tots dos estan bé de salut. 

Inici precoç de la lactància materna. Després d'una cesària la mare pot tenir dolor i no es mou tan bé com una dona que ha parit per via vaginal. Necessitarà més ajuda per a iniciar la lactància i per a les primeres preses. El personal que vigila la mare ha de tenir coneixements de lactància. I, per suposat, s'ha de complir el punt anterior. 

Bé, fins aquí els conceptes de part respectat i cesària respectada, que crec que cal tenir en compte a l'hora de decidir on parir. Depèn això de la titularitat del centre, és a dir, que sigui públic, privat o concertat? Potser més aviat de la voluntat dels professionals i de la seva formació, de les infraestructures de l'hospital i de les possibilitats d'anar canviant la manera de treballar i adaptar-se al que demana la societat. I, sobre tot, depèn del que busqui i esperi cada dona, i del que li transmeti seguretat i confiança.

16 comentaris:

  1. M'ha encantat la teva entrada. Suposo que ser dona i mare t'ajuda a entendre les necessitats de les dones d'una manera que tant de bó fos la norma dins la teva professió. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ser dona i mare ajuda... però tinc companys de professió homes, i dones que no són mares, que tenen una empatia brutal. La qüestió és confiar en la situació, en la dona i en un mateix, i que tothom se senti segur i a gust.

      Suprimeix
  2. No sabes cuánto agradezco haberte encontrado. Leer tu blog es como hablar con una amiga coherente y en mi misma línea de pensamiento. Entradas así (y, por supuesto las visitas en consulta) son las que hacen que, estando en la semana 38 esté lo más tranquila que pueda llegar a imaginar de cara al parto, y pese a los miedos y dudas de primeriza (que son TODOS) sé que, acabe siendo el parto que sea, todo va a salir bien y estoy en buenísimas manos. Mil gracias. =D

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La tranquilidad, la confianza y la sensación de seguridad influyen claramente en el desarrollo del parto. No son los únicos factores obviamente, pero son importantes.

      Suprimeix
  3. M’encanta que hagis escrit això.
    Jo vaig tenir una cesària necessària (d’urgència) i no em considero maltractada, però hi ha coses que no em van agradar. Els dos ginecòlegs que em van assistir parlaven dels seus plans del cap de setmana i a mi això em va tranquil.litzar, si no els sentia parlar de mi i de la cesària que m’estaven fent és que tot anava sobre rodes!! Però em van lligar les mans i això sí que em va fer sentir malament, per sort em van deslligar per a deixar-me abraçar la meva filla i ja no em van tornar a lligar, però és una cosa que no s’hauria de fer. Igualment, jo vaig poder fer la recuperació a l’habitació amb la meva filla perquè era de matinada, a qualsevol altra hora hagués hagut d’anar a la sala de rehabilitació sense ella. Això em fa pensar que en el proper part, si ha d’acabar en cesària d’urgència, procuraré –com si depengués de mi!- que sigui a deshores per a que no em separin de la meva filla!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'hora del dia o de la nit no hauria de ser un factor condicionant per una cosa tan important com no separar una mare i un nadó. Així que en un futur més que parir de nit el millor seria que l'hospital hagués millorat en aquest aspecte i totes les dones poguessin fer la Reanimació sense separar-se dels seus nens.

      Suprimeix
    2. No havia llegit la teva resposta. Per suposat que hauria de ser així, el que vaig dir era ironia pura. Al juliol em toca parir de nou i penso parlar molt i molt del tema amb el ginecòleg que m'atendrà.

      Suprimeix
  4. Hola!! Moltes gràcies per l'article. La veritat es que et vam escollir a tu quan vam llegir el blog i desde el principi ens has demostrat: naturalitat, atenció i calidesa. Sense dramatitzar i portant l'embaràs com el que sóc, una dona sana i embarassada. Que no té res greu i que el seu cos sap que ha de fer.
    Ara estem pensant en el pla de part i el que has escrit m'ajuda molt! Tot i que no tinc ni idea del que vull, només tinc clar que vull el que sigui millor per mi i la meva nena. A vegades penso que no s'hauria de demanar res... perquè simplement hauria de ser així, el part menys intervingut possible i només actuar quan realment sigui l'última opció. I que s'ens tracti amb l'atenció que per nosaltres un moment tan important mereix.
    No demanem gaire ;) salutacions i no deixis d'escriure!!!

    ResponSuprimeix
  5. Hola Laura, no pateixis, seguiré escrivint... Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  6. Hola! Vaig parir fa 4 mesos. Durant el part tant la Laura com la llevadora em van preguntar en tot moment què és el que volia i com ho volia. El part va ser perfecte i els hi estic molt agraïda

    ResponSuprimeix
  7. Gràcies per l'article, m'ajudat molt llegir aquestes paraules i saber que jo puc tenir un part respectat, doncs a les classes de prepart m'han parlat però com eren per la seguretat social, ja se sap que de vegades parlen de les privades no tan bé, i no tenia gaire clar com podria anar el meu part. Ara ja estic més tranquil·la.
    Hi ha aspectes com pell amb pell, ajuda en la lactància materna que són importants per a mi i m'ajuda saber que tindre un bon recolzament.
    queden pocs dies per veure la meva filla i aquest article m'ha donat molta tranquil·litat. Gràcies!!!!!

    ResponSuprimeix
  8. Us deixo aquest vídeo, preciós, per si no l'heu vist!
    No sabia que venint de natges també podia ser natural!
    Laura, què n'opines?

    http://vimeo.com/82981634

    ResponSuprimeix
  9. Otres laura quina gràcia t,he trobat x casualitat ja q buscava informacio x la meva cuñada ja q no sap quin hospital tria x tindre el seu nadó, jo li recomano el hospital general ja q jo vaig tindre a les meves nenes i tu,al 2009 vas ser la meva ginecolaga, x la segona tu estavas d baixa x el teu nen.
    Petonets

    ResponSuprimeix
  10. Moltes gràcies per escriure el blog, el vaig descobrir quan estava embarassada i em va ajudar molt, i ara que la meva nena té casi 8 mesos he vist aquest post sobre cesària respectada que m'hagués agradat llegir abans de parir! En tot cas vaig tenir molta sort perquè, sense haver-me informat abans de com eren les cesàries, me'n van fer una de respectada a l'hospital de barcelona i no va ser tan traumàtic com podia haver estat.
    Un detall que no comentes i em va ajudar molt a passar la cesària va ser quan em van lligar els peus i després les mans en posició de crucifixió (cosa que no sabia que es feia, ningú no explica que et lliguen!), el ginecòleg va dir que em deslliguéssin la mà esquerra, on només hi ha el sensor de constants vitals al dit, i d'aquesta manera li podia agafar la mà al meu marit que seia darrere meu. Un petit detall que per mi va significar molt.
    Ara quan parlo amb una embarassada el primer que faig és recomanar que s'informin sobre el protocol de cesària!
    Gràcies un altre cop pel blog!

    ResponSuprimeix
  11. Laura m'encanta el teu blog, ets genial.
    Soc del Vendrell i estic embarassada, probablement per una operació prèvia i per evitar esforç hagi de tenir una cesària. Saps siva la provincia de Tarragona hi ha algun hospital que permeti entrar el pare a quiròfan? Gràcies

    ResponSuprimeix
  12. Hola Laura! Actualmente estoy de 37 semanas y daré a luz en el Hospital General de Catalunya, aunque me lleva otra ginecóloga. Mi idea es tener un parto natural respetado. Estoy haciendo las clases de preparación al parto allí, además de vuestro curso de Mater Training que está genial!
    Me gustaría preguntarte algo, en la web del hospital he visto que tienen como equipamientos bañeras (entre otras cosas), está en el apartado de "Unidad de parto de bajo intervencionismo" (http://www.hgc.es/es/cartera-servicios/especialidades-quirurgicas/ginecologia-obstetricia/unidad-parto-bajo-intervencionismo). He preguntado a un par de comadronas del hospital, además de preguntarlo el día de la visita guiada que te hacen en el curso de preparación al parto, y me comentan que no hay bañeras ni para dilatación no para partos en el agua. ¿Podrías resolverme esta duda por favor? Gracias!!

    ResponSuprimeix