Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

dissabte, 23 de juny del 2012

Bones notícies


 Fa tres anys que treballo a l’Hospital General de Catalunya. En arribar allà, una de les coses que més em va sorprendre era que després d’una cesària la mare anava a Reanimació una hora o dues (acompanyada pel pare) i mentrestant el nadó es quedava a Neonatologia. Jo venia d’un hospital en el qual la recuperació postoperatòria es feia a la mateixa Sala de Parts, i per tant això em va xocar molt. Posteriorment, sentint comentaris de diversos centres hospitalaris he vist que en altres llocs també se separa el nadó de la mare després d’una cesària (i en alguns llocs també després d’un part vaginal). Quan tracto el tema a la consulta, el que més angoixa una dona d’una cesària no és que li obrin la panxa, sinó que la separin del seu home i del seu fill o filla.

Avui, per fi, puc parlar d’aquest tema en passat. Al meu hospital la separació mare-nadó ha passat a la història, i això em fa molt feliç. Gràcies a l’esforç de tots els estaments de la professió per a canviar la manera de fer les coses, les cesàries són molt més agradables. Exceptuant casos d’alt risc de complicacions (per exemple prematuritat extrema o emergències vitals), el pare, si ho desitja, entra a quiròfan. Aquest fet augmenta el confort i la satisfacció de la mare, i el pare és partícip d’un moment tan important com el naixement del seu fill o filla. Quan tot està preparat per a començar, el pare entra per la porta del darrera i seu en un tamboret al costat de la mare, de manera que els camps quirúrgics fan que no vegi ni una gota de sang. A canvi, pactem que en cas de complicació li demanarem que surti.


El clampatge del cordó umbilical, si tot transcorre amb normalitat, es realitza un minut després del naixement. Un cop seccionat el cordó i comprovat el benestar del nadó, aquest es col·loca pell amb pell amb la mare sota la mirada atenta del pediatre i la llevadora. La lactància es pot iniciar en qualsevol moment. El pare, en aquest moment, ajuda la mare a sostenir el nadó, i alhora li dóna suport emocional. Rebre junts un fill no té preu.

Un cop acabada la cesària, la recuperació es duu a terme a la mateixa Sala de Parts o bé en un espai annex, segons la disponibilitat d’espai, però sempre amb la presència del nadó. La no-separació del nadó dels seus pares permet l’inici precoç de la lactància, i alhora reforça els vincles entre tots tres.

Aquests detalls poden semblar molt senzills de canviar a ulls de l’usuari, però han implicat importants canvis de funcionament a nivell de circuits i protocols en tot el procés d’atenció a la dona. No només és un canvi de mentalitat (això és relativament senzill quan tothom està motivat per al canvi), sinó que implica la reestructuració d’espais físics i l’elaboració de nous protocols (que han de complir tots els estàndards de qualitat i han de ser aprovats per la Direcció del centre). Per tant, darrera de tot això hi ha la feina desinteressada de persones pertanyents a múltiples disciplines i estaments, les quals han treballat conjuntament per a que aquesta nova realitat sigui possible. És per això que aquests canvis requereixen un temps, i no es tracta només que una persona o dues tinguin una idea, sinó que s’ha de recórrer un camí llarg... però ara ja podem dir que hem arribat a la meta.

Aquests petits grans canvis augmenten la satisfacció de les nostres pacients, i alhora no augmenten les complicacions. Les dones surten de quiròfan radiants, amb el seu fill al pit, i amb el seu home al costat. I com això em fa enormement feliç, i m’emociona, ho he volgut compartir amb els lectors i lectores del meu bloc.

14 comentaris:

  1. Són magnífiques notícies Laura, tan de bó a tots els hospitals es segueixi aquest model! Petons!

    ResponElimina
  2. Ostres, me n'alegro tant! Ara espero que els altres hospitals facin el mateix, que encara hi ha massa llocs que segueixen la norma absurda i sense sentit de fer la recuperació postoperatòria separant mare i nadó.

    ResponElimina
  3. Excelente noticia. Celebro que en tu hospital la separación de mamá y bebé en caso de cesárea ya sea cosa del pasado y espero y deseo que pronto suceda igual en todos los hospitales del país.

    Besos esperanzados,
    Lady Vaga.

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats a totes les persones que ho heu fet possible! És una excel·lent notícia! I també espero que es vagi escampant per la resta d'hospitals que encara no ho fan!

    ResponElimina
  5. Como me alegro Laura, me he emocionado al leerlo, pues para mí, fue muy duro tener que esperar para poder estar con Carlota, como ya sabes la tuve en tu Hospital, y de verdad...
    No me lo creo, una amiga tendrá a su bebé allí a finales de Agosto, y hoy justo hablábamos de esto... no se lo va a creer cuando se lo explique.
    Felicidades, a todos, al gran equipo de personas que sois, de verdad. Sabes... ahora ya no tengo excusa para tener otro bebé jajajajaja, habrá que esperar que Carlota crezca un poquito!!

    Un besazo, y enhorabuena, sé que has puesto mucho para conseguirlo :)

    ResponElimina
  6. Enhorabona i per molts anys! Gràcies per fer-ho possible! Que bé, bones notícies :D

    ResponElimina
  7. Felicitats Laura, exemples com el que exposes mostren com voler és poder i no hauríem de caure en la dificultat de canviar espais i protocols, quan es vol, és possible, una altra manera de rebre els nostres nadons és possible.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  8. Magnifica noticia! la meva filla ha de neixer a primers de novembre a l'hospital general i no saps kina alegria vaig tenir l'altre dia a l'assabentar-me de la noticia! saber k si m'han de fer una cesarea podre tenir la meva filla i el meu marit al costat, em trankilitza moltissim! L'enhorabona pels ki ho heu fet possible i tant de bo serviu d'exemple per la resta!

    ResponElimina
  9. Ostres, menys mal!! Jo vaig tenir el meu petit per cesària a mitjans de novembre de 2011 i ens va passar.Ens van tenir 4 hores a reanimació, entre d'altres coses ,perquè deien que no hi havien habitacions i mentres tant, el nostre fill sol a un altre banda...al final varem aconseguir que ens el portessin a reanimació, però van ser una moments molt estranys i ara ho recordo amb pena.
    gràcies , son molt bones noticies!!

    ResponElimina
  10. Nosaltres vàrem tenir el fill per cesària fa una setmana i vam ser particepts d'aquest mètode, jo (el pare) vaig entrar a quiròfan i vaig estar amb la meva parella en tot moment. El fill ens el van ensenyar lo mínim ja que necessitava respiració assistida. Enhorabona per aquestes iniciatives, fan que aquets moments encara siguin més meravellosos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan el nadó neix abans d'hora i és probable que necessiti reanimació i suport respiratori, estem davant d'una situació de risc i per tant l'entrada del pare al quirofan dependrà de diversos factors i no sempre és possible. No obstant, quan el pare sí que està present, l'angoixa de rebre un nen preterme és més suportable si els membres de la parella estan junts i poden donar-se suport.
      Petons al Roger! ;)

      Elimina
  11. Felicitats per aquesta noticia!!!

    He estat mare de dos bebés ara fa 15 dies al hospital general, quan hem van dir que esperava bessonada una de les meves preocupacions era el part, perqué pensava que tenia el 99% de probabilitats de que fos una cesària programada, per mi l'intervenció no era el "problema" si no el fet de no poguer compartir el moment del neixement dels nostres fills amb el meu marit.
    Per sort els meus bebés ens ho van possar fàcil, tots dos es van colocar per nèixerper via vaginal si no es presentaven complicacions.
    Finalment va ser un part programat, la nostre cara d'alegria quan ens van informar que el meu marit podia estar amb mi tant si era part com si era cesària no tenia preu.

    Tots dos van nèixer en 21 minuts per via vaginal sense cap problema, sans i forts.

    Desde aquí us vull donar les gràcies a tot l'equip que veu estar amb mi i veu fer possible aquest miracle, i trencar una mica el mite de embaràs de bessons= cesària, i agraïr l'esforç que heu fet perque es donguin noticies com aquesta.

    Una forta abraçada.





    ResponElimina
  12. Enhorabona, Laura!!!!
    A veure si altres hospitals fan tots aquests esforços per tal que els que neixen per cesària també puguin tenir la calidesa de la pell de sa mare i la presència del pare.

    moltes gràcies per contribuir a canviar el naixement hospitalari.

    ResponElimina
  13. Vaig llegir aquesta entrada quan acabava de parir el meu primer fill a l'Hospital General i em va agradar però no li vaig donar més importància perquè no m'afectava...
    Però ara que estic embarassada del tercer i tinc més risc de cesària (perquè el segon venia amb cardiopatia i va nèixer per cesària a Sant Joan de Déu) em tranquilitza molt tornar a llegir això perquè si tot va bé el tindré un altre cop a aquest hospital igual que el primer.
    De totes maneres vull intentar tenir un part vaginal (en principi no es repetirà la circumstància que va provocar l'anterior cesària) però m'agrada saber que si al final he de tornar a passar per quiròfan, al menys podré quedar-me amb la meva nena des del primer moment :)
    Quina alegria!

    ResponElimina