"Espai de Mares"

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com


Durant l'embaràs llegim molt sobre el part, ens informem, tenim més o menys clar què volem… en definitiva, focalitzem moltes energies en un sol moment, en un sol dia. Després del part, si aquest ha tingut lloc a l'hospital, tindrem uns dies de transició durant els quals ens cuiden, ens porten el menjar, rebem visites (que de vegades ens arriben a sobrepassar), regals, rams de flors… i ens hem d'adaptar a la nostra nova vida.

Finalment arriba el dia de l'alta. Ens donen tot un recull d'informes mèdics, documents burocràtics i quatre instruccions i tornem a casa. Potser tenim la sort de comptar amb la companyia de la nostra parella durant uns dies més, i rebem alguna que altra visita. Però passats uns dies tothom torna a fer la seva vida i ens trobem moltes hores soles amb un nadó petit. Com les omplim? Moltes les passarem entre donar el pit, canviar bolquers, rentar robeta i tasques domèstiques vàries… però també necessitem companyia adulta i poder compartir les nostres vivències. Aquí entren en escena els grups de lactància i de criança, els espais de trobada de mares, cursos de massatge infantil, activitats per a mares i nadons, etcètera, cada dia més nombrosos.

A l'hospital teníem aquesta assignatura pendent: estar al costat de les nostres pacients més enllà de la visita mèdica que fem després de la quarantena. Si fem el seguiment de l'embaràs, i assistim al part, visitem la mare en el postpart i els pediatres controlen la salut del nadó… per què no plantejar algun altre tipus d'acompanyament?

I així sorgeix el que hem batejat com "ESPAI DE MARES": un punt de trobada de mares i nadons, tutoritzat per una servidora (Laura Rodellar), en el qual podrem compartir experiències, dubtes, pors, alegries i tot el que sorgeixi. L'Espai de Mares tindrà lloc a partir del dia 3 de juny, tots els dimarts de 3 a 4 de la tarda, al gimnàs de l'Hospital General de Catalunya. Es tracta d'un servei gratuït, al qual poden assistir tant pacients de l'hospital com dones que hagin tingut el nadó en altres llocs, i en el qual també seran benvingudes mares que encara estiguin ingressades després del part o dones embarassades.

"Un médico cura, dos dudan… tres, muerte segura"

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

“Un médico cura, dos dudan... tres, muerte segura”. Aquesta frase em va acompanyar durant tota la meva infància. La meva mare és metge (d’una especialitat que no té res a veure amb la meva), i tenia una rajoleta de ceràmica al despatx de casa amb aquestes paraules. No recordo quan vaig preguntar què volia dir, però el missatge em va quedar gravat per sempre.

En Medicina és molt freqüent demanar una segona opinió davant d’un diagnòstic, de la possibilitat d’una intervenció, o després de plantejar-se un tractament. O també quan el pacient té un problema i qui el visita no arriba a cap diagnòstic o no planteja cap solució. De fet, és tot un dret i perfectament comprensible.

Però... un cop emesa aquesta segona opinió, què farem? Si tots dos professionals ens diuen el mateix, “sí, vostè té tal cosa, i la solució és aquesta”, la decisió és relativament fàcil... tot i que encara hi ha qui no està convençut, o no sent allò que vol sentir, i en cerca un tercer per veure què li diu. I potser li diu el mateix... o no. També pot ser que els veredictes dels dos professionals consultats siguin diferents. Potser un operaria per laparoscòpia i l’altre obriria, o un operaria i l’altre provaria un nou tractament que ha sortit recentment... i ara què? Què fa el pacient? Hi ha vàries possibilitats:

· Quedar-se amb l’opció més conservadora, és a dir, la que implica menys cicatrius o no passar pel quiròfan d’entrada.

· Decantar-se per l’opinió del professional amb el que hagi trobat més empatia, és a dir, que li hagi caigut millor, que li hagi generat més confiança.

· Decantar-se per l’opinió del professional amb més “prestigi”, o amb més títols penjats a la paret, o que ha sortit per la televisió.

· Decantar-se per l’opinió del professional que tira per terra les determinacions de l’altre, desprestigiant-lo i lloant-se a si mateix (“com t’anava a fer això?”, o “jo també t’operaria, però més ràpidament”).

· Quedar-se amb l’opinió del professional que li ha dit allò que volia sentir. És a dir, si es volia operar, el que li ha dit que s’operi, i si volia esperar, el que li ha dit que provi aquelles pastilles noves.

Després hi ha casos rebuscats, que van peregrinant d’un metge a un altre, i portant-li a un les proves que li ha realitzat l’altre, i viceversa... i potser amb tantes excursions es passa per alt alguna cosa realment important. Una amiga i companya em va explicar un cas en què va aconsellar fer una biòpsia de còrion a una pacient (per protocol estava indicada), i com no se la volia fer va anar a cinc ginecòlegs diferents. D’aquests, quatre li van aconsellar la prova, i un cinquè li va dir que no calia... i amb ell es va quedar, perquè li va dir el que volia sentir. Quan nosaltres plantegem una prova o un tractament, el pacient té la llibertat de decidir, de manera que aquesta noia podria haver continuat amb la mateixa ginecòloga i no fer-se la prova.

Hi ha pacients que no ens diuen que vénen per una segona opinió, o no ens diuen que han consultat amb algú altre després de la darrera... probablement per desconfiança. I és que la confiança és summament important en la relació metge-pacient: el pacient ha de confiar en el seu metge o buscar-se’n un altre, però el metge també ha de confiar en el pacient. De la importància de la confiança mútua en la relació metge-pacient ja vaig parlar fa una temporada, deixo aquí l’enllaç a aquell article:

http://laurarodellar.blogspot.com.es/2013/06/confianca-mutua-la-clau-de-lexit.html

Aquests que ens oculten informació, en el fons, ens estan examinant. A petita escala, em passa molt sovint fent ecografies quan pregunto abans de començar “ja sabeu si és nen o nena?”. La majoria de la gent respon, però n’hi ha que diuen “sí, però no t’ho direm, aviam si dius el mateix”. En realitat, veure el sexe a les 20 setmanes és relativament senzill, de fet sovint és tan evident que els mateixos pares ja ho veuen.

Hi ha moltes embarassades que fan doble control, és a dir, es visiten amb el ginecòleg privat i també a la Seguretat Social. O bé van al seu ginecòleg de tota la vida, que potser no assisteix parts, però els genera confiança. Cap problema! El més habitual és que ho expliquin, i llavors acordem fer certes proves, com les analítiques, en un dels dos llocs. Jo, si m’ho porten fet, ho anoto a la història i ja està. Però també hi ha dones que es fan les analítiques per duplicat, prova de glucosa inclosa, i per tant sotmeten el fetus a una sobrecàrrega de glucosa dues vegades en una setmana. Cal? No seria més senzill fer-ho una vegada? Per no parlar del screening combinat del primer trimestre: què fem amb dos o tres resultats diferents? A qui li ensenyem cadascun? Per mirar més una cosa, aquesta canviarà?

I és que ocultar dades pot conduir a errors diagnòstics, a una mala interpretació de resultats, o a interaccions entre medicaments. A banda de generar encara més dubtes en el pacient. D’aquí la frase de la rajoleta: “un médico cura, dos dudan... tres, muerte segura”. Una persona difícilment morirà per consultar tres metges, però probablement tindrà més batibull d’idees consultant tres metges que dos, o un de sol en el qual realment confiï. La sensació de soledat serà més gran, i els dubtes es multiplicaran per cinc.

Els metges no tenim la veritat absoluta, i la Medicina no són matemàtiques. Hi ha metges bons, metges dolents i metges regulars. Una segona opinió és un dret del pacient, evidentment. Però a l’hora de demanar-la, cal pensar bé per què ho estem fent, què ens aportarà, a qui li estem demanant, i què farem en cas de divergència de criteris. I no està de més que tots dos professionals sàpiguen que estem consultant-ne més d’un. Estem acostumats a rebre segones opinions, i terceres i quartes, i a que les nostres pacients en demanin. Sabem que la gent canvia de metge, i que n’hi ha que ho fan contínuament... tothom és lliure de fer el que vulgui, però sobre tot, cal deixar lloc per al sentit comú.

Fisiologia de l'embaràs: canvis en el cos i símptomes habituals

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Els professionals de l'Obstetrícia ens passem moltes hores de la nostra activitat assistencial explicant la normalitat de tots aquells símptomes i canvis que experimenta la dona embarassada en el seu cos. Nàusea per aquí, punxada per allà, cames inflades… com sap la dona que tot això és normal?

Una de les classes del curs de Mater Training (en el qual estem treballant molt aquestes dies) l'hem dedicada precisament a aquest tema: als canvis fisiològics (normals) del cos de la dona embarassada, i als símptomes més habituals que poden generar aquests canvis. La veritat és que després d'un gran treball en equip ha quedat molt didàctica i amena.

Sabem que la majoria de les nostres usuàries, quan comencin el curs, ja portaran uns quants mesos d'embaràs, i ja hauran experimentat alguns d'aquests canvis al seu cos. Així doncs, hem decidit compartir aquesta classe i fer-la pública, penjant-la a Youtube, per tal que pugui arribar a més dones (i les seves parelles) en etapes inicials de l'embaràs, ajudant-les a conèixer el seu "nou" cos.

Aquí la teniu:

https://www.youtube.com/watch?v=PH39JcghHeY


La podeu visualitzar tantes vegades com necessiteu, compartir-la en xarxes socials, etcètera.

Neix Mater Training

Portava un temps desapareguda del bloc… Després d'un embaràs una mica llarg, avui ha nascut oficialment un fillet molt especial: Mater Training, el projecte que fa més d'un any que comparteixo amb quatre companyes i amigues, i a través del qual emprenc una gran aventura.

Què és Mater Training? Es tracta d'una pàgina web que té l'objectiu d'acompanyar les parelles al llarg de l'aventura de la maternitat i la paternitat, des que decideixen ser ser pares fins al postpart.

El tret diferencial de Mater Training és un curs online sobre embaràs, part i postpart (tot i que també es podrà cursar únicament el bloc de postpart), que estarà operatiu a partir del mes d'abril-maig. Sí, online, es a dir, des de casa. I és que cada dia són més les dones que renuncien a la preparació al part per manca de temps, perquè la parella no les pot acompanyar, perquè tenen altres nens… o simplement perquè no tenen cap centre a la vora o prefereixen la intimitat de la seva llar.

Comencem per l'etapa preconcepcional, explicant el cicle menstrual i el període fèrtil. Entrem en l'època d'embaràs, incloent tot allò que creiem necessari per a conèixer els canvis que experimenta el nostre cos: des de coneixements d'anatomia i fisiologia fins a exercicis pràctics, passant per consells a l'hora de preparar la bossa per l'hospital. Pel que fa al part, n'expliquem les etapes i què passa en cadascuna d'elles. Per què també postpart? Hem volgut dedicar un bloc a aquesta etapa que és com una mena de tabú, de la qual ningú parla durant l'embaràs. Parlem de lactància, sòl pelvià i massatge infantil, entre d'altres. Tot plegat il·lustrat amb els divertidíssims dibuixos de Sònia González, "La Cuchu", i acompanyat de vídeos que plasmen situacions reals. Mater Training us ofereix els mateixos continguts que un curs presencial, fins i tot ampliats en alguns temes, sense necessitat de desplaçament i amb total llibertat d'horaris i durada.

A banda del curs, encara tenim més coses! Hem creat un bloc on publicarem notícies i articles d'interès relacionats amb la nostra temàtica, on els vostres comentaris seran benvinguts. I perquè volem que participeu, recollirem relats de parts per a que altres persones els puguin llegir i posar-se en situació… perquè llegir les experiències d'altres dones és realment molt útil. A banda de tot això, també ens podeu fer arribar les vostres consultes sobre embaràs, part, postpart i lactància, que respondrem en un breu termini.

Qui hi ha darrera de tot això? Som cinc amigues: la Núria, la Carolina, la Sandra, la Sònia i jo mateixa, la Laura. Totes cinc hem cregut en aquest projecte des del primer dia, i hi hem treballat en equip i amb molt amor a banda de les nostres feines habituals. La Núria és llevadora, la Carolina és educadora i fa les funcions de secretària tècnica, i la Sandra, la Sònia i jo som metgesses obstetres i ginecòlogues.

A més a més tot això no hagués estat possible sense la dedicació i el talent de la Meritxell Perramon, una gran dissenyadora gràfica que en els moments de màxim enrenou té la virtut de tenir-ho tot sota control. També hem comptat amb la veu de la Carme Montanyà, amb les instal·lacions del Temps per Tu de Rubí i, com hem dit, amb les il·lustracions de la Sònia Gonzàlez, "La Cuchu".

Amb Mater Training també surt a la llum el talent del Carlos Cabrera, la persona que ha captat totes les imatges de foto i vídeo que trobareu als nostres cursos. El Carlos, que trepitjava el planeta part per primer cop, s'hi ha endinsat de ple i ha estat capaç de plasmar l'equilibri perfecte entre la realitat, la sensibilitat, la pau, les emocions, la tendresa i la intimitat. La llum, la música, l'edició… amb tot plegat ha aconseguit captar exactament el que nosaltres volíem transmetre.

I no podem oblidar-nos d'agrair a les dones que ens han cedit la seva imatge en els seus moments més íntims, perquè han cregut en nosaltres i en la necessitat de tirar endavant el nostre projecte. Espero no deixar-me ningú!

Què aprenem de tot això? Que treballar en equip és fantàstic, i més quan tothom s'estima el projecte. Tant nosaltres cinc com les altres persones que hi han treballat i que hi treballen estimen Mater Training, i això es nota. Alhora, també hem après que les coses, quan es fan amb amor, queden infinitament millor.

Bé, aquí la teniu! 

www.matertraining.com

I ens podeu trobar també a les xarxes socials: 

www.facebook.com/matertraining

@matertraining

Part respectat, cesària respectada.

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Aquesta setmana hem presentat a l'hospital una sessió general sobre el NAIXEMENT RESPECTAT dirigida a tots els especialistes (traumatòlegs, cirurgians, intensivistes...). La idea era transmetre als nostres companys com ha canviat la manera de néixer a la nostra societat els darrers anys. La Sala de Parts és una àrea absolutament diferent de la resta de l'hospital: nosaltres tenim en general dones sanes, no pacients malaltes, i hi està implicada tota la unitat familiar. A banda d'això, el component emocional que hi ha al darrera és important i intens. I així com una apendicitis t'agafa d'avui per demà, el part és un fet esperat des de fa mesos, de manera que la dona té temps per llegir, informar-se, preparar-se... i saber què vol i què no vol.

No sé si recordeu el curtmetratge "Por tu bien", d'Icíar Bollaín i protagonitzat per Luis Tosar, que data de l'any 2006 (el podreu trobar a Youtube). En ell un noi arriba a l'hospital de part i li diuen de tot menys guapo. Doncs avui dia, per sort, aquest curtmetratge està obsolet, perquè el que s'hi denuncia ha passat a la història als centres sanitaris catalans (o a la pràctica majoria). Malgrat aquesta evolució, queda feina per fer, i fites per assolir.

Tornem al tema del naixement respectat, que és un concepte que moltes dones busquen de cara a decidir-se pel lloc on tenir el seu nadó. Què és un part respectat?

RESPECTE és...

•La dona, la seva parella i el seu nadó són els protagonistes. Per tant no comentarem els nostres plans per al cap de setmana, ni discutirem què fem amb les bradicàrdies de la dona de la sala del costat. 

•Escoltar les expectatives de la dona. El que espera una dona no té per què tenir res a veure amb els desitjos d'una altra. Petits detalls que no ens costen res poden ser molt importants. Un exemple: disposar d'un mirall en l'expulsiu per veure com va baixant i com surt el cap. A algunes dones els encanta i els va genial, i a d'altres els horroritza la idea.  

•Respectar els ritmes fisiològics del procés del part quan no hi ha complicacions. El part és un procés fisiològic, necessita les seves hores. 

•Intervencions mèdiques necessàries i/o molt ben explicades. Una intervenció mèdica és tot allò que fem els professionals a banda d'observar: estimular contraccions, trencar la bossa de les aigües, analgèsia epidural, antibiòtic, una episiotomia, una cesària... Això s'ha de fer quan hi ha una necessitat, o bé quan tot i no ser estrictament necessari la dona hi està d'acord després d'haver-li explicat tot molt bé. Per exemple, l'analgèsia peridural és una intervenció i es pot parir sense ella. O és la dona la que demana una inducció pel motiu que sigui (no entrarem en la conveniència o no d'això, cada cas és un món).  

•Informació adequada en tot moment. Hem d'explicar el que fem, i per què, i alhora hem d'informar sobre l'evolució del part. I per suposat hem de resoldre els dubtes que puguin sorgir.

•Acompanyament emocional per part dels professionals. Una dona de part és una dona sana, que potser no ha estat mai en un hospital. Alhora en un part hi ha dolor, un còctel d'emocions, de vegades hi ha moments d'angoixa... i els professionals hem de cuidar emocionalment la dona i la seva parella. Per molt que "vagi tot bé", si se senten ben acompanyats tindran millor record de tot plegat. 

•Llibertat de moviments. La dona de part necessita moure's, i hi ha postures més còmodes que d'altres en cada moment. També és important trobar una postura còmoda per a l'expulsiu.

•Tranquil·litat (dilatació, expulsiu i postpart immediat). Com s'ha demostrat, l'adrenalina, segregada en moments d'estrès, té un efecte de bloqueig sobre l'oxitocina. Els animals, a la selva, no pareixen si detecten amenaces. La dona de part necessita tranquil·litat i intimitat. I no només quan dilata, sino també en el moment de l'expulsiu, i en un moment tan sagrat com és el postpart immediat (mai entendré per què esperen famílies senceres a la sala d'espera durant hores i després del part, a les tantes de la matinada, pugen en tropa a l'ascensor i es queden a l'habitació amb els nous pares una bona estona). 

•Contacte pell a pell immediat des del naixement. No es tracta només d'un capritxet o d'un moment tendre, ja que els seus avantatges estan més que científicament demostrats i avalats per totes les societats científiques del sector. 

•No separar la mare i el nadó si no és mèdicament indispensable. On estarà millor aquest nadó, si no necessita anar a la UCI? Amb la seva mare o, si ella pel que sigui té algun problema mèdic, amb el seu pare. Jo vaig tenir la primera nena quan era resident, en un hospital diferent del meu. On jo feia la residència els nens estaven amb els pares tota l'estona, i no m'imaginava una altra cosa... doncs on vaig parir es van endur la meva nena a la nurserie una bona estona (no sé dir si van ser 30 minuts o una hora, però se'm va fer etern i estrany), i encara espero que m'expliquin per què. Ens van robar el nostre moment. 

•Facilitar l’inici precoç de la lactància materna. Els dos punts anteriors estan relacionats amb aquest. Si facilitem el contacte pell a pell immediat, l'estona que faci falta, i no separem aquesta unitat mare-nadó, ja estem facilitant l'inici precoç de l'alletament. I si alhora algú dóna un copet de mà a aquesta mare si no se'n surt, encara millor. Els nadons, just néixer, entren en el que anomenem "període sensitiu", que és un estat d'alerta tranquil·la ideal per buscar el mugró i fer la primera presa. Després, passada una estona, els entra son i s'adormen per recuperar-se de l'estrès del part. No hem d'oblidar que durant la presa la mare segrega oxitocina, la qual ajuda la contracció de l'úter i per tant disminueix el sagnat. Per tant, els beneficis són dobles (tot i que les dones que opten per lactància artificial no moren dessagnades, no patiu). 

•Recolzament en el postpart. El postpart és una muntanya russa. La mare i el nadó s'han de conèixer, i tenen moltes coses a aprendre. Poden sorgir mil dubtes, i els professionals encarregats de l'assistència durant el postpart han d'estar a l'alçada de la situació, i per suposat han de tenir la formació adequada. 

•Suport després de l’alta hospitalària. Et signen l'alta i marxes a casa... ai ai ai. Ara què? Aquella nova família ha de saber que continuem sent allà, han de saber on poden trucar si tenen algun dubte, quan ens poden venir a veure, etcètera. En definitiva, no han de tenir la sensació que els deixem sols. En aquest aspecte, el part s'acaba un mes després. És típic aquest diàleg a la visita de quarantena: "Què tal esteu?" "Uf, ara bé, però les hem passat de tots colors!". On érem nosaltres? Després de sentir això moltes vegades vaig decidir citar moltes de les noves mares, sobre tot amb primers fills, als pocs dies de l'alta. 

Tornem a aquest punt: "Intervencions mèdiques necessàries i/o molt ben explicades". Pot ser respectat un part intervingut? I una cesària? Sí, i tant. Perquè no és el mateix un part natural, també conegut com normal, no intervingut o fisiològic, que un part respectat. En un part natural no es fa cap intervenció. Però només per això és respectat? Doncs no. Moltes dones diuen que volen tenir un part natural i el que realment volen és que sigui respectat, i per tant cal tenir clars els dos conceptes. Hi ha parts naturals no respectats, en què la dona no és tractada com es mereix, o per exemple no la deixen adoptar la postura que vol. 

I les cesàries? Com són les cesàries respectades?

•Cesària NECESSÀRIA. Punt important i bàsic. 

•Informació adequada en tot moment. Per què fem la cesària? Per què la fem ara? Què farem a continuació? Què passarà després? 

•Calidesa humana. Som en un quiròfan, les parets són d'un color asèptic, de vegades fa fred... La dona potser no s'ha operat mai, i segur que està espantada. L'hem d'acompanyar, estar per ella, parlar amb ella. 

•Els protagonistes són la parella i el seu fill. Per tant, més val no dir res que parlar de temes banals, del que vam veure ahir a la tele o del restaurant tan bo que hem descobert. També podem parlar amb ells, i transmetre'ls seguretat i tranquil·litat. 

•Acompanyant present a quiròfan. Tenim res a amagar? Fem un fòrceps davant del pare i en canvi en cas de cesària no el deixem veure com neix el seu fill? Qui millor per acompanyar la dona. No he vist caure mai cap pare a terra en una cesària, i en parts vaginals sí. I ells agraeixen ser-hi, i la dona està infinitament més tranquil·la i feliç. 

•Contacte pell a pell des del naixement. Amb una mica de voluntat es pot aconseguir, si tant la mare com el nadó es troben bé. És una de les coses que fa menys traumàtica la cesària, a banda de tots els beneficis científicament demostrats que hem comentat abans. Si la mare no es troba del tot bé i el punt anterior es compleix (acompanyant a quiròfan), el pare pot fer pell a pell amb el nadó. Si el pediatre ha de valorar el nadó, es pot apropar. 

•No separació mare-nadó. Després d'una cesària la mare ha de ser vigilada durant una estona. És ideal que la infraestructura de l'hospital permeti fer això sense separar la mare del nadó, si tots dos estan bé de salut. 

•Inici precoç de la lactància materna. Després d'una cesària la mare pot tenir dolor i no es mou tan bé com una dona que ha parit per via vaginal. Necessitarà més ajuda per a iniciar la lactància i per a les primeres preses. El personal que vigila la mare ha de tenir coneixements de lactància. I, per suposat, s'ha de complir el punt anterior. 

Bé, fins aquí els conceptes de part respectat i cesària respectada, que crec que cal tenir en compte a l'hora de decidir on parir. Depèn això de la titularitat del centre, és a dir, que sigui públic, privat o concertat? Potser més aviat de la voluntat dels professionals i de la seva formació, de les infraestructures de l'hospital i de les possibilitats d'anar canviant la manera de treballar i adaptar-se al que demana la societat. I, sobre tot, depèn del que busqui i esperi cada dona, i del que li transmeti seguretat i confiança.

Pinzellades d'esterilitat - II

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com


L'ESTUDI BÀSIC D'ESTERILITAT

Sé que fa més de dos mesos que vaig escriure l'article anterior, i m'hagués encantat poder continuar abans, però ara mateix tinc un gran projecte al forn i el temps escasseja cada dia més. Però abans que passessin més dies voldria parlar dels primers estudis que fem els ginecòlegs quan una parella consulta perquè no aconsegueix embaràs. Ho intentaré fer de la manera més clara i entenedora possible, i em centraré en l'estudi bàsic inicial. Després, segons els resultats i el cas particular, es poden fer més proves o no.

Per a que una dona es quedi embarassada necessita un òvul, un espermatozou i, sobre tot, un úter. L'òvul és la cèl·lula que ve de la dona, i l'espermatozou la que ve de l'home. Aquests s'han de trobar en algun lloc de la trompa de Falopi, donar lloc a un embrió, i aquest s'ha d'implantar a l'úter.

No tenim òvul? O en tenim però aquest no és capaç de sortir sol de l'ovari? Cap problema, avui dia la ciència té solucions per això. No tenim espermatozou? En el pitjor dels casos hi ha bancs de semen. Però avui dia (demà ja veurem què passa) per a aconseguir un embaràs és imprescindible tenir úter. Si la dona no en té, no podrem seure a la consulta a parlar de Reproducció Assistida.

ELS ESPERMATOZOUS

Dèiem que necessitem un òvul i un espermatozou. D'espermatozous generalment se n'alliberen molts, però només un ha d'arribar al seu objectiu. Per a arribar-hi, han de moure's molt de pressa, i han de tenir una forma normal. Com els estudiem? Mitjançant el seminograma, que no és més que l'estudi del semen mitjançant un microscopi. Què hi mirem? Hem dit que encessitem espermatozous normals i que corrin, així que mirem justament això:

• Quant semen hi ha? Volum
• Quants espermatozous hi ha en total? I en cada mililitre de semen? Recompte i concentració. Ens movem en xifres de milions d'espermatozous.
• Es mouen? Mobilitat (hi ha diferents graus de mobilitat segons la rapidesa)
• Són normals? Percentatge de formes normals. Els que no ho són, poden tenir alteracions al cap, a la cua, etcètera.
• Alhora, es valoren altres paràmetres que ens podrien fer sospitar, per exemple, d'una infecció.

Analitzant tot això, des del laboratori s'emet un informe, que serà interpretat pel metge. I sovint aquest informe s'acompanya d'un veredicte. Tot el que no sigui "normozoospèrmia" és lleig a ulls del públic general, i sovint veig parelles que entren a la consulta dient "això està fatal" i realment tan sols hi ha una lleu alteració de la mobilitat. Quan el resultat no és del tot normal, podem sol·licitar més estudis en el semen de cara a trobar la tècnica de reproducció assistida més adient. I sempre s'ha de pensar que, només que hi hagi un sol espermatozou, l'embaràs no és impossible.

De cara ala recollida del semen, hi ha diversos detalls a tenir en comtpe per a que la mostra sigui vàlida i precisa:

• S'ha de recollir en un recipient estèril, amb les mans netes.
• La mostra s'obté per masturbació, i tot l'ejaculat ha d'anar a parar dins del recipient. Els preservatius no són aptes per a la recollida perquè acostumen a portar espermicides, però si per creences religioses o altres circumstàncies no és possible la masturbació, caldrà buscar preservatius sense espermicides ni altres substàncies.
• S'aconsellen 4-5 dies d'abstinència sexual previs.
• No ha de passar més d'una hora entre l'obtenció de la mostra i la seva entrega al laboratori. La transportarem a temperatura ambient. Per tant, és millor buscar un laboratori a prop de casa, i si queda molt lluny, s'haurà de trobar un lloc el més còmode i tranquil possible per a recollir la mostra.

ELS ÒVULS

Així com els homes alliberen milions d'espermatozous cada vegada que ejaculen, les dones només alliberen un òvul (o de vegades dos) en cada cicle menstrual. Per a ovular s'ha de tenir una reserva adequada d'òvuls als ovaris, i alhora tenir un clima hormonal adequat per a que s'engegui tota la maquinària necessària cada mes. És a dir, que quan una dona no ovula, pot ser a causa d'una baixa reserva d'òvuls o bé perquè tot i tenir-ne aquests no surten dels fol·licles.

L'ecografia transvaginal a l'inici del cicle (cap al tercer-cinquè dia) ens dóna informació sobre la reserva ovàrica. Aquí descartem patologia ginecològica com miomes, pòlips o quists d'ovari, i alhora es fa un recompte dels fol·licles (que són els habitacles dels òvuls) disposats a ser seleccionats per a créixer i ovular. Dones amb un recompte fol·licular baix tenen menys reserva d'òvuls.

L'analítica hormonal practicada entre el tercer i el cinquè dia del cicle ens guia pel que fa a la reserva ovàrica, i alhora ens dóna informació sobre trastorns relacionats amb l'ovulació, com per exemple l'ovari poliquístic. A l'hora d'interpretar-la, cal estar segur que s'ha fet l'extracció en la fase del cicle que tocava, de cara a evitar falsos ensurts.

L'ÚTER

A banda de saber que la dona té úter, l'ecografia transvaginal és sumament útil per a descartar alteracions uterines que poden dificultar l'embaràs: pòlips, miomes, malformacions, etcètera.

També ens pot ajudar la histerosalpingografia (que comentem seguidament) i, en cas de dubtes o sospita de malformacions uterines, la ressonància magnètica (que ja no forma part de l'estudi bàsic).

LES TROMPES

Les trompes són necessàries per a que l'òvul i l'espermatozou es trobin, de manera que l'espermatozou pugui penetrar dins l'òvul. Si no tenim trompes, o aquestes estan lligades o obstruïdes i no permeten el pas, aquesta trobada entre òvul i espermatozou haurà de tenir lloc al laboratori mitjançant una fecundació in vitro.

La permeabilitat de les trompes s'estudia mitjançant una prova anomenada histerosalpingografia, que es fa en la primera meitat del cicle. Per via vaginal, a través del coll, s'introdueix a l'úter un contrast radiològic, que en condicions normals viatjarà per les trompes fins la panxa. Si un cop posat el contrast fem una radiografia de la pelvis, veurem dibuixades la forma de l'úter i les dues trompes. Si no hi ha pas de contrast per les trompes, no les veurem a la placa. I si hi ha alguna alteració a la cavitat uterina es dibuixarà a la radiografia.

Aquesta prova pot resultar molesta, ja que el contrast s'administra a través del coll de la matriu, cosa que pot provocar dolor (però aquest és suportable). Alhora, donat que estem arrossegant contrast cap a la panxa, és convenient que el ginecòleg pauti antibiòtic preventiu.

En algunes situacions concretes, aquesta prova es pot diferir fins que veiem els resultats de les altres, ja que si per exemple tinguéssim un seminograma tan alterat que anéssim directament ala fecundació in vitro, ens seria igual l'estat de les trompes, ja que ens les saltaríem i transferiríem directament l'embrió fecundat a l'úter. Però generalment, en parelles joves sense cap alteració coneguda, se sol·licita tot l'estudi d'entrada.

ESTUDI BÀSIC

Així doncs, l'estudi bàsic d'una parella estèril consisteix en:

Dona:

• Analítica hormonal (reserva ovàrica i ovulació)
• Ecografia transvaginal (patologia ginecològica i recompte fol·licular)
• Histerosalpingografia (trompes)

Home:

• Seminograma (espermatozous)

Un cop fet tot això, i segons els resultats i el context de la parella en particular, podem valorar sol·licitar altres proves més específiques. Però l'estudi bàsic i fonamental és aquest. És important recalcar que s'han d'estudiar els dos membres de la parella, no val que vingui la dona sola a la consulta i demani començar per la seva part, o que ho sol·licitem tot i després ella ens digui que la seva parella no ha volgut fer-se el seminograma o no ha tingut temps. Ni és just ni anem enlloc. Aquest és un tema de dos, i la unió fa la força... des del començament. És per això que jo sempre aconsello fer aquesta visita amb la parella (tret de mares soles evidentment), i m'agrada explicar tot això a tots dos (o a totes dues quan són dues dones).  

Un petit incís extra-ginecoobstètric

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com


Sóc conscient que l'activitat al bloc està un xic aturadeta i que tinc pendents noves entrades sobre el món de l'esterilitat i la infertilitat, però ara mateix estic immersa en un nou projecte (que espero poder-vos presentar abans que acabi l'any) i disposo de molt poquetes estones per posar-m'hi. Prometo escriure de nou ben aviat.

Avui, però, faig un petit incís a banda del món de l'Obstetrícia i la Ginecologia, i comparteixo amb vosaltres un projecte que trobo molt interessant. Es tracta d'una nova eina que pretén facilitar el diagnòstic de leucèmies i limfomes, i en ell participen tant el meu pare, des del camp de les Matemàtiques, com la meva mare, en l'àrea de l'Hematologia. Per tant, com a filla orgullosa, aquí el teniu:

http://goteo.org/project/herramienta-diagnostica-en-leucemias-y-linfomas/home#proyecto

http://vimeo.com/78009147

El projecte es troba en plena campanya de crowdfunding (queden actualment 18 dies), així que des del meu bloc aporto el meu granet de sorra per a fer-ne la màxima difusió. Espero que el trobeu interessant, i que alguns/es us animeu a col·laborar.