Bones notícies

 Fa tres anys que treballo a l’Hospital General de Catalunya. En arribar allà, una de les coses que més em va sorprendre era que després d’una cesària la mare anava a Reanimació una hora o dues (acompanyada pel pare) i mentrestant el nadó es quedava a Neonatologia. Jo venia d’un hospital en el qual la recuperació postoperatòria es feia a la mateixa Sala de Parts, i per tant això em va xocar molt. Posteriorment, sentint comentaris de diversos centres hospitalaris he vist que en altres llocs també se separa el nadó de la mare després d’una cesària (i en alguns llocs també després d’un part vaginal). Quan tracto el tema a la consulta, el que més angoixa una dona d’una cesària no és que li obrin la panxa, sinó que la separin del seu home i del seu fill o filla.

Avui, per fi, puc parlar d’aquest tema en passat. Al meu hospital la separació mare-nadó ha passat a la història, i això em fa molt feliç. Gràcies a l’esforç de tots els estaments de la professió per a canviar la manera de fer les coses, les cesàries són molt més agradables. Exceptuant casos d’alt risc de complicacions (per exemple prematuritat extrema o emergències vitals), el pare, si ho desitja, entra a quiròfan. Aquest fet augmenta el confort i la satisfacció de la mare, i el pare és partícip d’un moment tan important com el naixement del seu fill o filla. Quan tot està preparat per a començar, el pare entra per la porta del darrera i seu en un tamboret al costat de la mare, de manera que els camps quirúrgics fan que no vegi ni una gota de sang. A canvi, pactem que en cas de complicació li demanarem que surti.

El clampatge del cordó umbilical, si tot transcorre amb normalitat, es realitza un minut després del naixement. Un cop seccionat el cordó i comprovat el benestar del nadó, aquest es col·loca pell amb pell amb la mare sota la mirada atenta del pediatre i la llevadora. La lactància es pot iniciar en qualsevol moment. El pare, en aquest moment, ajuda la mare a sostenir el nadó, i alhora li dóna suport emocional. Rebre junts un fill no té preu.

Un cop acabada la cesària, la recuperació es duu a terme a la mateixa Sala de Parts o bé en un espai annex, segons la disponibilitat d’espai, però sempre amb la presència del nadó. La no-separació del nadó dels seus pares permet l’inici precoç de la lactància, i alhora reforça els vincles entre tots tres.

Aquests detalls poden semblar molt senzills de canviar a ulls de l’usuari, però han implicat importants canvis de funcionament a nivell de circuits i protocols en tot el procés d’atenció a la dona. No només és un canvi de mentalitat (això és relativament senzill quan tothom està motivat per al canvi), sinó que implica la reestructuració d’espais físics i l’elaboració de nous protocols (que han de complir tots els estàndards de qualitat i han de ser aprovats per la Direcció del centre). Per tant, darrera de tot això hi ha la feina desinteressada de persones pertanyents a múltiples disciplines i estaments, les quals han treballat conjuntament per a que aquesta nova realitat sigui possible. És per això que aquests canvis requereixen un temps, i no es tracta només que una persona o dues tinguin una idea, sinó que s’ha de recórrer un camí llarg... però ara ja podem dir que hem arribat a la meta.

Aquests petits grans canvis augmenten la satisfacció de les nostres pacients, i alhora no augmenten les complicacions. Les dones surten de quiròfan radiants, amb el seu fill al pit, i amb el seu home al costat. I com això em fa enormement feliç, i m’emociona, ho he volgut compartir amb els lectors i lectores del meu bloc.