Aquest bloc vol ser una fusió de les meves experiències personals com a mare i els meus coneixements professionals com a obstetra i ginecòloga, amb l'objectiu d'intentar fer la vida més fàcil a totes aquelles dones que emprenen el meravellós viatge de la maternitat.
Pàgines
Avís important
El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.
dimarts, 21 de maig del 2013
Part en progrés: no destorbeu
Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com
El proper dissabte dia 1 de juny tinc una cita: la jornada anual de Dona Llum, l'Associació Catalana per un Part Respectat. El títol de la jornada d'enguany és "Part en progrés: no destorbeu", cosa que probablement us recordarà als cartells que podem penjar a les habitacions dels hotels quan no volem que entri ningú a netejar. I és que de la mateixa manera que quan estudiem a la biblioteca (quins temps aquells...) necessitem silenci, quan estem parint necessitem pau i tranquil·litat, i sentir-nos segures. Com em va quedar gravat de Michel Odent en una conferència a la qual vaig assistir quan era resident, l'oxitocina és l'hormona de l'amor, i l'adrenalina inhibeix l'oxitocina. És per això que els animals, quan se senten amenaçats, no tenen contraccions.
El terme part respectat cada dia és més habitual entre les embarassades. Es tracta d'un part en què la dona se sent segura i acompanyada, està informada de tot allò que està passant al seu voltant i és partícip de totes les decisions que es prenen. El nadó i la mare són un conjunt i no se separen si no és estrictament necessari. Un part respectat no té per què ser sense cap mena d'intervenció. Pot ser més o menys intervingut depenent de la situació i de les preferències de la dona, i de fet també podem parlar de cesàries respectades. O podem fer una inducció pel motiu que sigui i convertir-la en un moment màgic i respectat. És com anar en barca per un mar serè, sense onades, o com a molt amb onades de les que no arriben a trencar...
Ahir vaig assistir el part d'una noia que havia tingut la primera filla en un hospital que té una gran fama de fer les coses molt bé. Doncs ella estava molt espantada pel part, perquè tenia un molt mal record del part anterior, s'havia sentit sola, molt poc acompanyada i poc respectada. Sentir relats així m'entristeix. Per sort, aquesta vegada tot va anar com ella volia i es va poder esborrar les pors.
Doncs bé, el dia 1 de juny diferents professionals de l'atenció al part parlarem de parts respectats, i de les necessitats de les mares i dels nadons. Perquè no només hem de tenir en compte aspectes mèdics i tecnològics, sino també la vessant emocional del part. No hem d'oblidar que estem acompanyant uns pares en un procés absolutament trascendental de les seves vides, i alhora estem ajudant a un nadó a fer el seu viatge cap a la vida extrauterina. Aquest paper tan important que ens han concedit ens l'hem de prendre seriosament.
El Dr Jiménez Ortuño i jo explicarem com treballem al nostre hospital i com enfoquem l'atenció al part. Som conscients que cada dona és un món i té unes expectatives i preferències, i per això estem oberts als desitjos de les nostres pacients per a que visquin una experiència feliç amb la seguretat d'un entorn hospitalari. Tenim imatges que il·lustren el nostre dia a dia, però sé que les millors instantànies són les que es capten des de l'altra banda: les fotografies que fa el pare o l'auxiliar mentre nosaltres estem treballant. Per tant, si algú que hagi tingut el seu nen/a a l'Hospital General de Catalunya vol compartir les seves imatges amb els assitents a la jornada me les pot fer arribar per correu electrònic a rodellar.laura@gmail.com.
Gràcies i fins dissabte que ve!
Més informació sobre la jornada a www.donallum.com
dissabte, 18 de maig del 2013
I ara la Kate Middleton
Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com
Les maternitats de les famoses sovint es comenten als mitjans de comunicació i a la xarxa, i ser jutjada per com pareix és un dels preus que malauradament acaba pagant una dona mediàtica. Si el part és un dels temes estrella que es comenten a Internet, imagineu-vos si hi afegim la premsa rosa pel mig. De la mateixa manera que la cesària programada de la Shakira va despertar milers de comentaris i crítiques, ara li toca el rebre a Kate Middleton, la Duquesa de Cambridge.
La premsa rosa de tot el món en va plena: Kate Middleton ha manifestat que vol tenir un part natural, i que després de parir passa olímpicament de mainaderes i se'n va a casa dels seus pares per a que sigui la seva mare qui l'ajudi amb la criança del seu nadó. Si volgués una cesària programada també es comentaria, evidentment, de la mateixa manera que quan estava de poques setmanes va ingressar a l'hospital per una afecció lleu i els paparazzis de mig món van tenir feina.
Fent una ullada per les notícies que comenten el tema he llegit que el Príncep Guillem està un xic preocupat per aquests desitjos, i descriuen la Duquesa com una dona tossuda i que s'intenta allunyar de les tradicions. Amb això hem d'interpretar que voler tenir un part natural és pura tossuderia? Suposo que alguna cosa han de dir per treure suc a la notícia. El que sí que es nota és que molts d'aquests periodistes que comenten el tema no tenen ni idea de què és un part natural, i de la importància de decidir certs aspectes. Si ets la Duquesa de Cambridge no pots tenir el part que desitges? Has de parir pentinadeta i amb el rimmel al seu lloc? Doncs ella també té dret a moure's, a cridar, a adoptar la postura que el cos li demani i a prendre les seves pròpies decisions (si no hi ha complicacions és clar). Potser una altra dona hagués passat d'aixecar polèmica, però ja sabem que no és el primer cop que la dona del Príncep se salta el protocol habitual.
Per part meva, em sembla fantàstic que una dona famosa i mediàtica pugi al tren del part natural. Aviam si ens allunyem una mica de l'estereotip de famosa igual a cesària programada i liposucció de regal. Les dones mediàtiques són exemples per a moltes persones anònimes; podem estar d'acord amb aquest fet o no, però és així (ens ho demostra la quantitat de nenes nascudes a l'era Operación Triumfo que es diuen Chenoa). Doncs bé, podrem estar disposades o no a tenir un part natural, unes ho faríem i d'altres no, de la mateixa manera que hi ha dones que senten la paraula "cesària" i se'ls obre el cel. Però el fet que algú com Kate Middleton expressi les seves voluntats de cara al seu part, el planifiqui i trii curosament el centre hospitalari on naixerà el futur rei d'Anglaterra, és un gran exemple a seguir.
Al juliol estarem tots expectants per conèixer els detalls d'aquest part tan esperat. A l'hospital triat es deuen fregar les mans, i tenen feina a crear l'escenari ideal per a aquest event, perquè estic convençuda que li adequaran la sala de parts a la seva mida i amb les mesures de seguretat i privacitat adients, i amb tot un Departament de Comunicació al darrera treient fum per les orelles. Ara bé, al centre en qüestió també li cau una bona responsabilitat: si tot surt rodó i la Duquesa té un part fàcil i sense complicacions, i es compleixen les seves expectatives, no podrà tenir millor publicitat. Però si alguna cosa es gira del revés, o decideix que li posin analgèsia peridural a mig procés, o acaba en cesària d'urgència (coses que poden passar com a tot arreu), que déu els agafi confessats. Tenir famoses entre mans pot ser una gran eina de màrqueting... però és un risc.
Les maternitats de les famoses sovint es comenten als mitjans de comunicació i a la xarxa, i ser jutjada per com pareix és un dels preus que malauradament acaba pagant una dona mediàtica. Si el part és un dels temes estrella que es comenten a Internet, imagineu-vos si hi afegim la premsa rosa pel mig. De la mateixa manera que la cesària programada de la Shakira va despertar milers de comentaris i crítiques, ara li toca el rebre a Kate Middleton, la Duquesa de Cambridge.
La premsa rosa de tot el món en va plena: Kate Middleton ha manifestat que vol tenir un part natural, i que després de parir passa olímpicament de mainaderes i se'n va a casa dels seus pares per a que sigui la seva mare qui l'ajudi amb la criança del seu nadó. Si volgués una cesària programada també es comentaria, evidentment, de la mateixa manera que quan estava de poques setmanes va ingressar a l'hospital per una afecció lleu i els paparazzis de mig món van tenir feina.
Fent una ullada per les notícies que comenten el tema he llegit que el Príncep Guillem està un xic preocupat per aquests desitjos, i descriuen la Duquesa com una dona tossuda i que s'intenta allunyar de les tradicions. Amb això hem d'interpretar que voler tenir un part natural és pura tossuderia? Suposo que alguna cosa han de dir per treure suc a la notícia. El que sí que es nota és que molts d'aquests periodistes que comenten el tema no tenen ni idea de què és un part natural, i de la importància de decidir certs aspectes. Si ets la Duquesa de Cambridge no pots tenir el part que desitges? Has de parir pentinadeta i amb el rimmel al seu lloc? Doncs ella també té dret a moure's, a cridar, a adoptar la postura que el cos li demani i a prendre les seves pròpies decisions (si no hi ha complicacions és clar). Potser una altra dona hagués passat d'aixecar polèmica, però ja sabem que no és el primer cop que la dona del Príncep se salta el protocol habitual.
Per part meva, em sembla fantàstic que una dona famosa i mediàtica pugi al tren del part natural. Aviam si ens allunyem una mica de l'estereotip de famosa igual a cesària programada i liposucció de regal. Les dones mediàtiques són exemples per a moltes persones anònimes; podem estar d'acord amb aquest fet o no, però és així (ens ho demostra la quantitat de nenes nascudes a l'era Operación Triumfo que es diuen Chenoa). Doncs bé, podrem estar disposades o no a tenir un part natural, unes ho faríem i d'altres no, de la mateixa manera que hi ha dones que senten la paraula "cesària" i se'ls obre el cel. Però el fet que algú com Kate Middleton expressi les seves voluntats de cara al seu part, el planifiqui i trii curosament el centre hospitalari on naixerà el futur rei d'Anglaterra, és un gran exemple a seguir.
Al juliol estarem tots expectants per conèixer els detalls d'aquest part tan esperat. A l'hospital triat es deuen fregar les mans, i tenen feina a crear l'escenari ideal per a aquest event, perquè estic convençuda que li adequaran la sala de parts a la seva mida i amb les mesures de seguretat i privacitat adients, i amb tot un Departament de Comunicació al darrera treient fum per les orelles. Ara bé, al centre en qüestió també li cau una bona responsabilitat: si tot surt rodó i la Duquesa té un part fàcil i sense complicacions, i es compleixen les seves expectatives, no podrà tenir millor publicitat. Però si alguna cosa es gira del revés, o decideix que li posin analgèsia peridural a mig procés, o acaba en cesària d'urgència (coses que poden passar com a tot arreu), que déu els agafi confessats. Tenir famoses entre mans pot ser una gran eina de màrqueting... però és un risc.
dimarts, 7 de maig del 2013
Em puc banyar estant embarassada?
Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a
www.laurarodellar.com
Ara que sembla que la caloreta comença a fer acte de presència i que portem dos dies seguits de sol, us deixo aquest article que vaig escriure per al portal Creixem Junts.
www.laurarodellar.com
Ara que sembla que la caloreta comença a fer acte de presència i que portem dos dies seguits de sol, us deixo aquest article que vaig escriure per al portal Creixem Junts.
Una de les preguntes top ten que em fan a la consulta, i més de cara al bon temps, és sobre banyar-se al mar o a la piscina estant embarassada. I és que hi ha la creença que les embarassades no es poden banyar, o que no ho poden fer durant l’últim mes… i també hi ha ginecòlegs i llevadores que diuen a les seves pacients que no es banyin.
No hi ha res més fantàstic estant embarassada que ficar-se a la piscina (o al mar). A l’aigua no es té la sensació de pesar una tona, els moviments són fàcils, ens sentim lliures… A més a més és una manera de realitzar activitat física, que ens anirà bé tant pel cos com per la ment. I, si estem inflades, probablement el dia que anem a la piscina ens trobarem millor.
Per què hi ha qui no deixa banyar les embarassades?
Alguns diuen que és pel risc d’infeccions. D’entrada, les piscines públiques passen una sèrie de controls microbiològics que ens donen certa tranquil·litat d’higiene, i qui té una piscina privada té la tranquil·litat que només s’hi banya ella i la família. A més a més l’aigua està tractada amb desinfectants i hi ha un circuit de depuració. I el mar, tot i tenir certa contaminació, és un espai obert on l’aigua va circulant constantment.
D’altra banda, qui ha agafat mai una infecció vaginal o urinària banyant-se a la piscina o a la platja? Sí que si anem tot el dia amb el banyador mullat podem agafar fàcilment fongs, però aquests estaran propiciats per la humitat del teixit i no per haver estat en remull. De la mateixa manera que no agafem cap infecció no estant embarassades, per què l’hem d’agafar quan ho estem?
A més a més, el coll de l’úter està tancat, i hi ha el tap mucós pel mig, i la bossa amniòtica i el líquid tenen el seu sistema de defensa contra les infeccions.
Llavors hi ha qui diu que si has expulsat el tap mucós o hi ha dilatació del coll no et pots banyar… aquí entraria en joc la capacitat de defensa de la bossa amniòtica. El cos és savi!
Altres diuen que hi ha perill de trencar aigües i no adonar-se’n, raonament totalment absurd i sense base científica. Quan es trenca la bossa de les aigües surt líquid cap a fora, i no deixa de sortir-ne. Si dóna la casualitat que trenquem aigües dins l’aigua, quan sortim anirà regalimant líquid, i ens traurem el banyador mullat i continuarem mullant-nos. La que no se n’adoni així, tampoc ho faria estant fora de la piscina.
Quan no ens podem banyar?
Una embarassada no es pot banyar en les situacions en què els mecanismes de defensa envers infeccions poden estar alterats. Per exemple, quan hi ha una ruptura de la bossa amniòtica, aquesta no pot exercir el seu paper protector, i som més vulnerables.
Tampoc ens podrem banyar en situacions com una placenta prèvia o una amenaça de part preterme (contraccions abans d’hora), però més pel risc que implica l’activitat física que pel fet en si de ficar-nos en remull.
Per tant, no torturem les embarassades amb prohibicions absurdes quan no fa falta. És més fàcil dir que no que parar-se a pensar si podem dir que sí o puntualitzar quan es pot i quan no… però no es tracta de fer les coses perquè siguin més fàcils, sinó de fer-les bé. Ara que ve la caloreta, no hi ha res millor que ficar-nos en remull!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)