dijous, 7 de febrer del 2013
El part a casa i Els Matins de TV3
Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com
Dilluns al matí, al conegut programa de Televisió de Catalunya dels Matins de TV3, es va parlar sobre el part domiciliari. Aquesta és una opció que trien cada vegada més parelles per a rebre els seus fills, i estic segura que si no fos pel seu elevat cost econòmic hi hauria força més gent que pujaria en aquest tren.
No vull iniciar aquí un debat sobre part a casa.sí - part a casa.no. Qui opta per un part a casa ja sap que està assumint un petit risc que sorgeixi alguna complicació, així que no cal que vingui jo i ho digui. Per sort els parts a casa es compliquen poc, entre altres coses perquè el personal que els atén només assumeix gestacions a terme i de baix risc (o així hauria de ser).
El que vull comentar avui és com s'ha transmès la informació. En primer lloc apareix la llevadora que atén el part domiciliari que surt al vídeo. Tot és perfecte, és un segon fill, el part és ràpid i neix una criatura sana en un clima càlid i acollidor. Realment és molt emotiu. Després parla la responsable de Sala de Parts d'un hospital públic català amb protocol de part natural i amb unes instal·lacions espectaculars. I surt l'altra cara de la moneda: parella que arriba amb la idea d'un part sense intervenció, van passant les hores, sembla ser que el part evoluciona molt lentament, la noia està molt cansada i desesperada, i li aconsellen analgèsia peridural. I s'acaba el vídeo. Com acaba aquest naixement? No ho sabem. Per què tallen la gravació?
La meva sensació és que la noia que fa el part a casa la treuen a la tele com una campiona (i ho és, com totes), i la del part a l'hospital dóna la sensació de fracàs. A mi no em fa pena que li posin analgèsia peridural, el que em fa pena és que ho passi malament i que senti frustració per no haver assolit el seu objectiu. A la llevadora de Can Ruti, la qual conec personalment i és molt bona professional, li han otorgat el paper de dolenta de la pel·lícula, la que convenç l'embarassada a "abandonar la cursa". A mi m'hagués agradat veure com acabava tot plegat, veure els pares contents amb el seu nadó als braços, i no tallar el vídeo amb imatges de derrota i cansament.
Penseu que no es pot donar la situació contrària? També hi ha dones que després de tres dies de part domiciliari han d'anar a l'hospital esgotades... n'he vist arribar en condicions ben extremes. I dones que pareixen fantàsticament a l'hospital en tres hores, al seu aire i sense cap intervenció mèdica. El part depèn de qui t'acompanya, sí, però sobre tot de cada dona (i de si ha parit prèviament). No hem de generalitzar. I com a coautora del protocol de part natural hospitalari del meu hospital, no m'ha agradat com Televisió de Catalunya ha transmès la informació.
Per acabar, felicitar les dues parelles que han compartit el naixement dels seus fills amb la resta de catalans, ja que gràcies a accions com aquesta (i que no tothom està disposat a fer) n'aprenem tots.
Podeu veure el vídeo del programa en aquest enllaç:
http://www.tv3.cat/videos/4451851/Els-matins-es-testimoni-dun-part-natural-a-casa-una-tendencia-que-sha-duplicat-els-ultims-tres-anys
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A mi tampoc em va agradar com ho van enfocar, ja que el fet de posar-se l'epidural no ho considero cap fracàs i van tallar el video just en aquest moment com si aquí s'acabés tot. A més, anar a l'hospital no té perquè acabar així, pots tenir un part natural fantàstic (com el meu cas). El que sí he de dir és que la llevadora que la va acompanyar no em va semblar gaire empàtica. Potser és com van muntar el video i no dubto de la seva professionalitat, però semblava que volgués que la noia es posés l'epidural. Li va pintar súper negre i no sé si tenen altres alternatives, però per exemple al taulí em van explicar diferents coses que podíem provar abans de l'epidural...
ResponEliminaL'edició de les imatges pot aconseguir canviar molt les coses, està clar...Crec que aquesta necessitat del part domiciliari sorgeix de les experiències negatives que han tingut tantes dones als seus parts, i que és deure dels hopitals actualitzar els protocols per millorar aquesta situació.
ResponEliminaAls hospitals, com a mínim el meu, es treballa de valent per a respondre a les necessitats de les pacients per a que estiguin contentes i satisfetes. Però un cop posada una etiqueta, costa de treure eh?
EliminaAixò és el que li va passar a la meva amiga, la Jaqueline. El part de la seva filla Sara a l'hospital va ser traumàtic i per a això, va decidir que el seu fill Jaume nasqués de forma més natural en un part planificat a la petita habitació d'un hotel.
EliminaJo sóc de les que van tenir un part natural, respectat i magnífic, de dues horetes a l'hospital!! :-)
ResponEliminaA casa meva d'això se'n diu manipulació.
Hola sóc Erika, la llevadora de can ruti que surt al part natural.La veritat es que jo tampoc estic gaire contenta amb el que va sortir al video.Vaig estar amb la dona 9 hores,acompanyant-la, ajudant-la, crec que això és empatia, però al video només surt quan li dic que el seu part esta estacionat ja que durant 4 hores estava igual.Igualment ella va manifestar la seva intenció de posar-se la anestèsia feia moltíssimes hores, i jo vaig donar-li tots els recursos que vaig poder oferir-li, però la dona és qui tenia l´última paraula.Va optar per l'ànestèsia, però igualment va tenir un part vaginal humanitzat que va poder gaudir.
ResponEliminaMolta gent que aposta pel part a casa ho fa per ser original. La meva amiga, la Jaqueline, és una antiga model que és mare de 2 fills que ha tingut 2 experiències de part oposades.
ResponEliminaLa seva fill Sara, fruit d'una altra relació, va néixer en un hospital de Sao Paulo ( Brasil ) en un part medicalitzat. Segons em va dir la Jaqueline, el naixement de la Sara va ser molt estressant encara que va ser un part vaginal.
En canvi, pel naixement del seu fill, el Jaume, que va tenir lloc a Barcelona. La Jaqueline segons em va comentar, va decidir ser " original " i tenir un part planificat a una petita habitació d'un hotel atesa per una llevadora.
Per la Jaqueline encara que el Jaume estava en posició posterior i el part va ser llarg i dolorós. El naixement del Jaume no va ser traumàtic com el de la Sara perquè ella decidia quan havia de empenyar i es trobava dins d'un ambient íntim en companyia de la llevadora i del seu company.