I ara et toca a tu

Durant l’embaràs ens preocupem molt per cuidar la nostra pell i mantenir-la hidratada, evitar les estries, fer-nos neteges de cutis i drenatge limfàtic, anar perfectament depilades, etc, però un cop hem tingut el nen ens dediquem a ell en cos i ànima i tendim a oblidar-nos de nosaltres mateixes. I això no pot ser, hem de continuar sent la princesa del conte i no la Ventafocs.

Dos mesos i mig després de parir, em van preguntar si estava embarassada, i això que duia un vestit ample. No em va fer gens de gràcia! Però és que tenia uns atacs de gana... Havia sentit parlar dels massatges anticel·lulítics i reafirmants, i vaig preguntar en un parell de centres d’estètica del meu barri, però la resposta va ser la mateixa: “ui mentre donis el pit no et podem fer res”, “ja ens vindràs a veure quan acabis la lactància”. La meva filla gran va mamar 18 mesos... m’havia d’estar així més d’un any? Per sort vaig trobar un lloc on no em posaven traves per donar el pit, i des d’aquí dono les gràcies a l’Àngels (i a les seves companyes) per ajudar-me a sentir-me bé quan em miro al mirall.

Una dona, durant un embaràs, augmenta entre 9 i 15Kg, i en ocasions més. D’aquests, una part és el nen, el líquid amniòtic i la placenta, l’altra és líquid que surt dels vasos sanguinis i s’acumula als teixits (conegut com “retenció de líquids”), i també hi ha una part que no deixa de ser greix acumulat. La panxa (no només la pell, sinó també la musculatura abdominal) s’ha adaptat progressivament a la mida de l´úter, i potser han sortit estries a la pell. El nostre sòl pèlvic, que està format per músculs i lligaments sense un esquelet ossi que el sostingui, s’ha vist perjudicat pel pes de l’úter amb el fetus a dins, independentment de la via del part. I en alguns casos també portem punts de sutura als genitals (o a l’abdomen si el part ha estat mitjançant cesària). Després del part, tots aquests canvis ja no tenen sentit, i per tant el nostre cos torna a canviar... i no sempre ho aconsegueix fer sense ajuda.

Durant les primeres 4-6 setmanes postpart (la quarantena), ens hem d’adaptar a la nostra nova situació: ser mares. El son és escàs, tenim pèrdues, el nadó és petit i requereix molta atenció, i el seu ritme d’embrutar roba és tan accelerat que les piles de bodies pendents de plegar s’acumulen entre els rams de flors i els regals de familiars i amics. Per tant costa trobar el moment per demanar hora en un centre d’estètica, i prou feina tenim en aconseguir fer-nos una dutxa ràpida com per pensar en cremes.

Però des del dia zero ens hem de mentalitzar que ens toca cuidar-nos el cos i la ment, i no només per estètica, sinó també per salut. Hi ha qui diu que l’aparença física no és important, però desenganyem-nos: quan una es mira al mirall i es veu guapa se sent bé amb si mateixa. Quan guardes la roba d’embarassada al traster i et tornes a posar la teva roba d’abans somrius. I a banda del tema estètic, l’excés de pes i de greix corporal s’associa a una llista interminable de problemes de salut. Per tant, no cal córrer, ni fer dietes restrictives ni passar hores al gimnàs, però ens hem de cuidar. 

Primera norma: des del primer dia postpart, és convenient aplicar oli de rosa mosqueta als punts de sutura, a la zona púbica, al pit, a la panxa, a les lumbars i a la cara interna de les cuixes. Aquest oli activa la regeneració de les cèl·lules de la pell, retornant-li l’elasticitat i afavorint la cicatrització de ferides i la desaparició (o atenuació) de les estries, i no té cap mena d’efecte secundari.

Una altra cosa que és fàcil i molt important és la ingesta generosa de líquids: com a mínim un litre i mig, i dic com a mínim perquè si fem lactància materna les nostres necessitats de líquids encara són més grans (ben bé 2-3 litres diaris). El 70% del pes de les nostres cèl·lules és aigua, així que ja veieu que aquesta és molt necessària. Els ronyons filtren l’aigua i els residus del nostre cos, i per tant a major ingesta d’aigua més treballaran els ronyons i més substàncies sobrants eliminarem. Alhora, quan el cos no té prou aigua, la guarda fora dels vasos sanguinis, donant lloc a edema, és a dir, inflor. Si bevem més aigua, eliminem més aigua, i per tant retenim menys líquids.

I els líquids retinguts durant l’embaràs? Una part els eliminarem els primers dies, però el drenatge limfàtic ens ajudarà a desfer-nos de la resta de líquid sobrant. Ja hem dit que els primers dies són d’adaptació a la nostra nova vida i costa trobar el moment, però a partir dels quinze dies, si podem fer-ne, ens en beneficiarem moltíssim. Aquesta tècnica es va començar a posar en pràctica l’any 1932, i consisteix en una teràpia manual per a acompanyar l’excés de líquid que es troba fora de les cèl·lules cap a l’interior dels vasos limfàtics, que van a parar al sistema venós. Un cop a les venes, aquest líquid serà filtrat pels ronyons, de manera que després d’una sessió de drenatge limfàtic la producció d’orina és considerable i anirem sovint al lavabo, això vol dir que ens ho han fet bé. El drenatge limfàtic es pot fer gairebé sempre, excepte en casos de trombosi.

I ja que parlem de la trombosi, hem de tenir en compte que el postpart, igual que un postoperatori o un embaràs, és el que s’anomena un “estat protrombòtic”, és a dir, amb major facilitat per a la formació de trombos (coalls dins dels vasos sanguinis). Per tant, és molt important que ja des de les primeres hores postpart ens belluguem i caminem. Evidentment amb una episiotomia en vies de cicatrització o amb grapes a la panxa no anirem a fer quilòmetres, però sí un tomb pel passadís de l’hospital i un cop a casa la volteta a la cantonada, que ens ajudarà a prevenir la trombosi i a cremar unes quantes calories. A mida que ens anem recuperant físicament, la nostra activitat física anirà augmentant fins que sigui del tot normal. No cal anar cada dia al gimnàs (tampoc tindrem temps), però podem sortir a caminar perfectament, i el nostre petit ens hi pot acompanyar. I caminar vol dir caminar a bon ritme, no anar de botigues. Ens hem de marcar metes, i arribar-hi ens farà sentir bé. Ara que som a l’estiu, a les tardes quan baixa una mica la temperatura el passeig marítim de qualsevol localitat costanera és un bon lloc per a caminar. 

Aprofitant que hem tret el tema de l’exercici, també hem de tonificar la nostra musculatura abdominal. Això ho farem sempre passades les primeres 4-6 setmanes (la famosa “quarantena”). Els abdominals clàssics que ens van ensenyar a les classes de gimnàstica de l’escola no només no són útils, sinó que són perjudicials per al sòl pelvià. En canvi, els exercicis abdominals hipopressius ens ajudaran a recuperar la musculatura de la panxa i alhora ens enfortiran el sòl pelvià. I com es fan? Es tracta de col·locar-se asseguda amb el tòrax inclinat endavant, o bé dreta o estirada, inspirar i seguidament treure absolutament tot l’aire que tenim als pulmons. Un cop no ens quedi gens d’aire, tirem la panxa cap endins. Notarem que el diafragma puja, i el nostre sòl pelvià també. Per la xarxa podeu trobar nombrosos vídeos explicatius i imatges. Fent això deu vegades cada dia observarem una clara millora. També són molt adients els exercicis de Kegel, que consisteixen en contraure voluntàriament tota la musculatura de la zona del periné, com si volguéssim aturar el raig d’orina (però sense fer-ho durant la micció). Alhora, les boles xineses, que es poden trobar en qualsevol botiga eròtica, fan treballar la musculatura del sòl pelvià mentre ens dediquem a fer qualsevol altra cosa.

Una cosa és la modificació normal del sòl pelvià després d’un embaràs, que es recupera amb relativa facilitat,  i l’altre tema és la presència de símptomes com la incontinència d’orina, femta o gasos, la sensació de pes a la vagina, el dolor durant les relacions sexuals, les infeccions urinàries freqüents, etc. En aquests casos caldrà consultar el ginecòleg per a valorar el tractament més convenient, que sol incloure sessions de fisioteràpia.

Un tema controvertit és la conveniència o no de l’ús d’una faixa per a recuperar l forma de la panxa. Els fisioterapeutes no en són partidaris, ja que consideren que evita que l’abdominal treballi per si sol, però jo considero que ajuda els teixits de la panxa a posar-se al seu lloc. En cas de cesària, a més a més, la faixa transmet sensació de seguretat. Hi ha faixes especials per al postpart, que són les anomenades tubulars, però ens sortirà molt més econòmica (i ens serà més útil) la típica faixa com les que porten les nostres àvies, amb una peça de ras a la part baixa de la panxa, i que a banda de la panxa abarqui les natges i les cuixes... en definitiva, una peça de topmodel, que quan te la poses penses “si us plau que avui no em trenqui una cama i acabi a l’hospital amb això”.

Res de tot això que hem comentat no té sentit si no mengem bé. I no serveix l’excusa de “ui, dono el pit, no puc fer dieta”, mentida podrida. Evidentment no es poden fer dietes restrictives on es passa gana, però d’aquí a tenir via lliure per a menjar tota la xocolata que ens vingui de gust (que pot ser molta, jo era de menjar Nocilla a cullerades) hi ha un bon tros. Per tant, sí, es pot fer dieta durant la lactància: una dieta sana i equilibrada, la qual també serà molt sana per al nostre nadó. Per tant, si volem recuperar la figura, haurem d’evitar tota mena de dolços, xocolata, pastissos, etc. Tot això, a banda de greixos, està carregat de sucres refinats i de ràpida absorció, que si no són cremats a l’instant van directes a formar teixit adipós, és a dir, greix. La fruita també és rica en sucres ràpids, així que si se’n menja ha de ser abans del migdia, i el dia que sortim a caminar.

La dieta que proposo no està treta de cap manual, sinó que és fruit de la lògica i del sentit comú. Hem de pensar que al llarg del dia el nostre cos va cremant el que mengem amb l’activitat normal, i en el moment que ha cremat tots els hidrats de carboni comença a atacar els greixos (les proteïnes són el darrer que s’utilitza). Per tant, tot el que mengem a partir de certa hora de la tarda no serà cremat, i s’emmagatzemarà... i ara no ens interessa guardar massa cosa.

Què podem menjar? Pràcticament de tot, evitant salses, fregits, i tot allò que per sentit comú sabem que no és sa i porta calories gratuïtes. Per esmorzar podem menjar cereals (que no portin tres quilos de sucre), o pa integral amb pit de gall d’indi o formatge fresc 0%. La llet la prendrem descremada o vegetal (de civada, per exemple), i substituirem el sucre per edulcorant. A mig matí, si ho necessitem, podem prendre un iogurt descremat, o una peça de fruita si aquell dia farem activitat física (ni que sigui caminar).

Per dinar farem un primer plat, segon plat i postres. De primer plat farem verdura o hidrats de carboni, però d’aquests millor no abusar, fent per exemple un dia de pasta i un o dos d’arròs per setmana (sense salsa carbonara i ornaments, el tomàquet natural és boníssim i la combinació de sal, oli i pebre també). La verdura és saníssima, i n’hi ha molta per triar. Hi ha nadons que tenen el paladar més fi, i segons quines verdures com les carxofes, els espàrrecs, el pebrot o la ceba donen un gust a la llet que no els acaba d’agradar... en el meu cas, la meva filla gran no feia fàstics a res, i en canvi el petit m’ha sortit més llepafils i he de vigilar molt més. L’enciam, i en general la verdura crua, pot resultar flatulent, així que si tenim un nen amb còlics millor no abusar-ne. Però ens quedarà la mongeta tendra, els pèsols, les bledes, els espinacs, el tomàquet, la pastanaga, el carbassó... I es pot cuinar de mil maneres, jo per exemple m’he comprat un artilugi per cuinar al vapor amb el microones i m’hi faig uns àpats exquisits sense embrutar la cuina. El segon plat estarà format per proteïnes: carn, peix o ou (evidentment res d'ous ferrats). La carn ideal és la de pollastre, gall d’indi, vedella o cavall, mentre que el porc i el xai tenen un contingut en greixos més elevat. I per postres, un iogurt descremat. Fa uns quants anys menjar iogurts descremats era trist i avorrit, però ara els fabricants de productes làctics fan autèntiques meravelles. 

Per berenar, si hi ha gana, podem menjar un o dos iogurts descremats. I al vespre és quan és més important ser disciplinats i menjar un primer plat de verdura i un segon plat de proteïna, amb un làctic descremat per postres. I després de sopar, el secret és sortir pitant de la cuina per no tenir temptacions d’atacar l’armari dels dolços.

Aquesta dieta saludable, combinada amb massatges anticel·lulítics, serà triplement efectiva. En molts centres d’estètica no ens els voldran fer, perquè utilitzen cremes i olis que contenen cafeïna, mentol i algunes algues, però també es poden fer amb altres productes que no continguin aquestes substàncies (i que consti que la cafeïna i el mentol, aplicats a la pell, tenen una absorció mínima i una presència a la llet materna testimonial). La freqüència ideal és de dues sessions setmanals de 30 minuts. Les primeres sessions seran de drenatge limfàtic, i posteriorment es mobilitzarà tot el teixit adipós (el greix) per a que quan el cos el necessiti (perquè hem menjat bé) el cremi amb més facilitat.

I ja per acabar, un últim detall que pot semblar irònic: dormir. Això amb un nadó petit és complicat, però sempre hi ha fórmules per dormir una mica més dins del dormir poc, o per desvetllar-se el mínim possible. Jo, per exemple, tinc el llit del nen al costat del meu en sidecar, i al mínim sorollet ja el tinc amb mi al llit prenent pit havent obert només mitja parpella. També hi ha dones que s’extreuen llet al vespre i una de les preses nocturnes l’administra la parella amb xeringa o biberó... això ja és buscar la fórmula que funcioni amb cada família, però el que està clar és que la regeneració cel·lular (per exemple a la pell) és molt més efectiva durant el son nocturn, mentre que la manca de son augmenta la presència de radicals lliures. Per tant, dormir contribueix a la bellesa... però ja he dit que això pot ser una mica utòpic quan es té un nen petit.

Per tant, no sembla tan complicat, oi? Aplicar-se oli de rosa mosqueta, beure molta aigua, caminar, fer exercicis abdominals hipopressius, tenir uns hàbits alimentaris saludables i complementar tot això amb unes sessions de massatge. L’esforç no és tan gran, i el resultat és ràpid i espectacular, i més fent lactància materna, perquè també se’n van calories a través de la llet. I si veus resultats, encara et motives més. Val la pena deixar de banda els dolços i cuidar-se, i mirar-se al mirall i veure’s guapa. Tot el que no arreglem ara, quan arribem a la menopausa s’accentuarà.