Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

divendres, 25 de gener del 2013

Cesàries de famoses


Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Dubtava si escriure sobre el tema o no... però el meu company, el Dr Acosta, en parla al seu bloc i m'ha "picat" a fer-ho jo també.

Ja és vox populi el naixement del fill de Shakira i Gerard Piqué fa un parell de dies. El rebombori que s'ha creat al seu voltant no és pel naixement en si, sino pel fet que es tracti d'una cesària programada. D'entrada pressuposem que la cantant no té cap problema de salut que la faci necessària (cosa que desconeixem), i deduïm que és per conveniència seva i que ella ho ha triat així. I, a més a més, es diu que han triat el 22 de gener perquè tots dos tenen dosos a les dates dels seus aniversaris, i que a sobre li han arreglat la panxa amb cirurgia estètica.

Llavors, continuem amb el supòsit que ella mateixa ha decidit parir per cesària programada. Molta gent es posa les mans al cap. Per a aquelles dones que han parit per cesària perquè no tenien altre remei, això pot resultar ofensiu. Per què passar per quirofan, assumir el risc d'una cirurgia major i de tenir una cicatriu a l'úter per sempre, passar pel dolor postoperatori? Tots sabem que una cesària té més riscos que un part vaginal. I, a més a més, els que concebem el part com un moment màgic, com una experiència vital i brutal, com un privilegi, com un acte animal, no entenem com algú es sotmet a una cesària "per gust", i renuncia al "momentasso" del part vaginal. Com els qui busquen a la xarxa informació sobre parts acostumen a estar interessats en el tema, probablement la majoria dels qui m'esteu llegint sou dels que es posen les mans al cap pel tema.

Però, estimats lectors i estimades lectores, per a gustos els colors. Per què ens poden demanar una cesària? Sovint per por al dolor del part, a les contraccions, a allò que desconeixem. O per por a patir lesions al sòl pelvià. I de vegades té relació amb alguna experiència traumàtica propera relacionada amb parts vaginals. Alhora, en alguns indrets geogràfics està "mal vist" tenir un part vaginal. I algunes dones necessiten tenir-ho tot controlat, no suporten la incertesa i volen venir el dia X a l'hospital pintades, sense cap dolor i amb la maleta llesta. El primer que hem de fer és conèixer els motius d'aquest desig.

La Medicina es basa en una sèrie de principis, i un d'ells és el d'Autonomia del pacient. El pacient té dret a decidir sobre la seva salut. D'altra banda, tenim el principi de la Beneficència, en què el metge pren decisions per a fer el bé per al seu pacient, decidint per ell. Semblen contradictoris oi? En Obstetrícia cada vegada es decideixen més coses, cosa que no em sembla pas malament eh? Vols analgèsia peridural? Vols donar el pit? Vols un part sense intervenció? En quina postura t'agradaria dur a terme l'expulsiu? És una especialitat de decisions conjuntes, de treball en conjunt metge-pacient-família.

Personalment no m'agrada que em demanin una cesària "a la carta". Quan m'ho plantegen a la primera visita d'embaràs, el meu primer pensament és que tinc vuit mesos per a convèncer aquella dona que no és una bona idea. Si és per por al part, acostumem a girar la truita amb relativa facilitat. I de vegades el motiu és tan contundent que acceptem. Un exemple: "doctora, a la meva germana se li va morir un fill durant el part". Jo he de fer passar aquella dona per un treball de part? Aquí assumiria els riscos de la intervenció per al benestar emocional de la mare. Hem d'individualitzar els casos.

Els ginecòlegs ens podem mostrar objectors a la cesària programada, però alhora tenim l'obligació d'adreçar la dona a algú altre per a que li faci. Per tant, li faran igual, encara que no balli el waka-waka. Potser és més pràctic establir una relació metge-pacient de confiança, i si en el transcurs de l'embaràs no aconseguim convèncer la dona per a intentar un part vaginal vol dir que ho té tan clar que un part vaginal seria traumàtic per a ella. Per sort m'hi trobo poc sovint.

Deixo de banda el discurs de "les cesàries salven vides". Això tots ho sabem. Si cal, es fa una cesària. Quan era resident em van deixar gravada una frase al cervell: "nunca te arrepentirás de hacer una cesárea más". Si dubtes, si és qüestió de segons, cesària... que després ve el jutge a decidir si ho has fet bé. Però avui parlàvem de cesàries a la carta.

Ara em diuen que ha guanyat el Barça... i que ha marcat el Piqué.

8 comentaris:

  1. Doncs si. Primer caldria veure els motius reals pels quals han demanat aquesta intervenció.
    Però si fos per motius de por o agendes, no seria la primera dona que ho faria...
    Jo ara estic buscant el lloc on poder tenir un part el més respectat possible, tot i tenir por al dolor, l'última cosa que desitjo és una cessària.... Però al meu voltant hi ha dones que si poguessin pagarien per adormir-se i tenir el seu fillet al costat en despertar.

    Són temes complicats i molt personals i s'ha de vigilar de no jutjar, però de vegades costa molt...

    Per cert... ja que estic aquí i que et vaig llegint sovint... et puc preguntar en quin hospital portes els parts o quin hospital de Barcelona em recomanaries?
    Tinc una opció pública (sant Joan de Déu) i una provada (Corachán).

    Gràcies i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Lau,
      Si et sembla fes-me un e-mail a l'adreça de contacte que tinc en aquest mateix bloc i en parlem.

      Elimina
  2. Després de llegir vàries opinions sobre el tema, em quedo amb la teva reflexió.
    Un petó.

    ResponElimina
  3. A mi també m'ha agradat la teva reflexió. He llegit algunes molt en contra de les cessàries, però també he llegit alguns articles on es venia la cessària com el millor mètode per parir i això tampoc és, des del meu punt de vista. Com tu dius, cada cas és un món i crec que la vostra feina és la que justament fas tu, averiguar els motius i depenent del cas intentar girar la truita. Crec que la relació metge-pacient de confiança és el més important de tot.

    ResponElimina
  4. Jo vaig tenir el meu fill fa 14 mesos per cessària d'urgència. Em vaig posar de part però vaig agafar febre alta i em van sortir les analítiques alterades. Després vaig saber que havia tingut corioamnionitis. Quan miro la meva cicatriu no em sap pas greu no haver tingut un part vaginal, i menys quan veig el meu trasto tan gran i tan feliç.
    D'altra banda, tinc una pregunta, de la qual he rebut diferents respostes. Quan de temps cal esperar entre una cessària i un altre embaràs? cal preparar-se d'alguna manera per a poder tenir un PVDC? Moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Helena,
      Si tens una cesària prèvia, l'ideal és que passin dos anys entre un embaràs i l'altre, però sobre tot com a mínim un. De cara a un altre embaràs, si no es repeteixen les condicions que van motivar la teva cesària (esperem que no), no veig a priori cap motiu per no intentar un part vaginal, però l'última paraula la tindrà el professional que t'estigui atenent.

      Elimina
  5. Hola Laura!! Ja veus, de tant en tant em paso a fer les meves puntualitzacions... Ve, vaig entrant a llegir i de tant en tant les faig, no vinc expressament a fer comentaris...

    Però aleshores, si una dona et ve amb 2 o 3 cesàries prèvies i vol part vaginal sense intervenció, i fins i tot sense monitorització continua, i després de 8 mesos de relació explicant-li els riscos, segueix decidint el mateix... aplicaries el mateix criteri de "per gustos els colors" i d'autonomia?
    Té més dret la Shakira a "asumir riscos innecessaris" amb una cesària electiva que una altra dona amb un part no intervingut??

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola! En aquests casos, el risc de ruptura uterina i les seves conseqüències si intentem un part vaginal és molt superior al d'una cesària realitzada en un hospital al segle XXI. Aquí principi d'autonomia del pacient xocaria amb força amb el de beneficència (fer el bé pel teu pacient).
      Les dones poden prendre decisions sobre el seu part, per suposat, sempre i quan els poguem garantir una seguretat. Ara mateix, l'evidència científica mostra una major seguretat fent una cesària quan ja se'n tenen dues o més de prèvies.

      Si em ve una dona amb dues o tres cesàries prèvies, ara mateix, li diria que li faré una cesària amb tot l'amor i el respecte del món, amb la seva parella al seu costat, amb el nadó pell amb pell i iniciant l'alletament al mateix quirofan si ho desitja. En aquest escenari és més fàcil assumir una cesària. Sé que sovint són dones que han passat les anteriors cesàries soles, veient el nadó un momentet i en molts casos amb hores de separació, i moltes d'elles no ho han acabat de superar.

      El part sense cap mena d'intervenció (inclosa la monitorització contínua) el reservem per a gestants de risc baix o mitjà. Si per exemple una dona desitja un PVDC amb la mínima intervenció possible, jo li aconsello la monitorització contínua... cosa que no vol dir que no es pugui moure, ni molt menys.

      Elimina