Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com
Hi ha dues coses a la vida que m’hagués encantat fer bé, però no hi ha hagut manera: una d’elles és cantar (bé), i l’altra dibuixar. És per això que vaig agrair enormement tenir un professor de dibuix a l’escola amb tendències abstractes, que no ens va fer dibuixar mai un paisatge... llàstima que a Música no fèiem altra cosa que cantar. Bé, la meva poca gràcia per al dibuix (la qual les meves pacients poden comprovar a la consulta quan intento dibuixar miomes o placentes prèvies) fa que senti una profunda admiració per als qui hi tenen la mà trencada... i aquest és el cas de la Sònia, una artista de la il·lustració en tota regla. El seu talent no només és saber dibuixar, sinó que és fer-ho amb gràcia, amb art, amb tendresa, saber transmetre...
La Sònia té un bloc: http://www.soniagonzalezilustracion.blogspot.com.es,
on comparteix els seus treballs que tan enamorada em tenen, i a la darrera
entrada, del dia 20 d’abril, ens explica de manera il·lustrada una malaltia
cada cop més freqüent i alhora desconeguda com és la FIBROMIÀLGIA.
Pel que fa als símptomes, a com se senten les
persones que la pateixen, ningú ho podria explicar millor. Així que us
aconsello que hi feu una ullada i jo tan sols afegiré quatre coses sobre
l’embaràs en dones amb la malaltia.
Quan una dona té una malaltia crònica, sigui
quina sigui, tard o d’hora es pregunta si podrà ser mare, si l’embaràs
complicarà la seva malaltia, si el seu fill pot veure-se’n perjudicat i si li
podrà donar el pit. Hi ha poques malalties que contraindiquin la maternitat, i
la fibromiàlgia NO és pas una d’elles. Algunes malalties cròniques empitjoren
durant l’embaràs, mentre que d’altres milloren però donen guerra en el postpart.
I d’altres no se’n veuen afectades. I el fet de donar el pit o no es basa en la
compatibilitat dels tractaments amb la lactància i en la disponibilitat de la
mare per a llevar-se a les nits o sostenir la criatura.
La fibromiàlgia és una malaltia reumàtica
crònica patida per moltes més dones que homes. Es caracteritza principalment
per dolor crònic generalitzat a diferents parts del cos (hi ha uns punts clau
que ens ajuden al diagnòstic). Un dia fa mal aquí, l’altre fa mal allà. Aquest
dolor pot ser més o menys intens i pot anar acompanyat de fatiga, cansament,
simptomatologia depressiva (que pot estar desencadenada també per la presència
de dolor... va ser primer l’ou o la gallina?), inflor d’articulacions, dolors
menstruals, alteracions del ritme intestinal o trastorns del son, entre
d’altres.
Ja que és una malaltia crònica no disposem,
avui dia, d’un tractament curatiu que la faci desaparèixer. Però sí podem
pal·liar-ne els símptomes amb antiinflamatoris, relaxants musculars o fàrmacs
antidepressius, entre d’altres. Alhora, és importantíssim el tractament més
enllà de les pastilles: teràpia psicològica per a afrontar la malaltia i
tractar la simptomatologia depressiva, tractaments de fisioteràpia i osteopatia
per a millorar el dolor, meditació, tècniques de relaxació, reduir l’estrès,
mantenir uns bons patrons de son o realitzar exercici físic moderat.
Quan una dona amb fibromiàlgia es planteja la
maternitat, d’entrada ha de saber que el seu fill/a no patirà cap conseqüència
de la malaltia. Ni tindrà malformacions, ni tindrà més risc de prematuritat o
baix pes, ni li passarà res. La malaltia l’afecta exclusivament a ella.
Els estudis sobre els símptomes durant
l’embaràs són contradictoris, i mentre que alguns parlen d’un empitjorament de
la simptomatologia (sobre tot en el tercer trimestre), d’altres no hi veuen
diferències o observen que fins i tot disminueix el dolor... de fet,
generalment les malalties reumàtiques tendeixen a donar-nos treva durant
l’embaràs i a rebrotar en el postpart. Sí que s’han descrit més nàusees i
malestar en el primer trimestre.
Un altre tema a plantejar-se és, segons la
gravetat dels símptomes i com afecten la vida diària de cada dona, si és el
moment de tenir cura d’una criatura petita i dependent. El moment ideal és
quedar-se embarassada en un moment en què tinguem la malaltia més o menys
controlada i sense uns símptomes massa acusats, però la decisió ja és
individual de cadascú i no som qui per jutjar. Podem aconsellar esperar a
trobar un període de calma, això sí. Ja no només per passar un embaràs més o
menys bo, sinó per després estar prou bé per a tenir cura del nadó.
Pel que fa als medicaments durant l’embaràs,
cal valorar individualment cada cas, amb els pros i contres de cada fàrmac, i
en ocasions canviar-ne alguns per d’altres més segurs o més estudiats durant
l’embaràs. Un aspecte molt important a tenir en compte: els antiinflamatoris
estan absolutament prohibits en el tercer trimestre de l’embaràs. Els
tractaments de fisioteràpia i osteopatia es poden continuar sense problemes.
Pel que fa a la lactància, una mare amb
fibromiàlgia fabricarà la mateixa llet que una altra sense la malaltia, i a
priori no li direm que no doni el pit. Simplement hem de tenir en compte
diversos aspectes: d’entrada, sabem que el descans és molt important per a
aquestes dones, i per tant depenent dels símptomes no serà massa bona idea que
es desperti quatre vegades cada nit. D’altra banda, hem de veure si té prou
força als braços per a sostenir la criatura, cosa que es pot facilitar amb l’ús
de coixins d’alletament o bé donant el pit estirada al llit de costat. I
després hi ha el tema de la medicació: si donem el pit, hem de comprovar que
allò que prenem és compatible amb la lactància, i si no és el cas es pot
valorar canviar cap a fàrmacs més segurs mentre duri el període d’alletament.
Per tant, hem de valorar què és més convenient en cada cas individual, segons
els símptomes, els tractaments i el desig matern.
Bé, espero que hagueu gaudir tant com jo veient les obres d'art de la Sònia, i que us hagin agradat les seves explicacions i il·lustracions sobre la fibromiàlgia.
