Fibromiàlgia i embaràs

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com


Hi ha dues coses a la vida que m’hagués encantat fer bé, però no hi ha hagut manera: una d’elles és cantar (bé), i l’altra dibuixar. És per això que vaig agrair enormement tenir un professor de dibuix a l’escola amb tendències abstractes, que no ens va fer dibuixar mai un paisatge... llàstima que a Música no fèiem altra cosa que cantar. Bé, la meva poca gràcia per al dibuix (la qual les meves pacients poden comprovar a la consulta quan intento dibuixar miomes o placentes prèvies) fa que senti una profunda admiració per als qui hi tenen la mà trencada... i aquest és el cas de la Sònia, una artista de la il·lustració en tota regla. El seu talent no només és saber dibuixar, sinó que és fer-ho amb gràcia, amb art, amb tendresa, saber transmetre...

La Sònia té un bloc: http://www.soniagonzalezilustracion.blogspot.com.es, on comparteix els seus treballs que tan enamorada em tenen, i a la darrera entrada, del dia 20 d’abril, ens explica de manera il·lustrada una malaltia cada cop més freqüent i alhora desconeguda com és la FIBROMIÀLGIA.

Pel que fa als símptomes, a com se senten les persones que la pateixen, ningú ho podria explicar millor. Així que us aconsello que hi feu una ullada i jo tan sols afegiré quatre coses sobre l’embaràs en dones amb la malaltia.

Quan una dona té una malaltia crònica, sigui quina sigui, tard o d’hora es pregunta si podrà ser mare, si l’embaràs complicarà la seva malaltia, si el seu fill pot veure-se’n perjudicat i si li podrà donar el pit. Hi ha poques malalties que contraindiquin la maternitat, i la fibromiàlgia NO és pas una d’elles. Algunes malalties cròniques empitjoren durant l’embaràs, mentre que d’altres milloren però donen guerra en el postpart. I d’altres no se’n veuen afectades. I el fet de donar el pit o no es basa en la compatibilitat dels tractaments amb la lactància i en la disponibilitat de la mare per a llevar-se a les nits o sostenir la criatura.

La fibromiàlgia és una malaltia reumàtica crònica patida per moltes més dones que homes. Es caracteritza principalment per dolor crònic generalitzat a diferents parts del cos (hi ha uns punts clau que ens ajuden al diagnòstic). Un dia fa mal aquí, l’altre fa mal allà. Aquest dolor pot ser més o menys intens i pot anar acompanyat de fatiga, cansament, simptomatologia depressiva (que pot estar desencadenada també per la presència de dolor... va ser primer l’ou o la gallina?), inflor d’articulacions, dolors menstruals, alteracions del ritme intestinal o trastorns del son, entre d’altres.

Ja que és una malaltia crònica no disposem, avui dia, d’un tractament curatiu que la faci desaparèixer. Però sí podem pal·liar-ne els símptomes amb antiinflamatoris, relaxants musculars o fàrmacs antidepressius, entre d’altres. Alhora, és importantíssim el tractament més enllà de les pastilles: teràpia psicològica per a afrontar la malaltia i tractar la simptomatologia depressiva, tractaments de fisioteràpia i osteopatia per a millorar el dolor, meditació, tècniques de relaxació, reduir l’estrès, mantenir uns bons patrons de son o realitzar exercici físic moderat.

Quan una dona amb fibromiàlgia es planteja la maternitat, d’entrada ha de saber que el seu fill/a no patirà cap conseqüència de la malaltia. Ni tindrà malformacions, ni tindrà més risc de prematuritat o baix pes, ni li passarà res. La malaltia l’afecta exclusivament a ella.

Els estudis sobre els símptomes durant l’embaràs són contradictoris, i mentre que alguns parlen d’un empitjorament de la simptomatologia (sobre tot en el tercer trimestre), d’altres no hi veuen diferències o observen que fins i tot disminueix el dolor... de fet, generalment les malalties reumàtiques tendeixen a donar-nos treva durant l’embaràs i a rebrotar en el postpart. Sí que s’han descrit més nàusees i malestar en el primer trimestre.

Un altre tema a plantejar-se és, segons la gravetat dels símptomes i com afecten la vida diària de cada dona, si és el moment de tenir cura d’una criatura petita i dependent. El moment ideal és quedar-se embarassada en un moment en què tinguem la malaltia més o menys controlada i sense uns símptomes massa acusats, però la decisió ja és individual de cadascú i no som qui per jutjar. Podem aconsellar esperar a trobar un període de calma, això sí. Ja no només per passar un embaràs més o menys bo, sinó per després estar prou bé per a tenir cura del nadó.

Pel que fa als medicaments durant l’embaràs, cal valorar individualment cada cas, amb els pros i contres de cada fàrmac, i en ocasions canviar-ne alguns per d’altres més segurs o més estudiats durant l’embaràs. Un aspecte molt important a tenir en compte: els antiinflamatoris estan absolutament prohibits en el tercer trimestre de l’embaràs. Els tractaments de fisioteràpia i osteopatia es poden continuar sense problemes.

Pel que fa a la lactància, una mare amb fibromiàlgia fabricarà la mateixa llet que una altra sense la malaltia, i a priori no li direm que no doni el pit. Simplement hem de tenir en compte diversos aspectes: d’entrada, sabem que el descans és molt important per a aquestes dones, i per tant depenent dels símptomes no serà massa bona idea que es desperti quatre vegades cada nit. D’altra banda, hem de veure si té prou força als braços per a sostenir la criatura, cosa que es pot facilitar amb l’ús de coixins d’alletament o bé donant el pit estirada al llit de costat. I després hi ha el tema de la medicació: si donem el pit, hem de comprovar que allò que prenem és compatible amb la lactància, i si no és el cas es pot valorar canviar cap a fàrmacs més segurs mentre duri el període d’alletament. Per tant, hem de valorar què és més convenient en cada cas individual, segons els símptomes, els tractaments i el desig matern.

Bé, espero que hagueu gaudir tant com jo veient les obres d'art de la Sònia, i que us hagin agradat les seves explicacions i il·lustracions sobre la fibromiàlgia.