LA MOTXILLA
Fins ara he parlat molt sobre embarassos,
parts, alletament, emocions... però no havia entrat en el terreny de
l’esterilitat i la infertilitat. Avui faig el pas, i començo a treure el tema,
que donarà per unes quantes entrades. No pretenc fer una classe magistral, sinó
simplement aclarir conceptes per intentar ajudar aquelles parelles que es
troben en aquesta situació o aquells qui teniu amics o familiars amb aquest
problema (i que potser moltes vegades no sabeu què dir).
D’entrada, aclariré els conceptes
“esterilitat” i “infertilitat”, que sovint es confonen. Una parella estèril és
aquella que no aconsegueix un embaràs de manera espontània, tenint relacions
sexuals sense protecció. Parlem d’esterilitat primària quan aquella parella mai
ha aconseguit un embaràs, i d’esterilitat secundària quan el que no arriba és
el segon embaràs (o successiu). El termini estàndard per parlar d’esterilitat
és d’un any, però en alguns casos concrets l’escurcem (edats avançades,
determinats antecedents, etcètera). Això és diferent d’una parella infèrtil,
que sí que aconsegueix embaràs però aquest no arriba al final amb èxit. Aquí
inclouríem els avortaments de repetició.
Què és més frustrant? Tot. Voler ser mare o
pare i no aconseguir-ho és horrorós. Per sort no m’hi he trobat en primera
persona, però sí que m’hi trobo en el meu dia a dia professional, i en el meu
cercle d’amistats. Hi ha qui ho porta millor i qui ho porta pitjor, però ningú
ho porta bé del tot. D’acord que quan aconseguim l’embaràs i aquest arriba a
bon port les alegries es multipliquen, però mentrestant, entre tots, hem de fer
que aquest camí sigui el menys dolorós possible.
Avui em centro en l’esterilitat i deixo la
infertilitat per un altre moment. Hi ha dos tipus de parelles estèrils: les
conegudes i les noves. Les conegudes són parelles que visites regularment i que
després d’una temporada de cerca d’embaràs et comenten que no han aconseguit el
seu somni, i les noves són les que després de peregrinar per diferents
ginecòlegs, i potser fer algun tractament sense èxit, o uns quants, aterren un
dia a la teva consulta. Les diferencia una cosa: la motxilla. I és que les
parelles estèrils porten una motxilla a l’esquena. Comencen amb la motxilla
buida el primer dia que li diuen a un metge que no aconsegueixen embaràs, i la
van omplint de proves, frustracions, lectura i més lectura, tractaments,
despesa econòmica, emocions diverses, esperances truncades, desconfiança... Dic
lectura perquè les parelles estèrils acostumen a llegir molt sobre el tema:
llibres, pàgines web, fòrums... la xarxa està plena d’informació.
Amb les parelles conegudes comencem l’aventura
amb la motxilla buida i les piles carregades, i anem veient com aquesta s’omple
dia a dia, però les noves ens arriben de cop i amb la motxilla plena a
rebentar... i ens hem de guanyar la seva confiança. I sovint han llegit tant
que tenim la sensació que saben més que nosaltres, i ens fan unes preguntes que
no sabem per on agafar. També ho hem de fer molt bé, perquè fan un esforç
confiant en nosaltres i en allò que els proposem, i una altra pedra a la
motxilla pot significar molt.
El primer tractament fa il·lusió i tothom hi
diposita esperances. Tant de bo en puguem celebrar l’èxit, però si no és el
cas, pedra cap a la motxilla que va. En un tractament dipositem una esperança,
una confiança, i quan ja n’han fracassat uns quants costa confiar en la
possibilitat de l’èxit. Una part del a ment hi vol confiar, vol pensar que
anirà bé, però l’altra diu que si es fa massa il·lusions el cop serà més fort i
la pedra pesarà més... costa trobar l’equilibri, i més quan la motxilla comença
a estar plena. Aquí la unió de la parella és bàsica i fonamental.
L’entorn de les parelles estèrils és molt poc
favorable: estar en edat fèrtil implica tenir amics que no paren de tenir nens,
i alguns a sobre (sovint sense saber res de la seva situació) especifiquen que
l’embaràs els ha plogut del cel, sense buscar-lo. L’entorn pressiona: “quan us
decidireu?”. Cada anunci d’embaràs és un drama. Veure embarassades pel carrer,
o nadons, esdevé cada dia més dolorós a mida que la motxilla es va carregant.
Amb tot aquest context al darrera, les
parelles estèrils no són fàcils de tractar. Són diferents de la resta de
pacients, però no pitjors, ni estranyes... tenen la seva motxilla. Necessiten
més, quelcom diferent. Són més metge-dependents, és a dir, quan troben un
professional en qui confien els costa més confiar en el que els diu un altre.
Les visites no poden durar cinc minuts. Hem de seure, preguntar com estan més
enllà d’aquella hormona alta o baixa, què els preocupa. Transmetre que som al
seu costat.
Bé, aquí acabo la primera entrada sobre aquest
tema que he decidit encetar. Properament (espero que pugui ser aviat) explicaré
els primers estudis bàsics que fem a la parella que consulta per esterilitat, i
per què els fem.
No ho podries haver descrit millor! M'he sentit super identificada!
ResponEliminaHola!!
ResponEliminaSóc infertil. Estava buscant un dr/a per visitarme, i he trovat aquest bloc. M'ha agradat i vaig a provar sort. Jo soc de les que venen amb la motxilla plena i moltes pors, peró el fet de saber que entens pel que estem passant, m'ha encantat.
Sencillament,
GRACIES