Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

dissabte, 6 de desembre de 2014

El tap mucós



Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com


Fa poc vaig escriure un article sobre el tap mucós per a Mater Training, el qual va tenir força èxit. Aquest mes també l'han publicat a la revista +Q9meses, així que he decidit compartir-lo en català aquí, al meu raconet virtual particular. Som-hi: 

El tap mucós és un ens misteriós que tothom sap que existeix però que poca gent sabria descriure. La seva expulsió genera dubtes, pors, incerteses i visites a Urgències. Com és? Si el perdem vol dir que el part és imminent? Parlem-ne.

Què és el famós tap mucós? Es tracta d’una substància entre mucosa i gelatinosa que té una missió clara: com el seu nom indica, fa de tap al coll de l’úter, és a dir, és una barrera més que protegeix el nadó de l’entrada de microbis.
El tap mucós està enganxat a les parets del coll de l’úter, el qual és com el coll d’un embut. Quan el coll es comença a escurçar i a dilatar, el tap mucós cau. Algunes dones se’l troben al paper higiènic quan s’eixuguen, d’altres a la roba interior, i d’altres el perden mentre orinen i ni tan sols se n’adonen. Algunes dones el perden sencer, com el de la imatge que us mostro, i d’altres ho faran a trossos, en un dia o en més d’un dia (per fascicles, com dic sovint a la consulta).

Com és el tap mucós? Com he dit, és de consistència entre mucosa i gelatinosa. A mi em recorda la “Mano Loca”, aquelles mans enganxoses que venien als quioscs a finals dels anys 80 que s’enganxaven a la paret. Acostuma a ser entre transparent i groguenc, però quan s’esborra el coll es pot trencar algun capil·lar sanguini fent que el tap es barregi amb sang, donant un aspecte similar al de la imatge, amb filets de sang.





Poden sorgir dubtes a l’hora de diferenciar-lo del líquid amniòtic i del flux vaginal. Quan es trenca la bossa amniòtica, es perd líquid clar (o verdós si hi ha meconi) de manera constant. El tap mucós no és líquid, és més consistent. El flux vaginal al final de l’embaràs pot ser més abundant i de consistència variable, però no arriba a ser tan dens com el tap mucós, i sempre és entre transparent i blanc o groguenc. El que sí que pot passar és que es perdi el tap mucós just després de trencar aigües.

Expulsar-lo vol dir que el part és imminent? No necessàriament. De la mateixa manera que les primeres contraccions poden aparèixer setmanes abans del part. En el moment en què comencen a haver canvis al coll de l’úter es perd el tap mucós. De vegades aquests canvis tenen lloc el mateix dia del part, però el més habitual és que s’anticipin uns dies. També es pot expulsar el tap mucós després d’un tacte vaginal.

És necessari, per tant, anar al metge després d’expulsar el tap mucós? Si només es tracta del tap mucós, sense cap altre símptoma, no és necessari. En canvi, si es perd abans de les 36 setmanes sí que caldrà descartar que el nadó vulgui néixer abans de temps. O si en algun moment la dona no se sent segura o té algun dubte, o si a més a més hi ha símptomes de part com contraccions regulars o ruptura de la bossa amniòtica.

Hem expulsat el tap... i ara què? Doncs es pot fer vida normal. És cert que no és convenient banyar-se? El nadó continua protegit per la bossa amniòtica, així que la dona pot banyar-se a la banyera de casa o al mar. Sí que, per prudència, és millor evitar banyar-se en jacuzzis o en piscines públiques. Les relacions sexuals tampoc són perilloses, i alhora poden ajudar una mica a activar el motor del part.

En resum, el tap mucós és una estructura gelatinosa que contribueix a tancar el coll de l’úter. Es perd amb els primers canvis en el coll, cosa que no significa que el part sigui imminent. No és necessari consultar després d’expulsar-lo, i es pot fer una vida normal fins que es desencadeni el treball de part.


Cap comentari:

Publica un comentari