El més llegit

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Avui m'he posat a remenar pel bloc i he mirat quan el vaig començar, i resulta que ja ha fet 4 anys. El vaig crear el 21 de febrer de 2011, i l'endemà el vaig estrenar amb la primera entrada, titulada "El perquè de tot plegat". En aquell moment la meva filla gran no tenia els tres anys, i estava a punt de parir el petit. Estava de baixa, vivint l'embaràs i els dies previs al part en primera persona, i tenia ganes d'escriure, així que em vaig animar. Després va venir una altra entrada, i una altra, i moltes més (tot i que m'encantaria escriure més sovint!). El vaig crear amb la idea que fos el pas previ a escriure un llibre, ja que era més ràpid anar escrivint i penjant que no pas començant pel principi i guardant-ho tot. Ara la idea del llibre em torna a rondar per la ment, i quan puc li vaig donant forma, i també tinc una pàgina web personal en marxa (oi Albert??). 

La veritat és que el bloc ha tingut una molt bona acollida a la xarxa. I m'ha donat la possibilitat d'establir contacte, encara que sigui virtual, amb altres professionals de salut 2.0, amb bloguers i blogueres, amb gent emprenedora, amb persones interessants… He sabut d'iniciatives i projectes molt engrescadors, i també he rebut correus i comentaris molt xulos. No he fet mai res especial per atraure visites, ni tinc la més mínima idea de SEO, ni sabia què eren les paraules clau fins fa quatre dies. Simplement he anat compartint al Facebook cada entrada nova, i els lectors (o bàsicament lectores) heu fet la resta. 

Blogspot et dóna l'opció de veure les estadístiques del teu propi bloc. Pots veure quantes visites tens, des d'on t'arriben, quines són les entrades més llegides, etc, i tot això ho pots buscar en un període de temps determinat (darrera setmana, darrer mes…). Doncs bé, avui he mirat quines han estat les entrades més llegides al llarg de la història del blog, i a través de les quals m'ha conegut més gent. I el resultat ha estat el següent: 

El primer lloc se l'emporta l'entrada sobre l'alimentació en la dona embarassada titulada "El pernil, el Toxoplasma i el gat", amb gairebé el doble de visites que la que ocupa la segona posició. I és que realment una de les preguntes estrella a la consulta és aquesta: què puc menjar i què no? I com no tothom rep prou informació sobre el tema, doncs ho busquen a Internet. 

La segona posició l'ocupa la primera entrada de totes: "El perquè de tot plegat", on vaig explicar qui era i què em portava a escriure un blog. 

Seguim amb una entrada sobre un tema que pot arribar a ser molt angoixant: les pèrdues durant el primer trimestre de l'embaràs, que podeu llegir aquí. Quan una dona té pèrdues estant de poc temps, i no sap què passarà, i sovint el seu entorn encara no sap que està embarassada i no ho pot compartir amb ningú a banda de la parella, passa uns dies bastant durs. I a més a més no nota moviments fetals encara, així que no sap si la cosa va bé o no fins que arriba el dia de l'ecografia. Així doncs, m'alegro d'haver estat útil per a més d'una en un moment tan delicat.

En quart lloc trobem una entrada relativament recent, escrita aquest estiu, i tirant a polèmica: "Vacances que comencen, embarassos que acaben". I parla precisament d'això: d'induccions quan no toca, d'intervencions excessives, etc, només per motius purament logístics. Però això no implica que totes les induccions i cesàries siguin per comoditat del professional, ni molt menys. Però un punt d'autoconeixement i esperit crític cal tenir, i alhora cal saber confiar en els professionals de la salut. L'ideal és l'equilibri entre el principi d'autonomia del pacient i el principi de beneficència. I que tothom actui amb l'ètica per davant òbviament. 

Seguim amb un tema que vaig viure en primera persona quan vaig tenir el nen, i que no acostuma a sortir gaire als llibres ni a les classes de preparació al part: els inicis de la lactància. Perquè una cosa és la teoria (tranquil·litat, buscar la posició correcta, pits al sol…), i l'altra la pràctica (visites a dojo, gent dient-te el que has de fer…). Però després de la tempestat arriba la calma, no patiu! I mentrestant no esteu soles, hi ha professionals que us poden ajudar. Sort en vaig tenir jo del grup de lactància del meu CAP, i de la Marta i la Marisa. 

I el sisè lloc és per "Cada cinc minuts durant dues hores?", on intento donar eines per saber quin és el millor moment per anar a l'hospital quan estem de part (o pensem que ho estem). Perquè el dogma de "contraccions cada cinc minuts durant dues hores" no és aplicable a totes les dones. I perquè si en algun moment, pel que sigui, no ens sentim segures, no costa res anar a fer una ullada encara que haguem de tornar a casa… no és més "guai" la que ingressa a la primera que la que va i torna tres vegades. 

Després, amb més de 1300 lectures, tenim l'entrada sobre naixement respectat titulada "Part respectat, cesària respectada", que intenta aclarir aquests conceptes. 

I de ben a prop la segueix una altra entrada sobre l'inici de l'embaràs, que parla sobre l'ecografia i l'analítica del primer trimestre i el càlcul del risc de Síndrome de Down. La podeu llegir aquí, però ara caldria actualitzar-la i parlar sobre el test no invasiu, que busca ADN fetal en sang materna (i de moment aquí a Catalunya és totalment privat). 

En novena posició trobem "Per què fem tactes", on explico en quines situacions es fa un tacte vaginal a la consulta o a Urgències. Aquesta entrada és del 2012, i des de llavors a ara encara en faig menys, i molts dels meus companys també. 

I, en desena posició, tenim una entrada que em va fer molta il·lusió escriure, titulada "Bones notícies", en la qual donava a conèixer com havíem canviat la manera de fer una cesària a l'hospital on treballo (Hospital General de Catalunya): amb l'acompanyant a quirofan i sense separació per anar a la Sala de Reanimació. Des de llavors, juny de 2012, seguim polint alguns aspectes. Al maig, si tot va bé, presentaré una comunicació o pòster (segons què m'acceptin) sobre la cesària humanitzada a l'European Congress on Intrapartum Care, a Porto. Tot i que el terme "cesària humanitzada" no m'acaba d'agradar… s'accepten suggeriments. Què tal "cesària en família", per exemple? 

Bé, fins aquí el resum d'aquests quatre anys, esperant que en siguin molts més i que la gent continui buscant informació sobre l'embaràs i el part a Internet. Perquè tot aquest món virtual canvia a la velocitat de la llum, i els blocs potser estaven més de moda fa tres o quatre anys que ara, però encara hi ha gent que els llegeix. Igual que potser des que existeix el whatsapp la gent no entra tant en fòrums. Jo mentrestant aniré escrivint quan els astres s'aliniin i tingui un moment lliure i alhora m'inspiri, i també aniré treballant en el meu llibre. 

Gràcies per llegir-me i acompanyar-me aquests quatre anys!

Laura