Ginecòlegs (i ginecòlogues) amb cor de... ginecòlegs (i ginecòlogues)?

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Avui em dedicaré a reivindicar una mica la meva professió. I és que fa uns dies vaig veure compartit a través de les xarxes socials el bloc d’una llevadora on parlava de com es tendeix a demonitzar la figura dels ginecòlegs i a santificar la de les llevadores. I titulava l’article “Gines con corazón de matronas”. La intenció és bona, perquè explica que sobre tot les noves generacions de ginecòlegs (majoritàriament dones) ens preocupem per les dones i treballem per la seva salut dia rere dia després d’estudiar durant molts anys, però la frase no la trobo gens encertada. El fet de dir que tenim cor d’una cosa que no som dóna la raó a qui ens titlla d’insensibles.

Jo tinc cor, sí, però el meu cor és meu, i no de llevadora. I és que estimo la meva especialitat com l’estimen molts dels meus companys de professió, i això no és res estrany, ni tenir cor d’un altre col·lectiu professional (com si no tenir cor fos inherent a la nostra professió). Obstetrícia i Ginecologia és una especialitat molt dura. Has de donar molt de tu mateix, tant a nivell físic com emocional, i no et fas pas ric (encara que hi hagi gent que s’ho pensi). A l’hora de triar-la, habitualment saps on et fiques, i no és de les que s’acostuma a triar per eliminació. Vaja, jo quan vaig acabar la carrera tenia molt clar a què em volia dedicar i vaig tenir la sort de poder-ho aconseguir... però si no estàs molt motivat no ho aguantes (horaris intempestius, alt risc de demanda judicial respecte altres especialitats, quan les coses van malament van MOLT malament...).  

Les llevadores s’encarreguen de la salut sexual i reproductiva de la dona, acompanyant-la des de l’adolescència fins la menopausa, englobant també els períodes d’embaràs, part i postpart. Tot sempre des del punt de vista de la fisiologia i la normalitat. En canvi, els ginecòlegs som els metges especialistes en salut de la dona i ens formem en dos aspectes: en la normalitat i en la patologia. Això no fa que siguem més que les llevadores ni que ens hagin de posar cap catifa vermella per on passem, però la nostra titulació i formació ens dóna eines per a assistir la dona en situacions de patologia A MÉS A MÉS de la normalitat. És a dir, un part normal pot ser assistit per una llevadora i també per un ginecòleg, però un fòrceps o una cesària només els podrà dur a terme el ginecòleg. Però quan jo estic assistint un part normal (que són els que més m’agraden, òbviament) no estic fent res que no hauria de fer.

D’altra banda, segons el model sanitari el paper de cada professional varia. Aquí a Catalunya a la sanitat pública tot el que no se surt de la normalitat és dut a terme per llevadores, actuant el ginecòleg en cas de patologia. En canvi, en la sanitat privada els controls ginecològics preventius se solen fer amb el ginecòleg, igual que el control de l’embaràs i l’assistència al part. És per això que als hospitals públics pot ser que una dona no vegi el ginecòleg en tot el procés del part, ja que només se l’avisa en cas de complicacions... i llavors quan entra ja es té la sensació que ve a trencar el karma, a girar la truita, i a fer que el que era bonic deixi de ser-ho. Tinc una companya i amiga que feia guàrdies en un centre públic on les dones estaven a càrrec de les llevadores si no passava res, i de fet fins i tot quedava malament que ella entrés en una sala de dilatació a saludar una pacient. Llavors, quan alguna cosa es torçava i entrava en escena sempre era la dolenta de la pel·lícula: “senyora no em coneix de res, porta aquí tot el dia de bon rotllo i jo ara li faré un fòrceps”.  I és que si només apareixem quan les coses no van bé, clar que la nostra presència s’associa a mal rotllo.

Que sabem i puguem fer cesàries o fòrceps no vol dir que tots ens morim d’emoció per fer-ho. Sí que hi ha ginecòlegs que no fan una praxi del tot correcta i abusen dels seus coneixements, però també hi ha llevadores que no són tan dolces i amants de la normalitat. Una cosa no treu l’altra... no tothom és un sant. Hi ha mals ginecòlegs, males llevadores, males auxiliars, mals zeladors, igual que hi ha mestres desmotivades i fruiteres que et colen fruita picada quan no mires. Però això ja no depèn de la titulació sinó de la persona en si.

Pel que fa a l’empatia amb la pacient, també és quelcom inherent a la persona, independentment de si és ginecòleg, llevadora o acomodador del cinema. Tampoc es pot generalitzar. El bon professional, sigui què sigui, si és un professional amb cor (amb cor de si mateix) cuida la pacient i intenta oferir-li un part que s’ajusti al màxim possible a les seves expectatives. La tendència de tots els professionals és, cada dia més, escoltar les dones i voler saber què volen. I quasi tots, en global, anem caminant en aquesta direcció. He vist evolucions molt positives en persones del meu entorn en aquest aspecte, i tot pel bé de les seves pacients.

En definitiva, tot és qüestió de treballar en equip, amb cor i empatia, i amb rigor mèdic i científic, i amb el benestar de les nostres pacients com a objectiu principal.