Urgències de lactància… S.O.S.!!

Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

És freqüent estar de guàrdia i que entre les visites d’urgències ens trobem amb una mare amb problemes relacionats amb la lactància. I aquests dies, amb les festes pel mig, aquest fet és encara més habitual. Però encara són moltes les mares que es troben amb un problema d’alletament i no saben on anar. I un divendres a la tarda amb vistes al cap de setmana (o una vigília de festiu) i amb mal als mugrons la sensació de desesperació és molt gran.

Iniciar i establir una lactància materna no sempre és fàcil. Hi ha nens que neixen i s’enganxen al pit als pocs minuts de vida i donen zero problemes en aquest aspecte. Però també n’hi ha molts que els costa una mica més, ja sigui un parell de dies o un parell de mesos. He vist mares que han aguantat el que no està escrit per aconseguir una lactància exitosa, i d’altres que no ho han aconseguit. Factors com parts llargs i/o complicats, nadons prematurs o fins i tot de 37-38 setmanes (més immadurs que un de 40), boca petita, tel lingual, o mala succió en les primeres preses amb la conseqüent lesió dels mugrons, poden ser traves per a que una lactància funcioni. Però aquests obstacles amb informació, ajuda i el recolzament de l’entorn es poden superar gairebé sempre.

Avui, més que consells per solucionar determinats problemes, m’agradaria fer un recull de recursos als quals recórrer quan la lactància és dificultosa i no veiem la llum al final del túnel. Espero no deixar-me’n cap... si ho faig, els comentaris seran benvinguts! Avís: l’ordre dels factors no altera el producte.

Grup de suport a l’alletament. Jo en condueixo un els dijous a l’Hospital General de Catalunya (juntament amb la Montse Bach, llevadora) i és un dels meus moments preferits de la setmana a nivell professional. Són un bon espai per compartir experiències, resoldre dubtes i polir la tècnica a l’hora d’alletar. Són conduïts per professionals de la salut o per assessores de lactància, i el seu principal avantatge és que el temps que es pot dedicar a cada usuària és major que en una consulta mèdica. A més a més el fet de posar en contacte diverses mares i compartir vivències és molt positiu. Però el seu principal inconvenient és que tenen uns horaris establerts, i quan fan mal els mugrons a les 9 del vespre no ens ajuden gaire.

Consulta amb ginecòleg, llevadora, infermera pediàtrica o pediatre. Ofereix una atenció més personalitzada i individual que un grup de suport, però la seva durada acostuma a ser més limitada. I un altre problema és que per valorar una lactància sovint és necessari observar una presa, i si en el moment de la visita el nadó dorm no ens serveix de gaire. Però es poden fer, i alguns dels meus companys i jo en fem, encara que ens impliqui anar a deshora amb la resta de visites. A més a més a la consulta podem prescriure el tractament necessari en cas de problemes com clivelles, infeccions bacterianes del mugró, obstruccions o mastitis.

Assessora de lactància. Es tracta de dones que han dut a terme una formació teòrica i pràctica sobre lactància materna i poden donar suport en aquest aspecte. Algunes fan visites a domicili.

IBCLC. Es tracta d’un professional de la salut amb una certificació internacional per al maneig de la lactància materna. Existeix un llistat d’IBCLC’s arreu de l’Estat Espanyol, aquí teniu les de Catalunya: http://ibclc.es/ibclc-catalunya. A diferència de les assessores, per a adquirir la certificació han de ser professionals de la salut. Algunes d’elles també realitzen visites a domicili i/o a la consulta.

Telèfon d’Urgències d’Alba Lactància. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre que ofereix suport i informació a les mares al voltant de la lactància materna. Està integrada per assessores voluntàries i ofereixen suport per via telefònica o correu electrònic les 24 hores del dia. Aquí teniu com contactar-hi:  http://albalactanciamaterna.org/la-asociacion/que-hacemos-en-alba/

Visita urgent a l’hospital. Sovint és l’única opció a les quatre de la matinada d’un dissabte. Però si el problema s’ho val, val la pena anar-hi. Alguns problemes poden esperar, però dolors insuportables amb la presa que impossibiliten l’alletament, nadons irritables que no paren de plorar i la mare no sap si estan menjant, obstruccions doloroses o mastitis amb febres altes no tenen horari i cap professional es queixarà per atendre-les. Ginecologia o Pediatria? Segons qui estigui pitjor, si la mare o el nen... però tot és vàlid.

Un regal per a tota la vida, de Carlos González. A mi em va anar molt bé llegir-me’l durant el primer embaràs per a tenir clars els conceptes bàsics de la lactància, i sobre tot per a reforçar la idea de l’alletament a demanda i defensar-la en el meu entorn. Però davant de la dificultat, jo crec que l’ideal és una consulta presencial i que algú faci una ullada al nen i al pit i valori una presa.

Recursos digitals. Avui dia quan tenim un problema el primer que fem és buscar a Google. De fet una de les cerques que porta més sovint a aquest blog, segons em xiven les estadístiques de Blogspot, és “dolor mugrons” o “mal als pits lactància”, a banda de “Toxoplasma i embaràs” o “tap mucós”. I és que he parlat sobre aquests temes en més d'una ocasió, compartint també les meves experiències amb dues lactàncies d'inicis totalment diferents. Doncs bé, a la xarxa hi ha un munt de recursos pel que fa a la lactància, no els puc anomenar tots, però sí que n’hi ha uns quants que no vull deixar de citar. 

            LactApp. Es tracta d’una app per a smartphone creada per l’Alba Padró i la Maria Berruezo per a facilitar la lactància 24 hores al dia 7 dies a la setmana, sense moure’s de casa. No substitueix una consulta presencial quan realment és necessària, però sí que aporta moltíssima informació pràctica i té una sèrie de tests diagnòstics que poden ajudar a orientar determinats problemes, sempre adreçant la dona al professional de salut de referència en cas de necessitat. Trobareu més informació aquí: http://www.lactapp.es

            Pàgina web d’Alba Lactància. Hi ha multitud d’informació de molt bona qualitat sobre lactància. Aquí teniu l’enllaç sobre com superar dificultats: http://albalactanciamaterna.org/lactancia/tema-2-como-superar-dificultades/introduccion-lactancia/

            Mater Training. Sense ànim de fer propaganda, però parlant de recursos digitals al voltant de la maternitat no puc deixar d’esmentar el meu projecte personal. A més a més de parlar de lactància materna en el curs complet de preparació al part online, també tenim una Guia de Lactància Materna on recollim tota la informació necessària per a alletar i detectar i superar dificultats, tot i que l'ideal és visualitzar-la abans del part. http://www.matertraining.com/guia-de-lactancia-materna/. A més a més també hi tenim un bloc en el qual parlem, entre d’altres temes, de lactància materna, com per exemple en aquest article sobre el dolor amb la presa: http://www.matertraining.com/cuando-la-lactancia-es-dolorosa/ 

Així doncs, com veieu, la llista de recursos als quals recórrer davant de la dificultat és llarga. Les mares no esteu soles en el postpart, i heu de tenir clar que podeu demanar ajuda. Davant de la dificultat, de la urgència, del dolor, el més important és garantir l’alimentació del nadó. Si és de nit i l’únic recurs són les urgències de l’hospital i no us veieu amb cor de sortir de casa, i tampoc resistiu posar-vos el nadó al pit, podeu donar-li llet materna extreta o bé llet de fórmula amb una xeringa mentre passen les hores i busqueu una solució. Després ja curarem les clivelles, corregirem la postura, valorarem la presa... però sobre tot el nadó ha de menjar. Sempre és millor parar durant unes hores o dies que deixar-ho del tot. L’altre recurs, davant de la impossibilitat de posar el nadó al pit, és recórrer a mugroneres de manera transitòria. Segons la situació pot ser que no ajudin pas en res, però en alguns casos de mugrons molt lesionats poden permetre posar la criatura al pit mentre es curen les ferides.

I, sobre tot, cal tenir clar que gairebé tots els problemes de lactància tenen solució amb ajuda i recolzament. Els inicis poden ser dificultosos, però un cop establerta la lactància materna pot ser quelcom meravellós. Recordeu: no esteu soles!