L'amiga de la meva veïna...

Sovint sento o llegeixo frases com “els ginecòlegs volen fer cesàries perquè els paguen més” i sento tristor i alhora ràbia. El pitjor és que moltíssima gent s’ho creu... i és més fàcil creure a cegues que contrastar la informació. Per mi assistir un part a les tres de la matinada implica entre una hora i una hora i mitja (visc molt a prop de l’hospital), i una cesària s’allarga més, i a més a més la pacient està més dies ingressada i té més risc de complicacions... i no, no em paguen més per fer una cesària. I ni que em paguessin més, no en faria més de les que faig. La responsabilitat de tenir a les mans dues vides (mare i fill) no es paga amb diners, i per tant qui fa parts és perquè li agrada, perquè si no la nostra especialitat és prou àmplia com per poder-se dedicar a altres coses. I qui vol guanyar molts diners i treballar poc, precisament ginecòleg no és.

La paraula obstetra deriva del terme llatí obstare, que vol dir “estar a l’espera”, però sovint tenim la fama de tenir pressa. I sembla ser que només tenim pressa als hospitals privats, mentre que mai he sentit acusar un equip de guàrdia d’un hospital públic de fer una cesària després de sopar per tal d’anar a dormir tranquil·lament i no haver-se de llevar a les tres de la matinada. Sona lleig i estrany això, oi? I en canvi es diuen coses igual o més lletges dels obstetres dels hospitals privats, i a tothom li sembla el més normal del món de tantes vegades que ho han sentit. Qui no té una veïna que té una amiga a la qual se suposa que li han fet una cesària perquè el ginecòleg marxava de vacances?

Evidentment no entraré en un debat sobre si és millor parir a la sanitat pública o bé en una clínica privada, ja que per a gustos els colors, i per a butxaques també. Aquí tota dona és ben lliure de decidir on vol i pot anar, on se sentirà més còmoda i més segura, però aquesta decisió no s’hauria de veure afectada per llegendes urbanes que no només fan mal als professionals sinó també a qui se’n creu víctima enlloc de pacient.

I dic la paraula víctima perquè en alguns sectors es pinta l’obstetra com l’enemic de l’embarassada: el que la farà patir, el que no la deixarà tenir el part que ella volia, el que li farà una episiotomia per gust (com si ens encantés cosir a les tres de la matinada), el que li farà una cesària per marxar a esquiar, i un llarg etcètera. Em poso a llegir segons quins fòrums d’internet i això és el més maco que diuen de nosaltres... i deu ser convincent i tot, perquè hi ha gent que s’ho creu, i enlloc de venir a parir amb tranquil·litat i confiança arriben amb por i desconfien de tothom.  I les que ja han parit també desconfien de nosaltres i qüestionen tot el que se’ls ha fet, plantejant-se si la seva cesària era necessària o no o si realment feia falta una episiotomia. Quan les coses no van com s’esperava, sovint es busca un culpable, i aquí moltes vegades li toca el rebre al ginecòleg (o a l’anestèsia, que té fama d’aturar parts i no és pas així... però a aquest tema dedicaré una entrada sencera).

M’agrada llegir relats sobre parts, ho faig des que vaig començar a formar-me com a especialista. N’he llegit de tots colors, amb tots els finals i amb tots els graus de satisfacció. I fent això he vist què agrada a la gent, què es recorda, què s’agraeix i què no fa tanta il·lusió... això ajuda els professionals a millorar, igual que les enquestes de satisfacció dels hotels. També he llegit molts malentesos i moltes coses interpretades del revés, i casos en què es parla del ginecòleg com l’antipàtic que ve a interrompre la festa (quan potser només vol comprovar que tot està correcte), com si no tingués res millor a fer.

Està clar que hi ha dones que podrien parir soles, però en general, des de fa segles i en totes les cultures les dones tenen els seus fills acompanyades. Per tant, val més confiar en qui t’acompanyarà, i si no és el cas serà millor buscar algú altre. Perquè a nosaltres fer la nostra feina en un clima de recel i reticència se’ns fa molt difícil, i resulta poc agradable... formar un equip amb la dona i la seva parella és molt més gratificant.

No s’ha d’oblidar que els obstetres hem estudiat sis anys de carrera, hem passat un any preparant el MIR i hem realitzat quatre anys d’especialització. Per tant, se suposa que sabem el que fem, i actuem en base als nostres coneixements. Hi ha persones, però, que tot i no tenir aquesta llarga formació acadèmica s’han informat molt sobre parts i han llegit molt sobre el tema, i es dediquen a jutjar les nostres actuacions. Ells i elles, sorprenentment, semblen saber què s’ha de fer en cada situació. I per què els seus arguments tenen tant èxit? Doncs jo crec que perquè toquen un tema molt mediàtic i diuen el que la gent vol sentir. I la gent que no ha llegit cap llibre ni s’ha informat massa sent tot això i acaba amb un bon merder mental.


Sé que amb aquest escrit no canviaré el món, però em conformo amb el fet que qui el llegeixi reflexioni sobre el tema i no es cregui les llegendes urbanes a la primera.