Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

dijous, 19 de maig del 2011

L'amiga de la meva veïna...

Sovint sento o llegeixo frases com “els ginecòlegs volen fer cesàries perquè els paguen més” i sento tristor i alhora ràbia. El pitjor és que moltíssima gent s’ho creu... i és més fàcil creure a cegues que contrastar la informació. Per mi assistir un part a les tres de la matinada implica entre una hora i una hora i mitja (visc molt a prop de l’hospital), i una cesària s’allarga més, i a més a més la pacient està més dies ingressada i té més risc de complicacions... i no, no em paguen més per fer una cesària. I ni que em paguessin més, no en faria més de les que faig. La responsabilitat de tenir a les mans dues vides (mare i fill) no es paga amb diners, i per tant qui fa parts és perquè li agrada, perquè si no la nostra especialitat és prou àmplia com per poder-se dedicar a altres coses. I qui vol guanyar molts diners i treballar poc, precisament ginecòleg no és.

La paraula obstetra deriva del terme llatí obstare, que vol dir “estar a l’espera”, però sovint tenim la fama de tenir pressa. I sembla ser que només tenim pressa als hospitals privats, mentre que mai he sentit acusar un equip de guàrdia d’un hospital públic de fer una cesària després de sopar per tal d’anar a dormir tranquil·lament i no haver-se de llevar a les tres de la matinada. Sona lleig i estrany això, oi? I en canvi es diuen coses igual o més lletges dels obstetres dels hospitals privats, i a tothom li sembla el més normal del món de tantes vegades que ho han sentit. Qui no té una veïna que té una amiga a la qual se suposa que li han fet una cesària perquè el ginecòleg marxava de vacances?

Evidentment no entraré en un debat sobre si és millor parir a la sanitat pública o bé en una clínica privada, ja que per a gustos els colors, i per a butxaques també. Aquí tota dona és ben lliure de decidir on vol i pot anar, on se sentirà més còmoda i més segura, però aquesta decisió no s’hauria de veure afectada per llegendes urbanes que no només fan mal als professionals sinó també a qui se’n creu víctima enlloc de pacient.
I dic la paraula víctima perquè en alguns sectors es pinta l’obstetra com l’enemic de l’embarassada: el que la farà patir, el que no la deixarà tenir el part que ella volia, el que li farà una episiotomia per gust (com si ens encantés cosir a les tres de la matinada), el que li farà una cesària per marxar a esquiar, i un llarg etcètera. Em poso a llegir segons quins fòrums d’internet i això és el més maco que diuen de nosaltres... i deu ser convincent i tot, perquè hi ha gent que s’ho creu, i enlloc de venir a parir amb tranquil·litat i confiança arriben amb por i desconfien de tothom.  I les que ja han parit també desconfien de nosaltres i qüestionen tot el que se’ls ha fet, plantejant-se si la seva cesària era necessària o no o si realment feia falta una episiotomia. Quan les coses no van com s’esperava, sovint es busca un culpable, i aquí moltes vegades li toca el rebre al ginecòleg (o a l’anestèsia, que té fama d’aturar parts i no és pas així... però a aquest tema dedicaré una entrada sencera).

M’agrada llegir relats sobre parts, ho faig des que vaig començar a formar-me com a especialista. N’he llegit de tots colors, amb tots els finals i amb tots els graus de satisfacció. I fent això he vist què agrada a la gent, què es recorda, què s’agraeix i què no fa tanta il·lusió... això ajuda els professionals a millorar, igual que les enquestes de satisfacció dels hotels. També he llegit molts malentesos i moltes coses interpretades del revés, i casos en què es parla del ginecòleg com l’antipàtic que ve a interrompre la festa (quan potser només vol comprovar que tot està correcte), com si no tingués res millor a fer.
Està clar que hi ha dones que podrien parir soles, però en general, des de fa segles i en totes les cultures les dones tenen els seus fills acompanyades. Per tant, val més confiar en qui t’acompanyarà, i si no és el cas serà millor buscar algú altre. Perquè a nosaltres fer la nostra feina en un clima de recel i reticència se’ns fa molt difícil, i resulta poc agradable... formar un equip amb la dona i la seva parella és molt més gratificant.

No s’ha d’oblidar que els obstetres hem estudiat sis anys de carrera, hem passat un any preparant el MIR i hem realitzat quatre anys d’especialització. Per tant, se suposa que sabem el que fem, i actuem en base als nostres coneixements. Hi ha persones, però, que tot i no tenir aquesta llarga formació acadèmica s’han informat molt sobre parts i han llegit molt sobre el tema, i es dediquen a jutjar les nostres actuacions. Ells i elles, sorprenentment, semblen saber què s’ha de fer en cada situació. I per què els seus arguments tenen tant èxit? Doncs jo crec que perquè toquen un tema molt mediàtic i diuen el que la gent vol sentir. I la gent que no ha llegit cap llibre ni s’ha informat massa sent tot això i acaba amb un bon merder mental.


Sé que amb aquest escrit no canviaré el món, però em conformo amb el fet que qui el llegeixi reflexioni sobre el tema i no es cregui les llegendes urbanes a la primera. 

9 comentaris:

  1. Hola Laura,
    Em dic Clara, i vaig tenir el Martí fa 18 mesos. Ara comencem a pensar en anar a buscar un germanet/a, i jo estic pensant en canviar de ginecòleg/a precisament pel que comentes a la teva entrada: per tot el que sentim, per tot el que ens expliquen, els mites. M'ha agradat molt trobar el teu bloc, i encara més llegir-hi l'entrada d'ahir, perquè és veritat que enmig del rebombori que hi ha envers el tema, mai se sent la veu dels doctors. Com amb tot, no us podem ficar a tots al mateix sac! M'ha anat bé llegir-te per posar els peus a terra, que sempre convé, sobretot en relació en temes tan importants com aquest. Tindré present tot el que dius, i com has escrit tu, em centraré a trobar algun doctor o doctora amb el que pugui "fer equip".
    Fins aviat i gràcies !

    ResponElimina
  2. Hola Laura,

    En primer lloc, felicitats pel blog i gràcies per compartir amb les cibernautes la teva experiència i sensibilitat.

    No sóc mare, però com a escriptora de llibres per a infants, el món materno-infantil m'atreu i em fascina.

    He llegit un llibre que recomano a tothom: sanitaris i públic en general:

    Els secrets d'un part feliç, editat per Pagès.

    És una recerca prou rigorosa duta a terme per la periodista Marta Espar.

    A mi, personalment, m'ha donat un punt de vista prou "de tocar de peus a terre".

    Gràcies.

    ResponElimina
  3. Hola! Entenc que moltes vegades hi ha molta llegenda...entenc que a obstetres com tu els molesti profundament segons quins comentaris...però també hi ha molts professionals que no pensen com tu, o no saben tractar a la gent...jo mateixa vaig tenir un part fisicament molt fàcil, però emocionalment va ser un desastre gracies al personal sanitari...em vaig sentir com un númdro, com un cavall...i si el tracte hagués estat minimament cordial Tindria un record increÏble del meu part, però per desgracia hi ha molt personal sanitari amb molt poc tacte i vocació...igual que n hi ha de meravellós...GRACIES per aquest BLOG. És FANTASTIC.

    ResponElimina
  4. Hola!
    Acabo de encontrar tu blog, pero no conozco el catalán. ¿Sería posible que pusieran en el blog una herramienta para ver tus entradas en castellano? He visto esa herramienta en otros blog.
    Muchas gracias

    ResponElimina
  5. Hola Laura,

    M'agrada molt la forma que tens de veure i d'explicar les coses. Llàstima que visc a l'estranger, que sinó et feia la pediatre del meu baby avui mateix! hehehe

    Jo sóc nova per aquí i he obert un blog per anar explicant les meves coses com a mare recent i pardilla. Si li vols fer un cop d'ull i participar de tant en tant, jo encantada

    http://unamamaalavidamoderna.blogspot.com/

    També et volia preguntar sinó et fa res que et faci una pregunta professional sobre l'alimentació del baby. Si em poguessis deixar el teu correu electrònic ho faria per aquí, sinó no passa res. Entenc que deus estar una mica farta que tothom et pregunti coses.

    ResponElimina
  6. Hola MamaModerna, jo t'ajudaria encantada amb l'alimentació del teu petit, però no sóc pas pediatra, sino ginecòloga... així que només et puc orientar com a mare, però no com a especialista en el tema, i segurament el pediatra et guiarà millor.

    ResponElimina
  7. Hehehe, has vist, jo ja et canviava la professió i tot. Ja et pots fer una idea de que les poques neurones que em queden no funcionen sempre tan bé com voldria.

    ResponElimina
  8. Hola Laura,

    Acabo de trobar el teu bloc, i en la primera entrada que llegeixo em quedo enganxada.
    Penso que tens molta raó, jo no sóc ginecòloga, però sóc mare. Ho he estat dues vegades, i SEMPRE he confiat amb el criteri del meu ginecòleg. Ell és el professional, el que em té a les seves mans i el que decideix per mi què és el millor en cada moment. Estic molt d'acord amb les teves lletres, i et parla precisament una mare que porta dues cesàrees, però totalment segura que va ser la millor elecció.

    Felicitats pel bloc!

    ResponElimina
  9. És veritat que les males pràctiques d'alguns no haurien de tacar el bon nom de tota una professió, però em sap greu dir que una llegenda urbana no és, que ho he vist de ben a prop.
    Una amiga a la que veig cada dia, al juny passat em deia a mi directament:
    - La gine em va dir d'anar dilluns a inducció, li vaig dir que preferia esperar.
    - I que et va dir?
    - Que que passava si ella no hi era i m'atenia un altre ginecòleg. Li vaig respondre que no passava res.

    La misma gine, el dia anterior, havia fet cesària a una altra coneguda, primípara, perque als monitors el dia anterior sortien contraccions però ella no havia dil·latat.

    Ja t'ho vaig dir per privat, cesària programada a les 40+4 setmanes (divendres) per cesària prèvia per decisió del gine, no pas perque la dona ho preferís, ella simplement confia en el seu gine i si ell diu cesària... També explicat directament per la dona, que tot sigui dit explica tot tranquil·lament (jo me'n alegro que n'estigui satisfeta, tot i que em sembla una presa de pèl) que clar, va haver de ser cesària perque s'havia passat mooolt de la data.

    Per cert, sabies que hi ha a València una gine amb una tasa de cesàries del 90%?? Avui dia ja no m'enrecordo, però em penso que no trigaria massa en donar-te nom i cognoms.

    I com expliques el 40% de cesàries a certes clíniques privades??

    Et teu blog m'agrada, tot i que hi ha certes coses que no estic gaire d'acord però tampoc em posaré a discutir-ho tot. PErò que certes coses son llegendes urbanes... per aquí no passo. Son reals, son greus faltes de respecte i greus vulneracions de certs drets de les dones. Em sap greu que els bons professionals en patiu les conseqüències, potser haurieu de ser els primers en demanar als col·legues més ética i respecte.

    ResponElimina