Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

dimarts, 10 de gener del 2012

Parlem sobre el part - III


PLA DE PART O PLA DE NAIXEMENT

Cada vegada hi ha més embarassades que elaboren un pla de part, també anomenat pla de naixement. Es tracta d’un document escrit en el qual la gestant manifesta les seves voluntats de cara al naixement del seu fill, i ha de ser consensuat per ambdues parts: l’embarassada i l’equip obstètric i pediàtric. El pla de part es basa en el principi d’autonomia del pacient, que consisteix en la capacitat de prendre decisions lliurement pel que fa a la seva salut, decidint quines actuacions mèdiques consent que se li realitzin i quines rebutja.
Aquí ja tenim uns quants temes a comentar:

Hem dit que ha de ser consensuat per ambdues parts. El pacient és autònom en la presa de decisions, però alhora el metge té uns coneixements i una experiència que el pacient no té, i en això es basa el principi de beneficència de la bioètica: el metge ha d’actuar en benefici d’altres, vetllant pel benestar del pacient independentment de la seva opinió.  Com veieu, el principi d’autonomia i el de beneficència xoquen. Les nostres mares van parir sota el principi de beneficència. Fa 30 anys ningú es plantejava decidir res, ni en Obstetrícia ni en cap altra àrea de la Medicina. En canvi, en l’actualitat la medicina paternalista ha passat a la història, i el principi d’autonomia tendeix a ser més valorat que el de beneficència, de manera que el fet que el pacient prengui decisions és el més normal del món.

És ideal, però, posar-se d’acord i consensuar el pla de part, sense haver d’arribar a extrems que resultarien incòmodes per a tots. L’embarassada pot cedir en alguns aspectes que se li proposin tenint en compte l’experiència del personal sanitari, i alhora el personal sanitari ha d’estar preparat i ha de tenir la ment prou oberta per a rebre propostes sense dir que no a la primera de canvi. Quan no hi ha consens, l’embarassada acaba parint en un altre centre o a casa seva, o bé acaba anant allà amb desconfiança i hostilitat, i a tothom li acaba quedant mal gust de boca.

Hem comentat que el principi d’autonomia es basa en la capacitat de prendre decisions. Per a fer-ho, s’ha d’estar ben informat, i s’ha de saber per què es pren aquella decisió i no una altra. A Internet es poden trobar nombrosos models de pla de part més o menys estàndards, i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya també n’ha creat un. Ens podem basar en un d’aquests models per a elaborar el nostre propi pla, però cadascú ha de redactar el seu. Algunes dones consideren bàsics alguns detalls que altres ni es plantegen. Per tant, no podem copiar un pla de part que trobem a Internet pensant que allò ens assegurarà un part idíl·lic, sinó que hem de saber què volem i per què. Si per a triar escola per als nostres fills en visitem unes quantes, per a decidir com volem que sigui el nostre part hem de llegir una mica sobre el tema, i evidentment si el que llegim prové de fonts d’informació fiables molt millor.
Un cop ens haguem informat bé, podrem decidir què volem i què no volem. Tècnicament, què consentim i què rebutgem. I tot això serà el que consensuarem amb el personal de l’hospital quan presentem el nostre pla de part.

En el moment d’enumerar totes les intervencions que consentim i/o rebutgem, hem de tenir en compte que moltes coses ja formen part de la manera de treballar del personal. En quasi tots els plans de part s’especifica que no es consent l’administració d’enemes ni el rasurat de genitals, pràctiques que han anat deixant de formar part de la rutina els darrers anys (tot i que als començaments del meu exercici professional ho vaig veure, i no fa tants anys). Després hi ha coses que no es fan mai en una Sala de Parts, però que hi ha gent que especifica al seu pla de part. Oi que ningú posaria en un pla de part “no consento que se m’amputi una cama durant el treball de part”?, o “no consento que la llevadora em pegui durant l’expulsiu”? Al meu hospital va arribar un pla de part on l’embarassada no consentia la realització d’exploracions rectals durant el treball de part, cosa que no es fa mai, i per tant aquell punt no calia que hi fos. Per això faig èmfasi en el fet d’informar-se i documentar-se abans d’elaborar el pla de part.

El to emprat a l’hora de redactar és molt important. Si fem servir un to positiu, obert al diàleg, la persona que llegeixi el nostre pla de part el veurà amb millors ulls que si tot són frases en negatiu. Sona molt diferent començar cada frase per “no consento” o bé “m’agradaria” o “si no hi ha cap fet que ho contraindiqui”. El “no” per davant dóna la sensació que s’està a la defensiva i denota una manca de confiança. Alhora, una gramàtica i una ortografia correctes faran que el text sigui entenedor i fàcil de llegir.

Alguns plans de part contenen una introducció sobre recomanacions de l’OMS i de la Generalitat, en les quals s’empara l’embarassada per a expressar les seves voluntats. Realment no és necessari esmentar-les, ja que els qui treballem en Obstetrícia ja ens les coneixem (l’altre tema és que s’apliquin sempre o no).

Alguns/es lectors/es us preguntareu si als obstetres i a les llevadores ens agraden els plans de part o més aviat ens molesten. Quan jo era resident (no fa massa anys), veure un pla de part era excepcional. Generalment contenien peticions molt concretes i explícites, difícils de complir en aquell centre en concret. Avui dia, el pla de part és un document cada vegada més habitual en la nostra pràctica diària. Un pla de part no és sempre sinònim de part sense intervenció (tot i que és el més freqüent). De fet, a l’hospital on treballo hi ha una visita específica amb la llevadora en què un dels objectius és elaborar i/o consensuar el pla de naixement. Sí que hi ha professionals que tendeixen a molestar-se quan veuen un pla de part, perquè s’ho prenen com que algú altre els està dient com fer la seva feina. El pla de part no s’ha de veure així, sinó com un document en què l’embarassada expressa com li agradaria que fos el seu part sempre i quan no hi hagi complicacions. 
No podem oblidar que el part és un moment molt important en la vida d’una dona (i de la seva parella). Jo de vegades el comparo amb el casament, i quan penso en els dies més feliços de la meva vida em vénen al cap els naixements dels meus fills i el dia que em vaig casar amb el meu home... i si ens passem un any preparant un casament, és normal que ens agradi planificar un moment com el naixement del nostre fill (sempre i quan la situació ho permeti). Per tant, mentre el pla de part sigui coherent, basat en la lògica i no demani res desorbitat, ningú té per què molestar-se en rebre’l. I si a algú no li agrada, hauria d’anar canviant el xip... oi que ara les agències immobiliàries fomenten el lloguer perquè no venen pisos? El món canvia, i qui no s’hi adapta està destinat a fracassar.

Tinc preparat un pla de naixement comentat, però l’entrada seria massa extensa i el guardo per d’aquí uns dies. D’aquesta manera els vostres comentaris d’aquesta entrada m’ajudaran a perfilar la propera. 

12 comentaris:

  1. Hola Laura,
    Creo que es la primera vez que te comento aunque te leo desde hace tiempo. Solo decirte que me encanta la profesionalidad y la flexibilidad que he sentido en todos tus post sobre el parto.
    Yo parí en casa. Si hubiera coincidido con ginecólogos como tú (o al menos como yo te imagino) puede que lo hubiera hecho en un hospital.
    Creo que es importante respetar los deseos de la mujer en un momento tan especial, por supuesto siempre dentro de unos baremos lógicos, y el sentir la hostilidad del personal tan solo al preguntar por el plan de parto… ¡a mi me hizo salir corriendo! no me gustó sentir que depende de con quien me topase iba a tener que pasarme el parto “pasando por el aro”.
    Abrazos seguidores

    ResponElimina
  2. Jo no vaig fer cap pla de part, i crec que ni m'ho vaig plantejar perquè conec el meu ginecòleg fa molts anys i crec que ell no és dels que s'ho prenen massa bé...També és cert que tot i que no és la persona més empàtica del mon, confiava en la seva experiència. Avui dia, si hagués de tenir un altre fill, que no és el cas, crec que li plantejaria el tema al principi de la gestació, i si tal i com imagino no li sentés bé, potser canviaria de metge. En definitiva, no sé si perquè ets una dona és més fàcil que et posis a la pell de la pacient, però tan de bó tots els ginecòlegs fossin com tú.

    ResponElimina
  3. Aqui al Regne Unit es molt normal fer un pla de naixement (birth plan), de fet es tant frequent que ja ve incorporat a les "maternity notes" que em penso que es l'equivalent del quadern de l'embarassada a Catalunya, es a dir, el document que es va omplint amb cada visita/analitica/ecografia que et fan durant l'embaras.

    Segons ho entenc jo, i d'acord amb el que m'han explicat a les classes de preparacio al part, el pla de naixement es per expressar les teves preferencies, pero sempre tenint en compte que en molts casos no es podran complir perque no es pot preveure com sera el part, per tant t'insisteixen molt en que siguis flexible. Idealment el pla de naixement l'hauries de discutir amb una llevadora pero la veritat es que en molts casos nomes tens visita amb la llevadora 2 o 3 cops en tot l'embaras i cada vegada amb una llevadora diferent (la resta de visites s'acostumen a fer amb el metge de medicina general - no ginecoleg/a).

    Jo ja tinc el meu pla de naixement a la bossa, a banda d'omplir el de les maternity notes tambe n'he fet un que es pot omplir per internet a la web del NHS (el que seria l'equivalent de la Seguretat Social) i n'he impres varies copies tal i com recomanen. Ja us explicare com em va.

    ResponElimina
  4. Hola Laura. No suelo comentar pero hoy quería decirte que me ha gustado mucho el enfoque que le has dado al asunto y que coincido contigo. A veces parece que esto del plan de parto es una guerra entre madres y ginecólogos, cuando en realidad debería ser un punto de colaboración para que todo marche de la mejor forma posible. Ya que contribuirá a que la madre que se sienta bien informada y confíe en el equipo que la va a atender, y por ende facilitará el trabajo del mismo.

    ResponElimina
  5. Hola Laura. No suelo comentar pero hoy quería decirte que me ha gustado mucho el enfoque que le has dado al asunto y que coincido contigo. A veces parece que esto del plan de parto es una guerra entre madres y ginecólogos, cuando en realidad debería ser un punto de colaboración para que todo marche de la mejor forma posible. Ya que contribuirá a que la madre que se sienta bien informada y confíe en el equipo que la va a atender, y por ende facilitará el trabajo del mismo.

    ResponElimina
  6. Querida, he llegado a tu blog gracias a @Mousikh y quiero decirte que me ha gustado mucho esta entrada. Creo que de ninguna manera pretendemos decir a los profesionales cómo hacer su trabajo y es una lástima que algunos se lo tomen así. Por gente como esa decidí parir en casa a mi segundo hijo.

    Solo un detalle: mencionas lo de que debemos informarnos acerca de qué prácticas no se realizan en el hospital en concreto en que queremos parir, pero eso no siempre es posible... Me he encontrado ya con algunos casos donde no se ha dado a la mujer un protocolo en el que apoyarse para concretar su plan de parto y ha tenido que poner varias cosas sin saber si allí se solían hacer, "por si acaso".

    Creo que en Cataluña estáis más avanzados a este respecto que en otras comunidades y me dais un poquito de envidia, durante mis dos embarazos jamás me han dicho que una de las visitas a la comadrona fuese para preparar un plan de parto, ¡snif, snif!

    En fin, a ver si vuestro ejemplo cunde y otros se van aplicando el cuento...

    Besos envidiosetes,
    Lady Vaga.

    ResponElimina
  7. Si os digo que el traductor de Google (no leo catalán, así que lo uso para no perderme blogs interesantes como este) me acaba de llamar "Lady Huelga", igual alguno no se lo cree, jejejeje...

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies una vegada més per la teva entrada Laura. En moltes ocasions m'he penedit de no haver elaborat un pla de part pel naixement del meu primer fill. Va ser un part fàcil, no ho negaré, però gens respectat. No en tinc cap bon gust de boca, ni del part ni de l'atenció rebuda durant l'estada a l'hospital. Però pensant pensant, realment un pla de part hauria canviat gaire aquella experiència? jo crec que no, almenys al centre on vaig donar a llum. Vaig pecar d'inexperta i vaig confiar massa en el meu ginecòleg (que no vaig veure ni en el part ni en el postpart, de què hauria servit elaborar un pla de part conjuntament?).

    L'experiència en el meu primer part m'ha tornat molt desconfiada amb les bates blanques, no ho negaré. Ara estem buscant un segon embaràs i aquesta desconfiança fa que m'estigui plantejant molt seriosament parir a casa.

    Tinc un dubte, el pla de part només aplica a la dilatació i part en si o també a l'estada a l'hospital? Perquè clar, una cosa és consensuar un pla de part amb el ginecòleg i llevadora i l'altre és plantejar a la infermera veterana de torn que no pot endur-se el nadó de l'habitació ni per pesar, ni per fer la prova del taló, ni per res (ni per enxufar biberons d'amagat).

    Cito part del teu text "Per tant, mentre el pla de part sigui coherent, basat en la lògica i no demani res desorbitat, ningú té per què molestar-se en rebre’l" Què es considera desorbitat? La llibertat de moviments durant la dilatació és desorbitat? la possibilitat de parir en la posició que millor vagi a la mare és desorbitat? la no-serparació mare-nadó en CAP moment de l'estada hospitalària és desorbitada? L'inici de la lactància inmediatament després del part és desorbitada? El contacte pell amb pell? Perquè això que acabo de citar anteriorment per mi és lògica pura però sembla que a molts centres és completament desorbitat (o si més no, no s'ofereix com a opció si no ho demanes amb molta insisitència).

    Abans de parir llegia per internet i m'adonava d'aquesta "guerra" mares-ginecòlegs i pensava que no n'hi havia per tant. Ara veig que el col·lectiu de ginecòlegs i llevadores s'han guanyat a pols aquesta desconfiança durant anys, i costarà molt fer-la desaparèixer, tandebò tots es recicléssin i es flexibilitzéssin com sembla que fas tu.

    Esperaré impacient la següent entrada sobre el pla de part! Moltes gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pesol,

      es curios pero totes les coses que cites com a "desorbitades" son practica comu al Regne Unit (o aixo es el que ens han explicat a les classes, la realitat te l'explicare d'aqui a poc :)). Pero tot i aixi es posen al pla de naixement, que tambe inclou l'estada a l'hospital. Per aixo tambe et recomanen que tinguis varies copies del teu pla a ma, per aixi poder-ne donar una a cada persona que t'atengui durant tota l'estada a l'hospital. Ara he de dir que si tot va be, l'estada a l'hospital un cop has parit es de nomes 6 hores. Ja se que com a casa enlloc pero 6 hores em sembla que no tens temps ni de recuperar-te!

      Elimina
    2. Hola Pesol,

      Jo encara no estic embarassada però si m'estic informant d'hospitals on respectin plans de naixement, on no separin al nadó de la mare i per ara l'hospital que he trobat que ajudan més a la mare és l'hospital San Joan de Deu.
      Tenen un nou programa d'atenció personalitzada al part, et deixo el link perque puguis legir el que diuen, també hi ha un video explicatiu, espere'm que el que diuen i el que fagin sigui el mateix.
      link:
      http://www.hsjdbcn.org/polymitaImages/public/serveis/obstetricia/2010/2010_12_02_fullet_programa_MARE_cat.pdf

      Fins aviat.
      La petita

      Elimina
  9. Hola!
    Jo, com la Nuria, tambe visc a l'estranger (Irlanda) i amb el meu primer embaras no vaig escriure cap pla de part tot i que la llevadora que em va rebre a la sala de parts em va preguntar si en tenia un. Nomes li vaig dir que m'agradaria poder tenir un part natural sense cap tipus de medicament contra el dolor pero que no descartava la possibilitat de fer-los servir si veia que la cosa s'allargava molt.
    Aqui et poden subministrar entonox ("gas&air") que inhales per un tub o petadina intravenosa, abans de recorrer a l'epidural. Tambe vaig dir que m'agradaria evitar una episiotomia i que faria el que ella em digues per que fos aixi, pero que entenia i acceptava que s'hauria de fer si les coses no anessin be. Li vaig dir que confiava en ella (tot i no haver-la vist mai abans) ja que ella havia vist molts mes parts que jo!

    Crec que vam conectar de seguida perque vaig ser clara amb el que volia pero tambe vaig ser clara al fer-li saber que depositava plena confianc,a en ella.

    Va ser un part fantastic, no va caler petadina ni epidural i tampoc episiotomia. Tela el mal que feia pero van ser 3 hores molt rapides! Penso que la comunicacio i la manera de com comences la conversacio hi fa molt. Nomes espero poder tenir la mateixa experiencia amb aquest segon part que vindra aviat...

    Pel que fa als punts que la Pesol anomena, tambe son practica comu en l'hospital on vaig parir, pero no en tots. N'hi ha que tenen un reconeixement anomenat "Amic dels Nens" on respecten el contacte pell amb pell, la lactancia al primer moment, i que el nado estigui amb la mare les 24h del dia, etc... i si tot ha anat be, pots marxar a casa al cap de 12 hores despres de les visites i vis-i-plau del ginecoleg i pediatre. Per a mi aixo va ser el millor! ja que compartir habitacio amb unes altres 5 mares amb els seus nadons (i respectives visites) no va ser gaire bona...

    ResponElimina
  10. Jo visc a Catalunya i sé que existeix la possibilitat de fer un pla de part perquè jo m'he "molestat" a informar-me amb una doula i també per internet. Ni en la sanitat publica ni en la sanitat privada, en cap moment se m'ha dit que existeixi un pla de part. He decidit que pariré per la sanitat pública, perquè crec que en principi son més respectuosos, pariré a l'Hospital de Mataró, però estic de la setmana 36, ja gairebé a la 37 i ningú no m'ha dit que existeixi un pla de part.
    A més, a les classes de preparació al part (sanitat pública) cap de les altres noies savia què era un pla de part ni savia que es podia omplir i que pots decidir coses.
    Jo estic d'acord i crec fermament que les mares podem decidir coses, però també sé que obviament, el professional és qui té la última paraula en determinades qüestions, perquè tot dependrà de com vagi el part. I és el normal, però al menys poder plantejar-ho.
    Quan a les classes de preparació al part, vaig comentar que hi havia coses que es podien escollir: per exemple, deixar bategar el cordó umbilicar i que no el tallessin tot just sortir el nen, cap de les altres 8 noies ho savia.... És normal?? Jo, pel fet d'haver-me informat una mica més, m'he sentit el bitxo raro, perquè les altres no tenien ni idea d'aquestes coses.
    Això trobo que no és normal, que no es fomenta en absolut aquesta informació a les futures mares.

    Moltes gràcies Laura, i tant de bó que tothom que ha d'atendre un part o ha de fer seguiment de l'embaràs, tingués la teva sensibilitat.

    ResponElimina