No és un fet inhabitual o estrany que un nadó decideixi treure el cap abans d'arribar a l'hospital. Ja sigui perquè la mare espera molt a casa o perquè el part evoluciona de manera precipitada, molts treballadors del sector del transport sanitari han tingut l'experiència de presenciar/assistir un moment tan espectacular com el naixement d'un nadó.
Una amiga meva és infermera del SEM, i un dia va penjar aquesta imatge al Facebook i li vaig demanar permís per publicar-la aquí (tapant la cara de la mare, òbviament).
Què crida l'atenció aquí? Que el nadó és on ha d'estar: amb la seva mare. En aquest cas està al pit. I porta el barret posat, important perquè a través del cap els recent nascuts poden arribar a perdre molta temperatura. I està ben abrigat, un altre detall encertat. Probablement el fet que la meva amiga sigui mare ha influït en aquesta manera de fer…
El cas és que sovint m'emprenyo quan veig fotos de treballadors d'ambulàncies amb un nadó als braços, com si fos un pernil o un trofeu, després d'haver presenciat/assistit un part de camí a l'hospital o al domicili familiar. I aquí exposo els meus arguments en contra a aquesta conducta arcaica, medieval o com li volgueu dir, i recomenacions per a qui es trobi davant d'un naixement dels que anomenem "extramurs".
- Mentre ells tenen la criatura als braços, fent-se una foto (qui sap si amb el consentiment dels pares o no), la criatura no està rebent l'escalfor de la seva mare, i per tant s'està posant en risc la seva salut. La pèrdua de temperatura corporal d'un recent nascut dificulta la seva adaptació a la vida extrauterina, podent donar lloc a dificultat respiratòria que pot anar in crescendo. Quan un nadó enlloc de plorar fa un soroll com un gemec, com si es queixés, sense acabar d'arrencar, ens està dient que té problemes per respirar i que necessita una mica més de temperatura corporal. Sobre tot, plogui o nevi, la millor font d'escalfor per a un nadó és estar en contacte directe pell amb pell amb la seva mare.
- La campiona, l'heroïna, la que es mereix tot el reconeixement del món, és la mare. Si el nadó ha nascut abans d'arribar a l'hospital vol dir que tot ha estat tan fàcil i ràpid que no calia fer res. Per tant, el nadó no és un trofeu. El mèrit és de la seva mare!
- Una persona que planejava parir a l'hospital i ho fa sense voler a casa seva, al carrer o dalt d'una ambulància està passant per una situació molt estressant sens dubte. I el que menys necessita és que uns desconeguts es fotografiin amb el seu fill o l'agafin a coll perquè els fa il·lusió. Un cop el nadó ja ha nascut, si respira bé i el sagnat de la mare no és excessiu, l'emergència ja ha passat, i s'ha d'organitzar el trasllat a l'hospital amb la màxima tranquil·litat possible, i sobre tot preservant la intimitat de la dona. On estarà més segur el nadó és al pit de la seva mare, i la manera en què la mare se sentirà més segura és amb el seu nadó als braços.
- Els treballadors d'ambulàncies, al llarg del seu torn, estan en contacte amb tot tipus de malalts i agents infecciosos. Per tant, encara que al matí s'hagin dutxat, el seu uniforme no és la superfície ideal per tenir contacte amb un nadó acabat de néixer, amb un sistema immunitari encara immadur. Sempre he dit que un part no és una cirurgia extracorpòria, però cal tenir en compte una sèrie de normes bàsiques d'higiene.
Desconec el tipus de formació que reben avui dia els professionals del transport sanitari en referència al part. Jo quan era estudiant vaig ser voluntària de Creu Roja, i en aquella època el transport sanitari urgent no estava tan professionalitzat com ara. Al curs de Socorrisme Bàsic s'explicava una mica el part, amb les seves fases, i s'explicava la protecció del periné (classe que més endavant vaig donar jo alguna vegada). Però avui dia que aquest sector s'ha professionalitzat (menys mal…) i hi ha metges i infermeres sobre el terreny, imagino que es fa més èmfasi en el tema de les emergències obstètriques com hemorràgies, prolapses de cordó, meconi, etc… però què passa amb el part normal i les pràctiques famili-friendly?
Així que si us plau, treballadors d'ambulàncies (i hospitalaris!), deixeu els nens amb la seva mare que és on han d'estar. Ajudeu-les a tenir el seu nadó pell amb pell i a posar-se'l al pit, serà més beneficiós per tots i tindreu les mans lliures. Podeu demanar als pares si tenen una tovallola per eixugar una mica el nadó sobre la mare, cobrir-li el cap amb un barret de cotó si el teniu a mà, i tapar-lo amb una manta o tovallola seca. Però només per sobre, ja que si hi ha contacte pell amb pell és molt millor que si l'emboliquem com un cuquet. I si la mare no el pot agafar pel motiu que sigui, llavors caldrà tapar-lo molt i molt bé. I, en arribar a l'hospital, si tot està sota control i es transmet sensació de calma, tot fluïrà més fàcilment.
Gràcies Aura per deixar-me compartir la imatge i per fer les coses bé!
El mèrit es de la mare! Ben dit!! M'encanta el teu blog :)
ResponElimina